L’any 2007, la Secretaria d’Estat d’Infraestructures va encomanar a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) la realització de les inversions necessàries per a la supressió dels passos a nivell de la línia Lleida–Reus–Tarragona al seu pas pel terme municipal d’Alcover. Aquesta actuació, llargament reivindicada, tenia com a objectiu eliminar el risc associat al creuament de les vies del tren i millorar la seguretat dels veïns i veïnes d’Alcover.

El projecte preveia la supressió dels cinc passos a nivell existents mitjançant diverses solucions tècniques: dos s’eliminaven directament, en dos més es contemplava la construcció de passarel·les elevades per a vianants —al passeig de l’Estació i al carrer Jacint Verdaguer—, i al camí dels Quints es projectava un pas inferior per a vehicles, amb l’objectiu d’eliminar completament el risc d’accident derivat del creuament de la via ferroviària.

Des d’aleshores, el projecte ha seguit les diferents fases administratives corresponents: redacció, informes tècnics municipals, modificacions, aprovacions per part del Ple municipal i, més recentment, els tràmits d’expropiació forçosa. En data 27 de gener de 2025, ADIF va comunicar formalment a l’Ajuntament d’Alcover que les obres ja havien estat adjudicades i que la previsió era iniciar-les en el termini aproximat d’un mes, situant-ne l’inici a principis de març de 2025. Malgrat aquest compromís explícit, i tot i les reiterades reunions, trucades i requeriments formals efectuats per l’Ajuntament d’Alcover exigint l’inici de les obres, a dia d’avui aquestes no han estat iniciades ni s’ha produït cap actuació material sobre el terreny. Aquesta situació suposa un incompliment evident de les previsions traslladades al municipi i genera una profunda indignació i desconfiança envers l’administració responsable.

Segons la informació facilitada per ADIF a l’Ajuntament d’Alcover, l’empresa adjudicatària de les obres, Abaldo, S.A., ha manifestat reticències a executar el contracte adjudicat, argumentant que l’actuació no li resulta econòmicament viable, fins al punt d’haver-ne sol·licitat la resolució. Davant d’aquesta circumstància, ADIF ha comunicat la seva voluntat d’exigir el compliment íntegre del contracte i de forçar l’execució de les obres, en considerar que no existeix cap justificació tècnica o jurídica suficient que empari la seva no execució. Tanmateix, aquesta situació excepcional i aliena al municipi està provocant una nova dilació en l’inici dels treballs, mantenint una situació d’incertesa inacceptable per al municipi d’Alcover i per al conjunt dels seus veïns i veïnes. Aquesta demora resulta encara més greu si es té en compte que s’han hagut de prorrogar les ocupacions temporals dels propietaris afectats dins l’expedient d’expropiació, allargant les afectacions sobre particulars sense que, a dia d’avui, s’hagi materialitzat cap actuació efectiva. Cal recordar que aquests passos a nivell continuen actius, amb el risc que això comporta per a vianants i vehicles, fet que converteix aquesta actuació en una prioritat absoluta en matèria de seguretat viària i ferroviària.

A més, resulta especialment greu que, mentre no s’executen les obres compromeses, es continuï exigint a l’Ajuntament d’Alcover que assumeixi el manteniment i la senyalització d’aquests passos a nivell, malgrat que existeix un projecte aprovat i impulsat per ADIF per a la seva supressió definitiva, assumint la mateixa ADIF que aquesta és una situació provisional i extraordinària.
Aquest fet genera una clara situació de greuge i indefensió per part de l’Ajuntament, que veu com, després d’anys de col·laboració institucional i de facilitació dels tràmits necessaris, l’actuació no es materialitza mentre es mantenen obligacions que haurien de tenir un caràcter estrictament transitori.

Atesa la manca d’execució d’un projecte estratègic per a la seguretat del municipi i davant la percepció generalitzada d’incompliment dels compromisos adquirits per part de l’administració responsable,

S’ACORDA:
PRIMER. Manifestar el profund malestar de l’Ajuntament d’Alcover per la manca d’inici de les obres de supressió dels passos a nivell, malgrat els anys transcorreguts des de l’impuls inicial del projecte.
SEGON. Exigir a ADIF i al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible l’inici immediat de les obres corresponents al projecte de supressió dels passos a nivell al municipi d’Alcover, adoptant les mesures administratives i contractuals necessàries per garantir-ne l’execució efectiva.
TERCER. Reclamar un calendari d’execució clar, detallat i públic de totes les actuacions previstes, incloent-hi les dates d’inici i finalització de les obres.
QUART. Sol·licitar a ADIF informació clara i transparent sobre la situació contractual amb l’empresa adjudicatària Abaldo, S.A., així com sobre les mesures adoptades per garantir el compliment de les obligacions derivades del contracte.
CINQUÈ. Sol·licitar que, mentre no s’executin les obres, es revisi el règim de responsabilitats sobre el manteniment i la senyalització dels passos a nivell, atès el caràcter provisional d’aquesta situació.
SISÈ. Instar ADIF a informar periòdicament l’Ajuntament d’Alcover sobre l’estat de tramitació i execució del projecte fins a la seva finalització definitiva.
SETÈ. Traslladar aquests acords al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a ADIF i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.

L’empresa Valogreene Econova, S.L. ha impulsat la tramitació d’una planta de tractament de residus industrials i municipals al polígon industrial Xalamec, al terme municipal de la Selva del Camp, en uns terrenys adquirits a l’Ajuntament de la Selva del Camp amb la finalitat d’implantar-hi aquesta activitat. Tot i que els terrenys on es preveu la seva ubicació pertanyen administrativament a aquest municipi, la realitat geogràfica evidencia que la instal·lació se situarà pràcticament al límit amb el terme municipal d’Alcover, molt més a prop de la urbanització Masies Catalanes i de la població d’Alcover i de l’Albiol que no pas del nucli urbà de la Selva del Camp. Aquesta circumstància comporta que el municipi d’Alcover i l’Albiol puguin esdevenir un dels principals afectats pels impactes derivats de l’activitat, sense haver disposat de les garanties necessàries per participar plenament en el procediment administratiu i formular les observacions tècniques oportunes.

Segons la documentació aportada per la mateixa promotora en l’Estudi d’Impacte Ambiental de juny de 2023, el projecte es presenta com una planta destinada a la producció de matèries primeres circulars. Tanmateix, els balanços de masses inclosos en l’expedient indiquen que la instal·lació tractarà fins a 80.000 tones anuals de residus heterogenis, entre els quals hi ha plàstics agrícoles i municipals, pneumàtics fora d’ús, fusta i cautxú. La mateixa documentació assenyala que aproximadament un 33,5 % dels residus processats es transformaran en pirogàs i seran cremats dins de la mateixa planta per proporcionar l’energia tèrmica necessària al procés. Aquesta circumstància planteja seriosos interrogants sobre la naturalesa real de l’activitat i sobre la seva correcta qualificació administrativa.

