L’ajuntament d’Alcover valora positivament l’acord del Govern d’ampliar el servei de trombectomia mecànica durant els caps de setmana i festius, passant a prestar-se durant 12 hores diàries des de l’11 d’abril de 2026. Tanmateix, aquesta ampliació és clarament insuficient per garantir una atenció equitativa i de qualitat a totes les poblacions que formem part del Camp de Tarragona. Actualment, la ciutadania del nostre territori només disposa d’aquest servei aproximadament el 50% del temps, fet que suposa una situació de desigualtat respecte d’altres àrees sanitàries de Catalunya. La trombectomia mecànica és un tractament d’alta complexitat i eficàcia per als pacients que pateixen un ictus isquèmic greu.

El seu èxit depèn directament de la rapidesa amb què es pugui aplicar, per la qual cosa la disponibilitat permanent del servei és fonamental per reduir la mortalitat i les seqüeles que comporten discapacitat. Les dades assistencials més recents mostren que encara no disposem de dades detallades sobre el nombre exacte de derivacions específiques des de l’Hospital Universitari Joan XXIII a Barcelona durant l’any 2025. No obstant això, els últims registres oficials del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya indiquen que un de cada quatre pacients de Tarragona que pateix un ictus greu ha de ser derivat a Barcelona, i no sempre a l’Hospital de Bellvitge.

Cadascun d’aquests trasllats comporta un retard crític en una patologia en què cada minut és determinant, a més d’incrementar els riscos assistencials associats al transport dels pacients. Aquesta situació afecta directament a la població del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, que ha de disposar de les mateixes oportunitats de supervivència i recuperació que la resta de la ciutadania de Catalunya. La implantació del servei de trombectomia mecànica les 24 hores al territori permetria garantir una atenció especialitzada, ràpida i equitativa a la població del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, evitant desplaçaments innecessaris i millorant-ne els resultats clínics dels pacients amb ictus. Mentrestant, l’àrea de Barcelona disposa de vuit centres que ofereixen aquest servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Aquesta diferència evidencia un desequilibri territorial en la distribució dels recursos sanitaris que cal corregir de manera urgent. La ciutadania del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, amb una població superior als 800.000 habitants, té el mateix dret a una atenció sanitària de qualitat que qualsevol altre ciutadà de Catalunya. És obligació de les administracions públiques garantir una distribució justa i equilibrada dels recursos existents.

ACORDS

Per tot això, el Ple acorda:

PRIMER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i al Departament de Salut a implantar de manera immediata el servei de trombectomia mecànica les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, com a centre de referència per al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

SEGON. Garantir els recursos humans, materials i organitzatius necessaris per assegurarne el funcionament continuat d’aquest servei en benefici de la població del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

TERCER. Corregir els desequilibris territorials existents en l’accés a tractaments d’alta complexitat, garantint l’equitat sanitària entre tots els territoris de Catalunya.

QUART. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut de la Generalitat.

Els anomenats Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya formen part essencial del sistema públic d’emergències del país. Són bombers integrals, actuen en qualsevol tipus d’emergència i són indispensables per garantir la seguretat del territori. Aquests bombers fan les mateixes tasques d’intervenció i estan integrats en el dispositiu sota el mateix comandament que els bombers funcionaris, assumeixen els mateixos riscos i intervenen en les mateixes situacions crítiques que la resta del cos.

Tanmateix, la seva realitat és profundament precària. Els bombers anomenats voluntaris han sofert un procés d’uberització, de professionalització encoberta.

Tal com denuncien públicament:
– No tenen reconeguts drets laborals.
– No cotitzen per la seva feina ni estan donats d’alta a la Seguretat Social.
– No disposen d’una cobertura sanitària adequada.
– No tenen reconeguda la Prevenció de Riscos Laborals.
– Reben una compensació econòmica precària (aproximadament 10 € l’hora en intervencions a foc).
– Han de complir un mínim de 650 hores anuals.
– Són activats mitjançant una aplicació mòbil.
– Assumeixen responsabilitats operatives plenes sense les garanties corresponents.

