Molts ajuntaments han posat de manifest la seva preocupació per una problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya: l’existència d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics o no recepcionades. Centenars de municipis catalans comparteixen aquesta realitat que, tot i ser estructural, ha estat insuficientment abordada. En aquest context, la vila d’Alcover no es troba al marge d’aquesta problemàtica generalitzada, sinó que també en pateix les conseqüències. Es tracta probablement d’un dels reptes urbanístics més grans del país, amb una afectació estimada d’un 10% de la població.
La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb una orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en un escenari de mancances urbanístiques greus.
Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida i la cohesió social dels nostres veïns. La manca de solar, segons la llei, obliga a suspendre o denegar gran part de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greus diferències entre ciutadans i alimenta la tensió social i el desgast institucional.
Actualment, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la Llei d’Urbanisme vigent estableix instruments de gestió per a la transformació del sòl, la liquidació de les quotes urbanístiques derivades de les obres de regularització que han d’assumir els veïns i veïnes resulta inassolible per la majoria dels residents. En nombroses urbanitzacions, aquestes quotes poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la, especialment greu en zones amb població envellida, pensionistes o famílies amb baixos ingressos. Alhora, la manca de reparcel·lació i la consegüent inscripció al Registre de la Propietat no permet sol·licitar crèdits hipotecaris a les entitats financeres.
En aquest context, si els ajuntaments decideixen executar els projectes d’urbanització i repercutir les quotes corresponents als veïns i veïnes, no només es condemna
econòmicament als residents, sinó que també es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments. Tanmateix, malgrat les modificacions recents, la regulació legal limita els ajuntaments a destinar recursos públics a urbanitzacions no rebudes, tot i que aquestes presenten dèficits evidents en serveis de competència municipal i de prestació obligatòria.
Segons l’inventari d’urbanitzacions elaborat per la Generalitat l’any 2015, a Catalunya s’han identificat 1.433 urbanitzacions. D’aquestes, prop de 730 presenten dèficits urbanístics.
En els darrers anys, aquesta problemàtica s’ha vist agreujada per diversos factors socials i econòmics. El canvi generacional, l’extensió del teletreball i, sobretot, la greu problemàtica de l’habitatge al nostre país han fet que moltes famílies optin per establir-se en urbanitzacions que inicialment havien estat concebudes com a segones residències. Aquesta realitat també es manifesta de manera clara al municipi d’Alcover. El terme municipal compta actualment amb nou urbanitzacions: Mas del Cano, El Remei, Masies Catalanes, La Cabana, Muntanyans, Serradalt, Serradalt 2, Mas Llorenç i Mas Gassol.
D’aquest conjunt, només la urbanització de Mas Gassol es troba actualment recepcionada per l’Ajuntament. La resta d’urbanitzacions presenten dèficits urbanístics de diversa naturalesa i es troben en situacions administratives i tècniques molt diferents, fet que dificulta encara més la seva regularització i integració plena dins la trama urbana municipal. Cal posar en valor que la gran majoria d’aquestes urbanitzacions estan gestionades mitjançant juntes de compensació, integrades pels mateixos veïns i veïnes, que assumeixen directament la responsabilitat d’impulsar els processos de regularització sense disposar, en molts casos, de suport econòmic extern. Aquesta situació implica que persones sense coneixements específics en matèria urbanística hagin de fer front a obligacions legals i tècniques d’elevada complexitat. A més, en molts casos, aquests mateixos veïns es veuen obligats a afrontar problemàtiques derivades d’actuacions urbanístiques anteriors que sovint desconeixien en el moment d’adquirir les seves parcel·les, atès que no sempre van ser degudament informats pels promotors de les urbanitzacions. Aquesta manca d’informació inicial ha derivat en una càrrega sobrevinguda que recau directament sobre la ciutadania. Aquesta realitat contrasta clarament amb la del sòl urbà consolidat, on aquestes responsabilitats no recauen sobre els particulars, fet que evidencia una desigualtat estructural que cal abordar amb urgència.
En alguns casos, les urbanitzacions es troben en fases inicials de regularització o amb mancances importants en serveis bàsics; en altres, existeixen processos parcials iniciats o condicionants tècnics i jurídics que dificulten la recepció definitiva. Aquesta diversitat de situacions evidencia la complexitat del problema, ja que no existeix una solució única aplicable a tots els àmbits, sinó que calen instruments flexibles i adaptats a cada realitat. Per a un municipi de les dimensions d’Alcover, afrontar de manera individual i amb recursos propis la resolució d’aquests dèficits urbanístics resulta extraordinàriament complex des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic. Per aquest motiu, iniciatives com la present moció són especialment rellevants, ja que permeten situar aquesta problemàtica en l’agenda política i reclamar eines normatives i financeres que facin possible avançar cap a la regularització progressiva d’aquestes urbanitzacions.
Davant la gravetat i complexitat de la situació exposada, l’Ajuntament d’Alcover insta les institucions competents, especialment la Generalitat de Catalunya i el Parlament, a desplegar de manera efectiva i sense dilacions el nou marc legal anunciat pel Govern per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, així com a garantir els recursos tècnics i financers necessaris per fer-lo viable. En aquest sentit, i havent participat en la jornada informativa del passat 20 d’abril al Palau de la Generalitat, el consistori considera imprescindible que aquesta voluntat d’acompanyament als ajuntaments es concreti en mesures reals, evitant que esdevingui un plantejament merament declaratiu, i assegurant l’execució efectiva de les accions anunciades amb impacte directe sobre el territori.
Per a tots aquests motius, el Ple de l’ajuntament d’alcover proposa l’adopció dels següents acords:
Primer. Instar el Parlament de Catalunya que impulsi una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que:
– Incorpori criteris de viabilitat tècnica i proporcionalitat.
– Prevegui ajustaments raonables dels estàndards tècnics en entorns consolidats.
– La possibilitat d’autoritzar recepcions parcials per serveis.
Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a crear un Fons per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació d’altres administracions supramunicipals, destinat a:
– Finançar la redacció de projectes de reparcel·lació o urbanització.
– Donar suport a l’execució de programes d’adequació.
Tercer. Instar l’Institut Català de Finances a habilitar línies específiques de crèdit de finançament en condicions preferents per a comunitats de propietaris.
Quart. Instar els departaments competents de la Generalitat de Catalunya, especialment l’Agència Catalana de l’Aigua, a facilitar l’aplicació de solucions tècniques alternatives i sostenibles en matèria de sanejament i serveis bàsics, mitjançant la simplificació i clarificació dels procediments administratius i la garantia de la seva plena seguretat jurídica.
Així mateix, es demana que aquestes solucions tècniques puguin ser supervisades, validades i, si escau, legalitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments que no disposen dels recursos tècnics suficients per assumir aquestes funcions.
Cinquè. Impulsar la simplificació administrativa dels processos de regularització urbanística, amb:
– Terminologia i procediments unificats.
– Terminis clars.
– Suport tècnic i jurídic específic als ens locals.
Sisè. Promoure la creació d’unitats supramunicipals de suport tècnic i jurídic, mitjançant les diputacions, els consells comarcals o altres competents, per ajudar els municipis amb menys capacitat tècnica.
Setè. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la diputació de Tarragona, i al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.