L’estudi també preveu emissions atmosfèriques significatives. Concretament, el procés auxiliar contempla l’expulsió de gasos a través de dues xemeneies de vint metres d’alçada, a més d’una tercera xemeneia d’emergència, amb un cabal màxim de fins a 40.000 m³N per hora. Igualment, es preveuen emissions anuals de fins a 30.000 quilograms d’òxids de nitrogen, contaminants que poden afectar la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

La documentació ambiental posa de manifest la presència de substàncies potencialment perilloses derivades del procés de piròlisi, que opera entre 330 °C i 520 °C. Entre els productes obtinguts hi ha l’oli pirolític, que conté toluè, xilè i estirè, compostos associats a efectes adversos sobre la salut humana. Igualment preocupant és la composició de l’anomenat oli madurat, que conté un 17,02 % de naftalè, substància identificada per l’Agència Europea de Productes Químics com a possible carcinogen per als humans i inclosa dins la categoria de substàncies altament preocupants.
A aquests riscos cal afegir-hi els derivats de l’emmagatzematge de productes inflamables. El projecte preveu l’acumulació de fins a 2.150 m³ de gasos inflamables, 300 m³ d’oli pirolític i 35 m³ d’amoníac. Aquest risc no és merament hipotètic. Un dels socis industrials vinculats al projecte està relacionat amb una planta d’Econova a Requena, al País Valencià, on l’abril de 2024 es va produir un incendi de grans dimensions que va obligar a confinar la població afectada, va generar una important columna de fum tòxic i va requerir disset dies de treball per a la seva extinció.
A més, l’Estudi d’Impacte Ambiental presenta discrepàncies i contradiccions relatives als cabals previstos i a les unitats emprades per quantificar alguns contaminants, entre els quals el mercuri. També s’han plantejat dubtes rellevants sobre la tramitació administrativa seguida, atès que l’activitat ha estat sotmesa a un procediment de llicència ambiental davant l’Oficina Tècnica Ambiental Comarcal del Baix Camp, quan hi ha indicis que, per les seves característiques i capacitat de tractament, podria estar inclosa dins dels supòsits que requereixen una Autorització Ambiental Integrada d’acord amb l’Annex I de la Llei 20/2009 i sota la supervisió de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat de Catalunya.

També s’ha posat de manifest una possible incompatibilitat amb la normativa urbanística aplicable. L’article 16 del Pla Parcial Industrial Xalamec, publicat al DOGC de 26 de gener de 2005, prohibeix expressament les emissions de fums i gasos nocius dins l’àmbit del polígon. Les característiques del projecte i les emissions previstes en la documentació ambiental generen dubtes fonamentats sobre el compliment d’aquesta disposició. Així mateix, cal tenir present la jurisprudència recent del Tribunal Superior de Justícia que, mitjançant la Sentència 276/2025, va anul·lar un projecte promogut per la mateixa matriu empresarial a Bergara, al País Basc, per manca d’un estudi adequat d’alternatives d’emplaçament.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament d’Alcover ha desenvolupat diverses actuacions per defensar els interessos del municipi. L’11 de juliol, l’alcalde d’Alcover es va reunir amb l’alcalde de la Selva del Camp per traslladar-li formalment la preocupació existent pels efectes potencials del projecte sobre la urbanització Masies Catalanes i sobre el conjunt del municipi. Paral·lelament, l’Ajuntament ha traslladat les seves observacions i preocupacions als organismes competents en la tramitació ambiental, posant de manifest que Alcover, com a municipi veí potencialment afectat per les emissions i els riscos associats al projecte, no ha estat degudament tingut en compte durant el procediment administratiu.

Així mateix, amb la finalitat de garantir una anàlisi rigorosa i completa de la tramitació seguida, l’Ajuntament d’Alcover ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament de la Selva del Camp la remissió íntegra de l’expedient administratiu corresponent al projecte, per tal de poder examinar detalladament tota la documentació tècnica, ambiental i administrativa que l’integra. Igualment, s’han adreçat oficis als diferents organismes i administracions amb competències concurrents en la matèria per informar-los de les circumstàncies detectades durant la tramitació i sol·licitar que, en l’exercici de les seves competències, valorin la procedència d’impulsar les actuacions de revisió, verificació o control que considerin oportunes.

També cal tenir en compte que la tramitació d’aquest projecte coincideix amb el procés de creació i desplegament del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. En aquest context, resulta necessari que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural valori de manera expressa les possibles afectacions directes i indirectes que aquesta activitat podria generar sobre els espais naturals que seran objecte de protecció. Tot i que la instal·lació prevista se situa fora dels límits del futur parc, les emissions atmosfèriques, el risc d’accidents industrials i altres impactes derivats del seu funcionament poden tenir incidència sobre l’entorn natural proper i sobre els valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat que la Generalitat pretén preservar. Per aquest motiu, resulta difícilment comprensible que un projecte d’aquestes característiques pugui avançar en la seva instauració sense que s’hagi analitzat específicament la seva possible incidència sobre un àmbit territorial que la mateixa Generalitat ha considerat mereixedor d’una figura de protecció ambiental de primer nivell.

Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover adopta els següents, ACORDS:

PRIMER. Declarar l’oposició institucional i veïnal de l’Ajuntament d’Alcover a la instal·lació de la planta de Valogreene Econova, S.L. al polígon industrial Xalamec de la Selva del Camp, davant els possibles riscos ambientals, químics i de seguretat que pot comportar l’activitat.
SEGON. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la revisió d’ofici de la tramitació ambiental seguida i la verificació de l’adequació del règim d’autorització aplicat al projecte, valorant la necessitat de sotmetre’l al procediment d’Autorització Ambiental Integrada previst a la legislació vigent.
TERCER. Denunciar formalment la manca de participació efectiva del municipi d’Alcover en el procediment administratiu, malgrat la seva condició de municipi limítrof potencialment afectat, i sol·licitar la paralització cautelar del projecte
mentre no es garanteixi plenament el dret d’audiència i participació dels municipis afectats.
QUART. Instar l’Ajuntament de la Selva del Camp a revisar i, si escau, deixar sense efecte la llicència ambiental i urbanística atorgada al projecte de Valogreene Econova, S.L., per possibles incompliments ambientals i urbanístics.
CINQUÈ. Exigir el compliment estricte de les determinacions urbanístiques contingudes a l’article 16 del Pla Parcial Industrial Xalamec i verificar la compatibilitat efectiva del projecte amb la normativa urbanística vigent.
SISÈ. Instar a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural responsable del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades a emetre un informe específic sobre les possibles afectacions del projecte als valors naturals, paisatgístics i de biodiversitat de l’entorn.
SETÈ. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a revisar i reavaluar els informes emesos en relació amb el projecte de Valogreene Econova, S.L., o, si escau, a emetre nous informes sectorials, especialment en el supòsit que es determini que l’activitat ha de tramitar-se mitjançant el procediment d’Autorització Ambiental Integrada.
VUITÈ. Autoritzar l’Alcalde-President a subscriure, en representació de l’Ajuntament, els manifestos, declaracions, acords i altres iniciatives destinats a expressar el rebuig al projecte Vallogreen al polígon industrial Xalamec de la Selva del Camp i a defensar els interessos del municipi i del seu entorn.
NOVÈ. Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de la Selva del Camp, al Consell Comarcal del Baix Camp, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a l’Ajuntament de l’Albiol, Ecologistes en acció, GEPEC-EdC, a la plataforma no a Vallogren, Unió de pagesos de Catalunya i a la junta de compensació de Masies Catalanes.