Aquesta situació és una contradicció estructural: el sistema públic d’emergències del país descansa, en part, sobre un col·lectiu que no té reconeixement laboral ni garanties bàsiques de protecció. Durant aquest estiu mateix sense anar més lluny, hem pogut veure com cada dia estan entrant en guàrdies de 24 hores els bombers voluntaris per garantir la efectivitat de les emergències i les obertures dels parcs de bombers, donat la manca de personal suficient. Aquest fet demostra que els bombers voluntaris son part estructural indispensable del sistema de bombers de la Generalitat de Catalunya. Mà d’obra barata a disposició de la Direcció General. Que manté a tot el col·lectiu sense drets i en condicions precàries, les quals no es permet a cap altre empresa mantenir i aplicar als seus treballadors, i en aquest cas, treballadors d’alt risc, en defensa de la ciutadania i del país. En un context d’emergència climàtica, amb un increment sostingut del risc d’incendis forestals i episodis meteorològics extrems, no es pot sostenir un model que depengui de la vocació mentre es nega el reconeixement. La seguretat pública no pot basar-se en la precarietat. Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, tenim la responsabilitat política de posicionar-nos quan un servei públic essencial es troba en una situació d’injustícia estructural.

ACORDS

Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover adopta els següents:

Primer. Manifestar el suport explícit de l’Ajuntament d’Alcover a les reivindicacions dels bombers precaris, anomenats Bombers Voluntaris, i reconèixer públicament la seva tasca essencial per a la seguretat del municipi i del territori.

Segon. Instar el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya a: Reconèixer drets laborals dels anomenats bombers voluntaris. Garantir cobertura efectiva de seguretat social i sanitària, amb el reconeixement dels accidents laborals i les malalties professionals. Implementar protocols i reconeixement real en matèria de prevenció de riscos laborals. Revisar el model retributiu actual, adequant-lo a la responsabilitat i risc assumits, seguint el criteri de que a igual feina, igual salari. Obrir una mesa de negociació amb representants del col·lectiu per establir un nou marc estable, digne i amb garanties.

Tercer. Exigir que es posi fi a la situació de precarietat estructural que pateix col·lectiu.

Quart. Traslladar aquesta moció als ajuntaments de la Riba, la Masó, Mont-ral, el Rourell, el Milà, Capafonts, Vilallonga del Camp, la Selva del Camp i Vilaverd, municipis que formen part de l’àmbit d’actuació del Parc de Bombers Voluntaris d’Alcover, tot convidant-los a adherir-s’hi i, si ho consideren oportú, a aprovar una moció en termes anàlegs.

Cinquè. Traslladar aquests acords al Departament d’Interior, al Parlament de Catalunya, al Consell comarcal de l’Alt Camp, als associació de Bombers Voluntaris d’Alcover i a l’associació Bombers Precaris en lluita.

Sisè. Fer arribar públicament el reconeixement institucional del municipi als bombers voluntaris que donen servei al nostre entorn. La dignitat dels anomenats bombers voluntaris és una qüestió de justícia laboral, i de seguretat col·lectiva. Els bombers són un servei públic essencial per a la societat. Tots els bombers són treballadors i mereixen respecte.

Catalunya afronta avui un dels reptes territorials, ambientals i de protecció civil més importants de les darreres dècades. El canvi climàtic, l’augment sostingut de les temperatures, els episodis de sequera persistent i la transformació progressiva del nostre paisatge han modificat profundament el comportament dels incendis forestals. Els grans incendis que Catalunya ha patit durant els darrers anys han posat de manifest que ens trobem davant d’una nova realitat. Incendis d’una intensitat extraordinària, amb una velocitat de propagació desconeguda fins fa pocs anys i amb una capacitat destructiva que, en determinades circumstàncies, pot arribar a superar la capacitat de resposta dels operatius d’emergència. Aquesta situació obliga a obrir una reflexió profunda sobre les polítiques públiques desenvolupades fins avui. Catalunya ha fet una aposta decidida per disposar d’uns excel·lents serveis d’extinció d’incendis, formats per professionals altament qualificats i amb una extraordinària capacitat tècnica.

Aquesta aposta s’ha de mantenir i reforçar, perquè els incendis continuaran existint i serà imprescindible disposar dels recursos humans, materials i tecnològics necessaris per protegir les persones i el territori. Tanmateix, la realitat actual ens demostra que la política forestal no pot continuar sustentant-se principalment en l’extinció. El país necessita situar la prevenció al mateix nivell d’importància que els dispositius d’emergència. La millor manera d’afrontar els grans incendis és evitar que el territori reuneixi les condicions perquè aquests puguin assolir comportaments extrems. Durant les darreres dècades Catalunya ha experimentat una transformació territorial sense precedents.

L’abandonament progressiu de les explotacions agrícoles, la disminució de la ramaderia extensiva, la pèrdua de rendibilitat del sector primari i la manca de gestió continuada dels espais forestals han provocat un increment constant de la superfície boscosa. Avui prop de dues terceres parts del territori català estan ocupades per superfície forestal. Aquest augment, que aparentment podria interpretar-se com un indicador positiu des del punt de vista ambiental, amaga una realitat molt més complexa. Gran part d’aquesta nova massa forestal és fruit de l’abandonament dels antics conreus i de la desaparició del mosaic agroforestal que històricament havia caracteritzat el nostre paisatge.

Durant segles, la convivència entre boscos, conreus, pastures i explotacions ramaderes va generar un territori molt més divers, equilibrat i resilient davant dels incendis. Els camps de conreu actuaven com a franges naturals de discontinuïtat; la ramaderia mantenia net el sotabosc; els aprofitaments forestals reduïen la càrrega de combustible i els boscos eren espais productius que rebien una gestió continuada. La desaparició progressiva d’aquest model ha donat lloc a grans extensions forestals contínues, amb una elevada acumulació de biomassa, una gran densitat d’arbres i una enorme continuïtat del combustible vegetal. Aquestes circumstàncies, combinades amb els efectes del canvi climàtic, expliquen l’aparició dels grans incendis forestals que avui preocupen tots els experts. Catalunya viu, doncs, una autèntica paradoxa: mai havia tingut tanta superfície forestal i, alhora, mai havia estat tan vulnerable davant dels grans incendis. Protegir els boscos no significa deixar-los abandonats. Al contrari. La millor manera de conservar-los és gestionar-los de forma activa, sostenible i continuada. La conservació del patrimoni natural és plenament compatible amb els aprofitaments forestals sostenibles, amb la producció de biomassa, amb la ramaderia extensiva i amb el manteniment d’una agricultura viva.

Per aquest motiu cada vegada pren més força el concepte de paisatges resilients, és a dir, territoris capaços de conviure amb el foc reduint-ne la intensitat, facilitant les tasques d’extinció i protegint tant les persones com el patrimoni natural. Aconseguir aquests paisatges només serà possible recuperant el mosaic agroforestal que durant generacions va caracteritzar Catalunya. Aquest objectiu exigeix actuar sobre tres grans pilars que són inseparables. En primer lloc, cal reforçar decididament el sector agrícola. Cada explotació agrícola que es manté activa és una superfície que contribueix a fragmentar la continuïtat forestal i a reduir el risc de propagació dels incendis.