L’escola pública és un servei essencial per garantir la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i l’accés universal a una educació de qualitat. Els centres educatius públics atenen una realitat cada vegada més diversa i complexa, assumint reptes educatius, socials i comunitaris que requereixen una resposta adequada en termes de recursos, planificació i suport institucional.
Des dels governs locals, per la proximitat que mantenim amb els centres educatius, les famílies i els professionals del sector, observem amb preocupació el malestar creixent que manifesta una part important de la comunitat educativa i les dificultats que afronta el sistema educatiu públic per donar resposta als nous reptes presents a les aules, i ens sentim corresponsables de traslladar aquestes inquietuds a les administracions competents.

En els darrers anys, els centres educatius del nostre territori han hagut d’afrontar una realitat cada vegada més complexa. Les aules són avui més diverses i heterogènies, fet que representa una riquesa per al sistema educatiu, però que exigeix més recursos humans, més suport especialitzat i una millor adaptació de les polítiques educatives a les necessitats reals dels centres.
La voluntat compartida de construir una escola inclusiva és un objectiu irrenunciable i àmpliament compartit per la comunitat educativa. Tanmateix, aquesta inclusió només pot ser efectiva si va acompanyada dels recursos necessaris. No és possible garantir una educació de qualitat i una atenció adequada a tot l’alumnat sense una inversió suficient, sense adequar els recursos a les necessitats dels centres i sense els professionals necessaris per donar resposta a les noves realitats educatives, socials i emocionals. En aquest sentit, preocupa especialment que el desplegament de les polítiques d’inclusió no hagi anat sempre acompanyat dels recursos humans i materials necessaris. Cal passar dels principis i les declaracions a la concreció de mesures, recursos, terminis i responsabilitats que permetin fer efectiva aquesta escola inclusiva.

L’Ajuntament vol expressar el seu reconeixement a la professionalitat, el compromís i l’esforç dels docents i de la resta de professionals dels centres educatius, que dia rere dia sostenen el sistema educatiu públic i donen resposta, sovint amb recursos insuficients, a una realitat cada vegada més complexa. La qualitat de l’educació pública és indestriable de la tasca que desenvolupen aquests professionals, i per aquest motiu és necessari escoltar les seves demandes i incorporar-les als processos de millora del sistema.
Aquesta realitat genera un malestar creixent entre els professionals de l’educació, derivat principalment de l’increment de les tasques burocràtiques i administratives, que resten temps i energia a la seva funció essencial: educar, acompanyar i atendre l’alumnat.

Alhora, observem amb preocupació com el debat públic sobre la situació educativa sovint acaba focalitzant-se principalment en les qüestions salarials, deixant en un segon terme altres reptes estructurals del sistema educatiu. Sense deixar de reconèixer la importància de les condicions laborals dels professionals, considerem que aquesta focalització desdibuixa els problemes estructurals del sistema: la manca de recursos, la insuficiència de personal de suport, la sobrecàrrega burocràtica, la dificultat de desplegar una escola realment inclusiva i la necessitat d’adaptar el model educatiu a les noves realitats socials.

Cal també reivindicar el paper fonamental de les educadores i educadors de l’etapa 0-3 anys, una etapa clau per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels infants. Les escoles bressol tenen un paper essencial en la detecció precoç de necessitats educatives, socials o de salut, i la seva tasca ha de ser reconeguda i integrada plenament en el sistema educatiu.
Igualment, considerem necessari avançar cap a un ampli consens educatiu que aporti estabilitat al sistema. Els canvis constants de currículums, normatives i models organitzatius dificulten la consolidació dels projectes educatius, generen incertesa entre els professionals i dificulten l’avaluació de les mesures implantades. L’educació requereix una mirada a llarg termini, basada en l’acord, la planificació i la confiança en els professionals.

La complexitat creixent de les necessitats educatives fa imprescindible una concepció més àmplia de la comunitat educativa. L’atenció integral de l’alumnat requereix la incorporació progressiva i estable de professionals especialitzats, com psicòlegs, treballadors socials, infermeria escolar, logopedes i altres perfils que actualment intervenen de manera puntual o externa. Només des d’una acció coordinada i multidisciplinària es podrà garantir una resposta adequada als reptes educatius, socials i emocionals dels centres.
També ens preocupa profundament que les tensions existents puguin acabar afectant activitats educatives de gran valor pedagògic, com les sortides, les colònies i altres activitats complementàries. Aquestes ex

periències formen part del procés educatiu i afavoreixen la convivència, el desenvolupament personal, les habilitats socials i emocionals i el coneixement del patrimoni cultural i natural de l’entorn.
Tanmateix, aquestes activitats impliquen una dedicació extraordinària per part dels docents, que no pot continuar descansant exclusivament en la seva vocació o disponibilitat personal. Si la societat considera aquestes activitats imprescindibles, cal establir els mecanismes, el reconeixement i els recursos necessaris perquè es puguin desenvolupar en condicions adequades.
Davant aquesta situació, considerem imprescindible que el Departament d’Educació i Formació Professional recuperi espais estables de diàleg i negociació amb els representants de la comunitat educativa i amb les organitzacions sindicals del sector. Els reptes que afronta el sistema educatiu requereixen consensos amplis, escolta activa i la definició d’un full de ruta compartit que permeti donar resposta efectiva a les necessitats detectades.

Finalment, recordem la necessitat que les administracions compleixin els compromisos adquirits en matèria de finançament educatiu i reforcin de manera decidida la inversió en educació, d’acord amb les necessitats del sistema i les demandes reiterades de la comunitat educativa.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament acorda:

Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament amb la defensa d’una educació pública, inclusiva, equitativa i de qualitat, i expressar el reconeixement a la tasca que desenvolupen els docents i la resta de professionals de la comunitat educativa.
Segon. Instar el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya a reforçar els recursos humans, materials i econòmics necessaris per donar resposta a la creixent complexitat de les necessitats educatives dels centres i garantir una atenció adequada a tot l’alumnat.
Tercer. Instar el Departament d’Educació i Formació Professional i la consellera competent a establir un espai estable de diàleg amb els representants de la comunitat educativa i les organitzacions sindicals del sector, amb l’objectiu d’acordar mesures concretes, viables i calendaritzades que donin resposta als principals reptes del sistema educatiu.
Quart. Demanar al Departament d’Educació i Formació Professional que presenti un full de ruta amb objectius, terminis i mecanismes de seguiment per avançar en el desplegament efectiu de l’escola inclusiva, la simplificació de les càrregues burocràtiques dels centres i el reforç dels recursos de suport educatiu.
Cinquè. Reivindicar el valor educatiu de l’etapa 0-3 anys i la necessitat que disposi del reconeixement, els recursos i el finançament adequats per desenvolupar plenament la seva funció educativa, preventiva i social.
Sisè. Reclamar que el reforç dels recursos educatius inclogui una presència suficient i estable de professionals especialitzats en l’atenció educativa, social i emocional de l’alumnat, d’acord amb les necessitats dels centres i del territori.
Setè. Defensar el valor pedagògic de les sortides, colònies i activitats complementàries, i instar les administracions competents a adoptar les mesures necessàries per garantir-ne la continuïtat i el desenvolupament en condicions adequades.
Vuitè. Reafirmar el paper del Consell Escolar Municipal com a espai de participació, escolta i seguiment de la realitat educativa del municipi, i traslladar-hi el contingut d’aquesta moció per tal de compartir les inquietuds i necessitats expressades per la comunitat educativa.
Novè. Traslladar aquests acords al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als sindicats representatius del sector educatiu, als centres educatius del municipi i als organismes de participació educativa corresponents.