En segon lloc, és imprescindible recuperar i potenciar la ramaderia extensiva. El pasturatge constitueix una de les eines més eficients i sostenibles per mantenir el sotabosc, reduir la càrrega de combustible i garantir el manteniment posterior dels treballs forestals. En tercer lloc, és necessari impulsar una política forestal molt més activa que permeti gestionar els boscos abans que aquests es converteixin en un problema. Les aclarides selectives, els aprofitaments forestals sostenibles, la producció de biomassa, la creació de franges estratègiques i la gestió continuada dels terrenys forestals han de deixar de ser actuacions excepcionals per convertir-se en una política pública estructural. Aquest repte es veu agreujat per una realitat sovint oblidada: la immensa majoria dels boscos catalans són de titularitat privada. Aquesta circumstància fa que la prevenció dels grans incendis no pugui recaure exclusivament sobre la responsabilitat dels propietaris forestals. La rendibilitat econòmica de moltes explotacions forestals és insuficient per assumir els elevats costos de gestió. En conseqüència, les actuacions acostumen a concentrar-se en aquells boscos més accessibles i rendibles, mentre que les zones amb més pendent, més dificultat d’accés i major acumulació de combustible romanen dècades sense cap tipus d’intervenció, convertint-se en els espais amb un risc potencial més elevat. A aquesta realitat s’afegeix una complexitat administrativa creixent. L’execució d’aprofitaments forestals, especialment quan afecten finques públiques o impliquen recursos públics, es troba condicionada per una gran quantitat de procediments administratius, autoritzacions sectorials, informes ambientals, normativa de contractació pública i altres requisits que sovint allarguen excessivament els terminis d’execució.

Sense renunciar en cap cas a les garanties ambientals ni als principis de transparència en la contractació pública, és imprescindible avançar cap a una simplificació administrativa que permeti actuar amb més agilitat davant d’una realitat que no espera. Aquest debat adquireix una especial transcendència en municipis com Alcover. Situat als peus de les Muntanyes de Prades, amb una extensa superfície forestal i amb un patrimoni natural extraordinari, el nostre municipi conviu cada estiu amb un risc molt elevat d’incendi forestal. Un risc que encara adquireix una major rellevància davant la futura declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. La creació del parc natural ha de representar una oportunitat extraordinària per impulsar una gestió forestal exemplar. La protecció dels espais naturals no es pot limitar a establir figures de conservació; ha d’anar acompanyada d’una política activa de gestió del territori que garanteixi la preservació dels seus valors naturals i la seguretat de les persones. Conscient d’aquesta realitat, l’Ajuntament d’Alcover fa anys que desenvolupa una política decidida de prevenció dels incendis forestals. Aquest compromís també s’ha traduït en l’àmbit de la formació. Des de fa anys, l’Ajuntament d’Alcover està homologat com a centre formador del certificat de professionalitat d’activitats auxiliars en conservació i millora de forests, contribuint a la formació de persones qualificades per desenvolupar tasques vinculades a la gestió forestal i la conservació del medi natural.

Tanmateix, aquesta aposta només podrà desplegar tot el seu potencial si va acompanyada d’una política de país que generi més oportunitats laborals en el sector forestal, evitant que el talent i la capacitació adquirits acabin sense sortides professionals suficients. Alcover no reclama allò que no practica. L’Ajuntament forma part de l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona, des d’on s’ha impulsat el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal Conjunt, que ofereix als propietaris forestals una eina imprescindible per planificar i coordinar la gestió dels seus boscos. Paral·lelament, el municipi disposa del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de Mas de Forès, que ordena la gestió de la principal finca forestal pública municipal, amb més de vuitanta hectàrees de superfície. Gràcies a aquesta planificació, la Fundació Privada Ginac que custodia la finca de Mas de Fores, pot adherir-se anualment a diferents convocatòries d’ajuts que permeten executar treballs de millora forestal. Tot i així, quan les actuacions requereixen aprofitaments forestals més intensius o l’extracció de biomassa, la complexitat administrativa incrementa notablement la dificultat per executar els treballs amb l’agilitat que exigeix la prevenció. L’Ajuntament també va apostar fa anys per la construcció d’una caldera municipal de biomassa amb l’objectiu de consumir estella procedent dels boscos del municipi i generar un cercle virtuós entre la gestió forestal i la producció d’energia renovable.

Malgrat això, la complexitat administrativa i les dificultats dels aprofitaments forestals fan que aquest potencial estigui encara molt lluny de ser una realitat consolidada. Durant aquest any es preveu actuar sobre aproximadament vint-i-quatre hectàrees forestals mitjançant treballs d’aprofitament forestal, garantint posteriorment el manteniment d’aquests espais amb ramaderia extensiva a través del pastor d’Alcover, demostrant que la prevenció només és efectiva quan existeix una gestió continuada en el temps. Aquest compromís també es manifesta en les mesures preventives adoptades durant els episodis de màxim risc. L’Ajuntament d’Alcover aplica el principi de màxima prudència i, des de l’activació del Pla Alfa nivell 2, procedeix al tancament de l’accés amb vehicles a la vall del riu Glorieta i a l’aparcament del Mas de Forès, assumint fins i tot les conseqüències econòmiques que aquesta decisió comporta per al municipi. No obstant això, quan el Pla Alfa arriba als seus nivells màxims, resulta imprescindible que aquestes restriccions vagin acompanyades d’una major presència dels Agents Rurals per garantir-ne el compliment efectiu. Els ajuntaments no poden assumir sols aquesta responsabilitat. L’experiència d’Alcover demostra que els municipis estan disposats a actuar, invertir i innovar en prevenció. Però també evidencia que l’esforç municipal, per si sol, no serà suficient si no va acompanyat d’una autèntica política de país. La prevenció dels grans incendis forestals exigeix una aposta decidida pel sector agrícola, la ramaderia extensiva, la gestió forestal sostenible, la simplificació administrativa, la bioeconomia forestal, el suport als propietaris forestals i el reforç dels serveis públics responsables de la vigilància i de l’extinció. El futur dels nostres boscos no dependrà exclusivament de la capacitat d’apagar els incendis, sinó de la capacitat que tinguem, com a país, de gestionar el territori abans que aquests es produeixin.

ACORDS

Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover adopta els següents:

Primer. Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya un canvi de paradigma en les polítiques de prevenció dels incendis forestals, situant la gestió activa del territori al mateix nivell estratègic que les polítiques d’extinció.

Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a impulsar un Pla de Xoc de Gestió Forestal Preventiva, amb finançament estable, que reforci els ajuts als propietaris forestals, simplifiqui els procediments administratius i elimini les traves burocràtiques que dificulten les actuacions de gestió agrícola i forestal, prioritzant les intervencions en les zones d’alt risc d’incendi.

Tercer. Reivindicar el paper estratègic de l’agricultura, la ramaderia extensiva i la gestió forestal sostenible com els tres grans pilars per recuperar el mosaic agroforestal i reduir el risc dels grans incendis.

Quart. Demanar a la Generalitat que impulsi la bioeconomia forestal, afavorint l’aprofitament de la biomassa de proximitat, la valorització dels productes forestals i nous instruments que contribueixin a finançar la gestió activa dels boscos.

Cinquè. Sol·licitar que el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades incorpori la gestió forestal activa, la prevenció dels incendis i el suport al sector primari com a eixos fonamentals del seu model de gestió.

Sisè. Reforçar els efectius dels serveis públics responsables de la vigilància i l’extinció d’incendis, especialment dels Agents Rurals durant els episodis de màxim risc, garantint una resposta adequada als municipis que adopten mesures preventives.

Setè. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover de continuar impulsant polítiques de prevenció, de gestió forestal sostenible i de col·laboració amb els propietaris forestals, les entitats del territori i el sector primari per reduir el risc d’incendis al municipi.

Vuitè. Trametre aquesta moció al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Tarragona, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona i a les organitzacions representatives del sector agrari i forestal.