Els veïns de les urbanitzacions Serradalt, Muntanyans i la Cabana han traslladat reiteradament el mal estat de la carretera TV-7421, que uneix el Pont de Goi amb l’enllaç amb la C-37. Aquesta via presenta deficiències importants, existint trams on no es compleixen les condicions mínimes per garantir una circulació segura i adequada.

D’acord amb la normativa vigent en matèria de carreteres i seguretat viària, les vies interurbanes han de disposar d’unes condicions mínimes d’amplada, senyalització i manteniment que permetin la circulació segura en ambdós sentits, així com la correcta delimitació dels carrils. En aquest sentit, diversos trams de la TV-7421 no compleixen aquests estàndards, atès que no disposen ni de l’amplada suficient ni de la senyalització horitzontal bàsica, com és la línia de separació de carrils.

En els darrers anys, aquestes urbanitzacions han experimentat un canvi significatiu en el seu ús residencial, passant de ser majoritàriament habitatges de segona residència a convertir-se en habitatges de primera residència. Aquest fet ha comportat un increment notable i constant de la mobilitat diària.
Cal destacar que molts dels residents, veïns i veïnes d’Alcover, es veuen obligats a utilitzar el transport privat per accedir als serveis bàsics, com centres educatius, sanitaris i comercials, atesa la manca d’alternatives de transport públic adequades. Aquesta situació incrementa de manera significativa el volum de trànsit diari a la via.

A més, la TV-7421 esdevé la principal via d’accés a aquestes urbanitzacions, ja que les rutes alternatives són camins rurals que no reuneixen les condicions pròpies d’una carretera. Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Cal afegir que aquesta via no només dona servei als veïns d’aquestes urbanitzacions, sinó també als pagesos de la Serra, que la utilitzen habitualment per a les seves activitats agràries, així com als veïns de Picamoixons que es desplacen en direcció a la C-37, incrementant encara més el volum i la diversitat del trànsit.
Així mateix, la carretera TV-7421 discorre en part com a límit entre els termes municipals d’Alcover i Valls, fet que reforça el seu caràcter estratègic i la necessitat d’una actuació coordinada entre administracions.

Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels usuaris de la via.
Ateses les reiterades queixes dels veïns i la importància d’aquesta infraestructura, es considera necessari que l’administració titular, la Diputació de Tarragona, actuï amb la màxima celeritat per garantir unes condicions adequades de seguretat i circulació.

Per a tots aquests motius, el grup municipal d’Alcoverencs pel Canvi proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Instar la Diputació de Tarragona a elaborar, amb caràcter urgent, un informe tècnic sobre l’estat de la carretera TV-7421, que identifiqui les deficiències existents i determini les actuacions necessàries per garantir unes condicions adequades de seguretat viària.

SEGON. Reclamar a la Diputació de Tarragona l’execució de les actuacions de millora que es derivin d’aquest informe, que hauran d’incloure com a mínim:
• L’ampliació de la calçada d’acord amb els estàndards mínims establerts per la normativa vigent.
• La implantació de la senyalització vertical i horitzontal necessària, incloent-hi la correcta delimitació dels carrils.
• L’adopció de mesures complementàries per garantir la seguretat de tots els usuaris de la via.

TERCER. Sol·licitar a la Diputació de Tarragona la definició d’un calendari d’execució de les actuacions previstes, amb indicació dels terminis orientatius.

QUART. Instar a la coordinació institucional entre la Diputació de Tarragona i els ajuntaments d’Alcover i Valls, atès el caràcter compartit de la via, per tal de garantir una actuació coherent i efectiva.

CINQUÈ. Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de Valls, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, a l’EMD de Picamoixons i a les associacions veïnals de les urbanitzacions: Serradalt, Serradalt 2, La Cabana i Muntanyans , així com a la Diputació de Tarragona.

Molts ajuntaments han posat de manifest la seva preocupació per una problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya: l’existència d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics o no recepcionades. Centenars de municipis catalans comparteixen aquesta realitat que, tot i ser estructural, ha estat insuficientment abordada. En aquest context, la vila d’Alcover no es troba al marge d’aquesta problemàtica generalitzada, sinó que també en pateix les conseqüències. Es tracta probablement d’un dels reptes urbanístics més grans del país, amb una afectació estimada d’un 10% de la població.

La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb una orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en un escenari de mancances urbanístiques greus.

Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida i la cohesió social dels nostres veïns. La manca de solar, segons la llei, obliga a suspendre o denegar gran part de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greus diferències entre ciutadans i alimenta la tensió social i el desgast institucional.

Actualment, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la Llei d’Urbanisme vigent estableix instruments de gestió per a la transformació del sòl, la liquidació de les quotes urbanístiques derivades de les obres de regularització que han d’assumir els veïns i veïnes resulta inassolible per la majoria dels residents. En nombroses urbanitzacions, aquestes quotes poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la, especialment greu en zones amb població envellida, pensionistes o famílies amb baixos ingressos. Alhora, la manca de reparcel·lació i la consegüent inscripció al Registre de la Propietat no permet sol·licitar crèdits hipotecaris a les entitats financeres.

En aquest context, si els ajuntaments decideixen executar els projectes d’urbanització i repercutir les quotes corresponents als veïns i veïnes, no només es condemna
econòmicament als residents, sinó que també es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments. Tanmateix, malgrat les modificacions recents, la regulació legal limita els ajuntaments a destinar recursos públics a urbanitzacions no rebudes, tot i que aquestes presenten dèficits evidents en serveis de competència municipal i de prestació obligatòria.

Segons l’inventari d’urbanitzacions elaborat per la Generalitat l’any 2015, a Catalunya s’han identificat 1.433 urbanitzacions. D’aquestes, prop de 730 presenten dèficits urbanístics.
En els darrers anys, aquesta problemàtica s’ha vist agreujada per diversos factors socials i econòmics. El canvi generacional, l’extensió del teletreball i, sobretot, la greu problemàtica de l’habitatge al nostre país han fet que moltes famílies optin per establir-se en urbanitzacions que inicialment havien estat concebudes com a segones residències. Aquesta realitat també es manifesta de manera clara al municipi d’Alcover. El terme municipal compta actualment amb nou urbanitzacions: Mas del Cano, El Remei, Masies Catalanes, La Cabana, Muntanyans, Serradalt, Serradalt 2, Mas Llorenç i Mas Gassol.

D’aquest conjunt, només la urbanització de Mas Gassol es troba actualment recepcionada per l’Ajuntament. La resta d’urbanitzacions presenten dèficits urbanístics de diversa naturalesa i es troben en situacions administratives i tècniques molt diferents, fet que dificulta encara més la seva regularització i integració plena dins la trama urbana municipal. Cal posar en valor que la gran majoria d’aquestes urbanitzacions estan gestionades mitjançant juntes de compensació, integrades pels mateixos veïns i veïnes, que assumeixen directament la responsabilitat d’impulsar els processos de regularització sense disposar, en molts casos, de suport econòmic extern. Aquesta situació implica que persones sense coneixements específics en matèria urbanística hagin de fer front a obligacions legals i tècniques d’elevada complexitat. A més, en molts casos, aquests mateixos veïns es veuen obligats a afrontar problemàtiques derivades d’actuacions urbanístiques anteriors que sovint desconeixien en el moment d’adquirir les seves parcel·les, atès que no sempre van ser degudament informats pels promotors de les urbanitzacions. Aquesta manca d’informació inicial ha derivat en una càrrega sobrevinguda que recau directament sobre la ciutadania. Aquesta realitat contrasta clarament amb la del sòl urbà consolidat, on aquestes responsabilitats no recauen sobre els particulars, fet que evidencia una desigualtat estructural que cal abordar amb urgència.

En alguns casos, les urbanitzacions es troben en fases inicials de regularització o amb mancances importants en serveis bàsics; en altres, existeixen processos parcials iniciats o condicionants tècnics i jurídics que dificulten la recepció definitiva. Aquesta diversitat de situacions evidencia la complexitat del problema, ja que no existeix una solució única aplicable a tots els àmbits, sinó que calen instruments flexibles i adaptats a cada realitat. Per a un municipi de les dimensions d’Alcover, afrontar de manera individual i amb recursos propis la resolució d’aquests dèficits urbanístics resulta extraordinàriament complex des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic. Per aquest motiu, iniciatives com la present moció són especialment rellevants, ja que permeten situar aquesta problemàtica en l’agenda política i reclamar eines normatives i financeres que facin possible avançar cap a la regularització progressiva d’aquestes urbanitzacions.
Davant la gravetat i complexitat de la situació exposada, l’Ajuntament d’Alcover insta les institucions competents, especialment la Generalitat de Catalunya i el Parlament, a desplegar de manera efectiva i sense dilacions el nou marc legal anunciat pel Govern per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, així com a garantir els recursos tècnics i financers necessaris per fer-lo viable. En aquest sentit, i havent participat en la jornada informativa del passat 20 d’abril al Palau de la Generalitat, el consistori considera imprescindible que aquesta voluntat d’acompanyament als ajuntaments es concreti en mesures reals, evitant que esdevingui un plantejament merament declaratiu, i assegurant l’execució efectiva de les accions anunciades amb impacte directe sobre el territori.

Per a tots aquests motius, el Ple de l’ajuntament d’alcover proposa l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar el Parlament de Catalunya que impulsi una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que:
– Incorpori criteris de viabilitat tècnica i proporcionalitat.
– Prevegui ajustaments raonables dels estàndards tècnics en entorns consolidats.
– La possibilitat d’autoritzar recepcions parcials per serveis.

Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a crear un Fons per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació d’altres administracions supramunicipals, destinat a:
– Finançar la redacció de projectes de reparcel·lació o urbanització.
– Donar suport a l’execució de programes d’adequació.

Tercer. Instar l’Institut Català de Finances a habilitar línies específiques de crèdit de finançament en condicions preferents per a comunitats de propietaris.

Quart. Instar els departaments competents de la Generalitat de Catalunya, especialment l’Agència Catalana de l’Aigua, a facilitar l’aplicació de solucions tècniques alternatives i sostenibles en matèria de sanejament i serveis bàsics, mitjançant la simplificació i clarificació dels procediments administratius i la garantia de la seva plena seguretat jurídica.
Així mateix, es demana que aquestes solucions tècniques puguin ser supervisades, validades i, si escau, legalitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments que no disposen dels recursos tècnics suficients per assumir aquestes funcions.

Cinquè. Impulsar la simplificació administrativa dels processos de regularització urbanística, amb:
– Terminologia i procediments unificats.
– Terminis clars.
– Suport tècnic i jurídic específic als ens locals.

Sisè. Promoure la creació d’unitats supramunicipals de suport tècnic i jurídic, mitjançant les diputacions, els consells comarcals o altres competents, per ajudar els municipis amb menys capacitat tècnica.

Setè. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la diputació de Tarragona, i al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

El març de 2015, el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a crear la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona com a resposta a les preocupacions existents sobre l’impacte de les emissions industrials en la salut de la població i el medi ambient. Aquesta iniciativa parlamentària va néixer en un context marcat per l’elevada concentració d’indústria química al Camp de Tarragona, la més important del sud d’Europa, que representa aproximadament el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de Catalunya, coexistint amb una àrea urbana densament poblada i amb una de les principals zones turístiques de la Mediterrània.

La Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es va concebre com un òrgan estable de coordinació, participació i assessorament tècnic, amb l’objectiu d’intercanviar informació entre administracions, ajuntaments, organismes de recerca, entitats socials, sector industrial i agents econòmics; analitzar la qualitat de l’aire i els efectes de les emissions industrials sobre la salut humana; adequar i millorar els sistemes de vigilància ambiental i epidemiològica; impulsar la recerca científica sobre els principals contaminants associats a l’activitat petroquímica, i garantir la transparència i l’accés a la informació ambiental per part de la ciutadania.

Tot i que la normativa vigent no obliga a controlar de manera específica determinats contaminants industrials, el Parlament de Catalunya va considerar necessari adoptar un enfocament preventiu i transversal, promovent un espai de governança compartida que permetés anticipar riscos, generar coneixement i formular recomanacions basades en criteris científics. En compliment d’aquest mandat parlamentari, el Govern de la Generalitat va constituir formalment la Taula de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona l’estiu de 2015, integrant-hi un ampli ventall d’organismes públics, institucions acadèmiques i de recerca, entitats ecologistes, organitzacions sindicals, sector empresarial i federacions veïnals.

El municipi d’Alcover forma part de l’àrea d’influència atmosfèrica del complex industrial del Camp de Tarragona, tal com indiquen els patrons de dispersió dels contaminants i la dinàmica de les masses d’aire que afecten el Tarragonès i l’Alt Camp. La proximitat del municipi als principals focus industrials, a infraestructures de transport i a instal·lacions de gestió de residus, fa necessari disposar d’una avaluació rigorosa i continuada de la qualitat de l’aire i dels seus possibles efectes sobre la salut de la població.

Alcover compta amb una població estable, centres educatius, equipaments esportius i sanitaris, així com un entorn agrícola que pot veure’s afectat per contaminants atmosfèrics com les partícules en suspensió, els òxids de nitrogen o els compostos orgànics volàtils. L’exposició crònica a aquests contaminants, fins i tot a nivells inferiors als límits legals, és reconeguda per la comunitat científica com un factor de risc per a la salut pública, especialment en infants, gent gran i persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars.

La inactivitat de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona des del 22 de juliol de 2022, acumulant més de mil dies sense reunions, ha suposat una interrupció greu dels mecanismes de coordinació institucional, intercanvi d’informació i participació dels municipis i dels diferents agents implicats. Aquesta situació ha impedit la generació d’informes actualitzats, la formulació de recomanacions tècniques i la garantia de transparència informativa cap a la ciutadania.

En aquest context, i d’acord amb les competències municipals en matèria de salut pública, informació ambiental i defensa dels interessos col·lectius, l’ajuntament d’Alcover considera imprescindible contribuir a la reactivació institucional de la Taula de Qualitat de l’Aire, i proposa l’adopció dels següents

Acords:

PRIMER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a reactivar de manera immediata la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, en compliment del mandat parlamentari que en va motivar la creació.

SEGON. Sol·licitar que la reactivació de la Taula es dugui a terme amb la convocatòria formal de tots els organismes i entitats que en formen part, garantint una participació efectiva de les administracions, els ajuntaments, els organismes de salut i recerca, el sector industrial, les entitats ecologistes, les organitzacions sindicals i les federacions veïnals.

TERCER. Instar el Govern de la Generalitat a establir un calendari de treball estable i una periodicitat regular de reunions, que permeti reprendre el seguiment de la qualitat de l’aire, l’avaluació dels impactes sobre la salut i la formulació de recomanacions tècniques basades en criteris científics.

QUART. Reclamar que la Taula reprengui l’elaboració i publicació d’informes tècnics periòdics i accessibles sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, incloent-hi dades ambientals i de salut pública.

CINQUÈ. Proposar que les sessions de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es puguin desenvolupar de manera itinerant entre els municipis afectats, amb la voluntat d’apropar la seva activitat al territori i conèixer de primera mà les diferents realitats. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Alcover s’ofereix per acollir una propera sessió, posant a disposició el Convent de les Arts.

SISÈ. Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, departament de Territori i Sostenibilitat i direcció de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

En les darreres dècades, l’evolució tecnològica de les telecomunicacions ha comportat la substitució progressiva de les xarxes de coure i d’altres infraestructures antigues per xarxes de nova generació, principalment de fibra òptica. Aquesta transició, però, no ha anat acompanyada d’una retirada ordenada i sistemàtica del cablejat que ha quedat en desús, el qual continua present de manera visible a façanes, carrers i espais públics del municipi d’Alcover.

Cal tenir en compte que una part molt significativa del cablejat de coure existent al municipi correspon a l’operador històric de telecomunicacions, que durant dècades va ser pràcticament l’únic prestador del servei de telefonia fixa a Alcover. Amb el pas del temps i el desplegament de xarxes de fibra òptica —tant per part d’aquest operador com per part de nous operadors entrants—, una part important d’aquest cablejat ha quedat obsoleta i fora de servei, sense que se n’hagi produït la retirada. Aquesta situació és especialment visible i problemàtica al nucli urbà i, de manera molt destacada, al nucli antic d’Alcover. El municipi compta amb un patrimoni arquitectònic de gran valor, amb un nombre molt rellevant de façanes catalogades i edificis protegits, fruit d’un treball continuat de preservació i catalogació en el qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper determinant. La presència massiva i desordenada de cablejat en desús a les façanes desvirtua aquest patrimoni, en degrada la imatge i en redueix el valor paisatgístic, cultural i turístic.

La retirada d’aquest cablejat no respon únicament a criteris estètics. En molts casos, el deteriorament de les fixacions, l’envelliment dels materials i els episodis de meteorologia adversa comporten riscos reals per a la seguretat de la ciutadania, amb possibles despreniments que poden afectar tant les façanes dels edificis com la via pública. Tot i que la normativa vigent en matèria de telecomunicacions no estableix actualment una obligació general i automàtica de retirada de totes les infraestructures en desús per part de les operadores, el problema ha estat reconegut a nivell institucional. El Congrés dels Diputats ha posat de manifest l’existència d’un buit normatiu en aquesta matèria i ha instat el Govern de l’Estat a modificar la legislació per establir una obligació clara de retirada del cablejat obsolet i per reforçar les competències municipals en aquest àmbit.

Davant d’aquest context, es considera imprescindible que l’Ajuntament d’Alcover adopti una posició clara i activa, tant per defensar la seguretat i la qualitat de l’espai públic  comper preservar i posar en valor el patrimoni arquitectònic del municipi. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha d’esdevenir un aliat clau, aportant suport tècnic i criteris que permetin exigir la retirada o la correcta integració del cablejat de telecomunicacions en desús en entorns patrimonials protegits. La retirada del cablejat de coure i d’altres infraestructures obsoletes suposaria una millora substancial del paisatge urbà, reforçaria la protecció del patrimoni arquitectònic i contribuiria decisivament a dignificar el nucli antic d’Alcover, incrementant-ne el valor cultural i la qualitat de vida dels alcoverencs i alcoverenques.

ACORDS
Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover amb la protecció del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic, especialment al nucli antic i a les façanes catalogades, i amb la millora de la seguretat i la qualitat de l’espai públic.
Segon. Instar les empreses operadores de telecomunicacions a identificar i retirar, de manera progressiva, ordenada i coordinada amb l’Ajuntament, el cablejat de coure i altres infraestructures que ja no prestin servei al municipi d’Alcover, amb especial atenció a les façanes del nucli històric.
Tercer. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència (Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital) i el Departame ntde Cultura, suport tècnic i criteris específics que permetin als ajuntaments exigir la retirada o integració adequada del cablejat en desús en entorns patrimonials protegits.
Quart. Instar el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a impulsar les modificacions normatives necessàries per establir una obligació clara de retirada  deles infraestructures de telecomunicacions obsoletes i per reforçar les competènci esmunicipals en aquesta matèria.
Cinquè. Traslladar aquest acord, de manera expressa i formal, a les següents administracions i empreses operadores de telecomunicacions: Telefónica de España, S.A.U. (Movistar), Orange Espagne, S.A.U., Vodafone España, S.A.U., MasOrange, S.L., Digi Spain Telecom, S.L., així com a la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència – Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, i Departament de Cultura) i al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

L’educació en la primera etapa de la vida, especialment entre els 0 i els 3 anys, és clau per al desenvolupament dels infants i per garantir la igualtat d’oportunitats des de l’inici. Aquesta etapa té un impacte directe en el desenvolupament cognitiu, emocional i social, i alhora és un element fonamental per a la conciliació familiar i laboral.

En els darrers anys, la gratuïtat de l’I2 ha suposat un avanç rellevant en la construcció d’un sistema educatiu més equitatiu. Aquesta mesura ha evidenciat que la universalització de l’educació infantil és possible quan hi ha voluntat política i compromís institucional. Tanmateix, considerem que aquest pas és insuficient si no s’estén també als cursos d’I0 i I1, de manera que l’accés a l’educació infantil no depengui de la capacitat econòmica de les famílies.

Al municipi d’Alcover disposem d’una única llar d’infants pública, la Llar d’Infants Xiu-Xiu, que presta un servei essencial. La gratuïtat de l’educació de 0 a 2 anys és una eina efectiva per donar suport a les famílies, afavorir la natalitat i garantir que tots els infants puguin accedir a un entorn educatiu des dels primers mesos de vida. Ara bé, aquesta gratuïtat només és viable si va acompanyada d’un increment real i sostingut del finançament per part de la Generalitat de Catalunya. Sense aquest reforç econòmic, els ajuntaments han d’assumir uns costos creixents que comprometen la qualitat del servei i la sostenibilitat del model. Entre aquests costos destaquen l’augment salarial del personal educatiu, les despeses de manteniment i funcionament dels edificis, l’increment de l’alumnat derivat de la gratuïtat i la necessitat d’ampliar
recursos humans i materials.

A més, cal tenir en compte que les llars d’infants atenen infants amb necessitats educatives especials que requereixen més suport, recursos específics i pers onalqualificat. Sense un finançament adequat, és impossible garantir una atenció inclusiv a iajustada a les necessitats de tots els infants, fet que va en contra dels principis d’equitat que han de regir el sistema educatiu. En aquesta mateixa línia, la reducció de les ràtios a les aules és una demanda àmpliament compartida pels professionals de l’educació infantil, ja que permet una atenció més individualitzada i millora les condicions educatives. Tanmateix, aquesta mesura és inviable si no s’incrementen les aportacions econòmiques, ja que reduir ràtios implica contractar més personal i disposar de més espais adequats.

La millora del finançament també ha d’anar lligada a la millora de les instal·lacions. Les llars d’infants han de poder adaptar els seus equipaments als efectes del canvi climàtic, garantint espais segurs i adequats davant episodis de calor o altres situacions ambientals adverses. Aquesta adaptació no pot limitar-se únicament a l’ampliació de places per assumir més alumnat, sinó que ha de contemplar actuacions de millora i adequació dels edificis existents. Finalment, l’avenç cap a la gratuïtat total de l’etapa d’I0 a I2 ha d’anar acompanyat d’una aposta clara per la formació contínua dels professionals de l’educació infantil. La qualitat educativa depèn en gran mesura de la qualificació i l’actualització constant dels coneixements dels equips educatius. Garantir recursos per a la formació contínua  ésimprescindible perquè els infants rebin una educació estimuladora i adequada a cada etapa del seu desenvolupament.

En aquest context, l’Ajuntament d’Alcover manifesta també el seu suport a la iniciativa impulsada per diverses llars d’infants d’arreu del país per promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de dignificar l’educació de 0 a 3 anys i assegurar-ne un finançament just.

Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover acorda:
1- Instar la Generalitat de Catalunya a establir la gratuïtat de l’educació infantil de 0 a 2 anys (I0 i I1) a totes les llars d’infants públiques.
2- Exigir que aquesta gratuïtat vagi acompanyada d’un increment real i suficient del finançament als ajuntaments, que permeti cobrir:
– Les despeses de personal, incloent-hi els recursos necessaris per atendre infants amb necessitats educatives especials.
– Les despeses de manteniment i funcionament de les llars d’infants.
– Les inversions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions, inclosa l’adaptació als efectes del canvi climàtic.
– Les inversions requerides per reduir les ràtios a les aules.
3- Reclamar que el finançament inclogui recursos específics per a la formació contínua dels professionals de les llars d’infants, com a garantia d’una educació de qualitat en l’etapa de 0 a 3 anys.
4- Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per dignificar l’educació de 0 a 3 anys que impulsen diverses llars d’infants, i fer arribar aquest suport al Parlament de Catalunya.
5- Traslladar aquests acords al Departament d’Educació de la Generalitat  deCatalunya, al Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes corresponents.

El sector agrari és un pilar fonamental de l’economia, del paisatge i de la identitat del nostre municipi, així com del conjunt del país. La pagesia no només garanteix la producció d’aliments de qualitat i proximitat, sinó que també exerceix una funció clau en la preservació del territori, la lluita contra el despoblament rural i el manteniment de l’activitat econòmica en zones agrícoles.
En aquest context, els darrers dies s’han produït nombroses mobilitzacions i protestes del sector agrari arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa, com a resposta a l’acord comercial signat entre la Unió Europea i el bloc del Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai). Aquest acord, que preveu una reducció significativa dels aranzels i una liberalització del comerç de diversos productes agrícoles i ramaders, ha generat una forta preocupació entre agricultors i ramaders.

La pagesia alerta que l’acord UE-Mercosur pot comportar una competència deslleial per als productes agraris europeus, ja que molts dels productes importats no estan sotmesos als mateixos estàndards sanitaris, ambientals, laborals i de benestar animal que sí s’exigeixen als productors locals. Aquesta preocupació és especialment rellevant en el cas del sector porcí i de l’aviram, així com en cultius com l’avellana, que podrien veure’s greument afectats per l’entrada de productes a baix cost. Aquesta situació pot provocar una davallada dels preus en origen, una pèrdua de rendibilitat de les explotacions agràries i, en conseqüència, l’abandonament de terres i explotacions familiars.

A més, el sector agrari ja fa anys que pateix un augment sostingut dels costos de producció (energia, combustibles, fertilitzants i fitosanitaris), una pressió burocràtica creixent i uns preus de venda que sovint no cobreixen els costos reals. Aquesta situació afecta de manera especialment greu sectors com el de l’avellana, un cultiu emblemàtic del Camp de Tarragona i de la DOP Avellana de Reus que arrossega una llarga crisi de rendibilitat, així com el porcí i l’aviram, sotmesos a una forta pressió normativa, sanitària i de mercat. (energia, combustibles, fertilitzants i fitosanitaris). En aquest escenari, l’entrada massiva de productes importats a baix cost pot agreujar encara més la situació i posar en risc la viabilitat de la pagesia local.

Cal recordar que molts dels productes que es conreen i es produeixen al terme municipal d’Alcover i a la nostra comarca formen part del teixit econòmic local i contribueixen directament a l’ocupació, al comerç de proximitat i a la cohesió social. Per aquest motiu, qualsevol acord comercial internacional que pugui afectar negativament aquests sectors ha de ser analitzat amb rigor, transparència i amb la participació activa del sector afectat. Les mobilitzacions dels darrers dies són una expressió legítima del malestar del món rural i posen de manifest la necessitat urgent de polítiques valentes que protegeixin la producció agrària local, garanteixin uns preus justos i assegurin que els acords comercials internacionals no es facin a costa del futur de la pagesia.

Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, no podem restar al marge d’aquesta problemàtica i hem d’alçar la veu en defensa dels interessos del territori i del sector primari.
Per tot això, el ple de l’ajuntament d’Alcover acorda:

1. Mostrar el suport i la solidaritat del municipi d’Alcover a la pagesia, tant local com del conjunt del país, així com a les mobilitzacions i protestes realitzades els darrers dies com a expressió legítima de la defensa del sector agrari.
2. Manifestar la preocupació de l’Ajuntament d’Alcover pels possibles efectes negatius de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur sobre la pagesia, especialment sobre sectors com l’avellana, el porcí i l’aviram. I aquí volem posar especial èmfasi en la competència deslleial, la pressió sobre els preus en origen i la viabilitat de les explotacions agràries sobre la pagesia.
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a defensar activament els interessos del sector agrari català davant l’Estat i les institucions europees, i a exigir mecanismes de protecció efectius per a la producció local.
4. Instar el Govern de l’Estat espanyol, en col·laboració amb les comunitats autònomes i els representants del sector agrari, a:
   – Vetllar perquè cap producte importat en el marc de l’acord UE-Mercosur entri al mercat europeu sense complir exactament els mateixos estàndards sanitaris, ambientals, laborals i de benestar animal exigits als productors europeus.
   – Impulsar mecanismes de salvaguarda i compensació econòmica per als sectors agraris que puguin resultar afectats negativament per aquest acord.
5. Instar les institucions de la Unió Europea, en un marc de diàleg amb els estats membres, les regions i les organitzacions professionals agràries, a:
   – Revisar i avaluar de manera rigorosa l’impacte real de l’acord UE-Mercosur sobre el sector agrari, amb especial atenció a les petites i mitjanes explotacions.
   – Garantir que els acords comercials internacionals siguin compatibles amb la sobirania alimentària, la sostenibilitat ambiental i la protecció del món rural europeu.
6. Defensar la producció agrària local i de proximitat, reconeixent la diversitat del sector agrari del municipi. En aquest sentit, es valora que determinats conreus, com l’oli d’oliva, puguin tenir un impacte més favorable en el marc de l’acord UE-Mercosur segons s’ha recollit en diversos mitjans de comunicació, però es reclama que aquest mateix reconeixement, protecció i suport institucional s’estengui també a altres sectors clau com l’avellana, el porcí i l’aviram, que són igualment essencials per a l’economia i el territori. Es tracta de promoure polítiques que afavoreixin el consum de productes del territori i donin suport a la pagesia com a element clau del desenvolupament econòmic i social del municipi.
7. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover de continuar promovent el consum de productes de proximitat en tots els actes, activitats i esdeveniments organitzats pel municipi en què es distribueixin aliments, prioritzant els productes de quilòmetre zero i del territori, i afavorint aquells elaborats per la pagesia i el teixit productiu local, tot evitant, sempre que sigui possible, l’ús de productes procedents de mercats que puguin perjudicar la producció agrària pròpia.
8. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Parlament Europeu, així com a les organitzacions agràries representatives.

Aconseguir que Alcover disposés d’un institut propi va ser una fita molt important per al nostre municipi. Després d’un llarg procés de reivindicació, l’any 1999 es va posar en funcionament l’Institut Fonts del Glorieta que l’any passat va celebrar 25 anys al servei de l’educació dels joves d’Alcover i de les poblacions veïnes com La Riba, Mont-ral i El Milà, que tenen en aquest centre el seu punt de referència. Des de la seva creació, l’Institut Fonts del Glorieta ha ofert ensenyaments obligatoris d’ESO i, posteriorment, Batxillerat, consolidant-se com un espai de formació i creixement personal per a moltes generacions d’estudiants alcoverencs i alcoverenques. Tanmateix, encara no ha estat possible incorporar-hi cicles formatius, tot i l’interès i la demanda existent. Des del Departament d’Educació s’ha expressat tradicionalment que aquests estudis s’han d’impartir en centres específicament destinats a la formació professional, però des d’Alcover creiem que aquesta visió ja no respon a la realitat actual.

Els temps han canviat, i la formació professional és avui una via d’èxit amb una elevada inserció laboral i una forta connexió amb el teixit econòmic local. Els cicles formatius donen noves oportunitats als joves que, sense necessitat de marxar del municipi, podrien formar-se en àmbits amb projecció de futur i contribuir al desenvolupament econòmic d’Alcover i de la seva àrea d’influència. Cal recordar que dins la mateixa comarca de l’Alt Camp hi ha dos instituts públics —el Jaume Huguet i el Narcís Oller— que imparteixen ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, emostrant que és perfectament compatible oferir aquestes tres línies educatives en un mateix centre. Per tant, no hi ha motiu perquè Alcover no pugui fer el mateix, especialment tenint en compte la seva dimensió, el seu paper com a nucli de serveis i la seva població estudiantil.

A més, Alcover disposa d’un servei municipal de referència, Funciona Alcover, que des de fa anys organitza amb èxit programes de formació ocupacional del SOC. Aquests cursos, que cada any registren una gran demanda, han permès formar molts joves i adults del municipi —molts d’ells sense estudis post-obligatoris— i han posat de manifest l’interès i la necessitat real de formació professional al municipi. Aquest èxit de Funciona Alcover és una mostra clara que al nostre poble hi ha vocació i potencial per a la formació pràctica, i que la implantació de cicles formatius reglats seria una continuïtat natural i coherent d’aquest treball.

En aquest sentit, resulta especialment significatiu i difícil d’entendre que actualment a Alcover ja s’imparteixi un Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Excavacions i Sondatges a les instal·lacions de l’empresa Canteres la Ponderosa, situades al nostre municipi, i que la seva adscripció sigui a l’Institut Jaume Huguet de Valls. Aquesta situació és clarament incoherent: es fan classes a Alcover, però el títol i la gestió depenen d’un centre de fora.

A més, la implantació de cicles formatius al nostre institut podria tenir un impacte molt positiu en la reducció del fracàs escolar. Sovint, molts joves no troben motivació en l’ensenyament tradicional i abandonen els estudis abans d’acabar-los. Disposar d’una oferta de formació professional al municipi els permetria descobrir un camí més pràctic i vinculat a les seves habilitats, evitant períodes de desconnexió amb l’educació i oferint-los una alternativa real i digna per construir el seu futur sense haver de marxar del poble. Aquesta nova etapa també seria una oportunitat per explorar cicles formatius vinculats no només a les necessitats industrials i productives actuals d’Alcover, sinó també als reptes i oportunitats del nostre entorn natural.

La creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades obre la porta a noves vies de formació i ocupació relacionades amb la gestió del territori, la sostenibilitat i la conservació del medi. En aquest sentit, cicles com el de Grau Mitjà d’Aprofitament i Conservació del Medi Natural o el Grau Superior de Gestió Forestal i del Medi Natural encaixen perfectament amb l’esperit del territori i les necessitats futures de la comarca. Així, la incorporació de cicles formatius a l’Institut Fonts del Glorieta no només respondria a una demanda educativa i laboral immediata, sinó que projectaria Alcover cap a un model de formació integral, arrelat al territori, sostenible i amb mirada de futur. Per tot això, considerem que és del tot lògic i coherent demanar al Departament d’Educació que estudiï la viabilitat d’incorporar cicles formatius a l’Institut Fonts del Glorieta.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer. Sol·licitar formalment a Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que estudiï la possibilitat d’incorporar cicles formatius de grau mitjà i/o superior a l’Institut Fonts del Glorieta d’Alcover, en funció de les necessitats formatives i productives del municipi i del seu entorn.

Segon. Instar el Departament d’Educació a avaluar fórmules organitzatives o de col·laboració que permetin compatibilitzar aquesta nova oferta amb les línies actuals d’ESO i Batxillerat, tal com ja es fa a altres centres de la comarca.

Tercer. Sol·licitar la convocatòria d’una reunió conjunta entre el Departament d’Educació, la Direcció de l’Institut Fonts del Glorieta i l’Ajuntament d’Alcover, amb l’objectiu d’avaluar conjuntament la proposta i estudiar possibles vies de col·laboració per fer realitat aquesta demanda del municipi.

Quart. Posar a disposició del Departament els espais i recursos municipals que puguin facilitar la implantació d’aquests cicles, aprofitant equipaments existents com La Casa de cultura “Ca Cosme”, l’edifici que actualment acull Funciona Alcover, en coordinació amb la direcció de l’Institut Fonts del Glorieta en el cas que es requerissin més espais lectius.

Cinquè. Traslladar aquest acord a la Conselleria d’Educació, a la Direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Camp de Tarragona, a la Direcció de l’Institut Fonts del Glorieta i a l’AFA de l’Institut Fonts del Glorieta.