L’any 2007, la Secretaria d’Estat d’Infraestructures va encomanar a l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) la realització de les inversions necessàries per a la supressió dels passos a nivell de la línia Lleida–Reus–Tarragona al seu pas pel terme municipal d’Alcover. Aquesta actuació, llargament reivindicada, tenia com a objectiu eliminar el risc associat al creuament de les vies del tren i millorar la seguretat dels veïns i veïnes d’Alcover.

El projecte preveia la supressió dels cinc passos a nivell existents mitjançant diverses solucions tècniques: dos s’eliminaven directament, en dos més es contemplava la construcció de passarel·les elevades per a vianants —al passeig de l’Estació i al carrer Jacint Verdaguer—, i al camí dels Quints es projectava un pas inferior per a vehicles, amb l’objectiu d’eliminar completament el risc d’accident derivat del creuament de la via ferroviària.

Des d’aleshores, el projecte ha seguit les diferents fases administratives corresponents: redacció, informes tècnics municipals, modificacions, aprovacions per part del Ple municipal i, més recentment, els tràmits d’expropiació forçosa. En data 27 de gener de 2025, ADIF va comunicar formalment a l’Ajuntament d’Alcover que les obres ja havien estat adjudicades i que la previsió era iniciar-les en el termini aproximat d’un mes, situant-ne l’inici a principis de març de 2025. Malgrat aquest compromís explícit, i tot i les reiterades reunions, trucades i requeriments formals efectuats per l’Ajuntament d’Alcover exigint l’inici de les obres, a dia d’avui aquestes no han estat iniciades ni s’ha produït cap actuació material sobre el terreny. Aquesta situació suposa un incompliment evident de les previsions traslladades al municipi i genera una profunda indignació i desconfiança envers l’administració responsable.

Segons la informació facilitada per ADIF a l’Ajuntament d’Alcover, l’empresa adjudicatària de les obres, Abaldo, S.A., ha manifestat reticències a executar el contracte adjudicat, argumentant que l’actuació no li resulta econòmicament viable, fins al punt d’haver-ne sol·licitat la resolució. Davant d’aquesta circumstància, ADIF ha comunicat la seva voluntat d’exigir el compliment íntegre del contracte i de forçar l’execució de les obres, en considerar que no existeix cap justificació tècnica o jurídica suficient que empari la seva no execució. Tanmateix, aquesta situació excepcional i aliena al municipi està provocant una nova dilació en l’inici dels treballs, mantenint una situació d’incertesa inacceptable per al municipi d’Alcover i per al conjunt dels seus veïns i veïnes. Aquesta demora resulta encara més greu si es té en compte que s’han hagut de prorrogar les ocupacions temporals dels propietaris afectats dins l’expedient d’expropiació, allargant les afectacions sobre particulars sense que, a dia d’avui, s’hagi materialitzat cap actuació efectiva. Cal recordar que aquests passos a nivell continuen actius, amb el risc que això comporta per a vianants i vehicles, fet que converteix aquesta actuació en una prioritat absoluta en matèria de seguretat viària i ferroviària.

A més, resulta especialment greu que, mentre no s’executen les obres compromeses, es continuï exigint a l’Ajuntament d’Alcover que assumeixi el manteniment i la senyalització d’aquests passos a nivell, malgrat que existeix un projecte aprovat i impulsat per ADIF per a la seva supressió definitiva, assumint la mateixa ADIF que aquesta és una situació provisional i extraordinària.
Aquest fet genera una clara situació de greuge i indefensió per part de l’Ajuntament, que veu com, després d’anys de col·laboració institucional i de facilitació dels tràmits necessaris, l’actuació no es materialitza mentre es mantenen obligacions que haurien de tenir un caràcter estrictament transitori.

Atesa la manca d’execució d’un projecte estratègic per a la seguretat del municipi i davant la percepció generalitzada d’incompliment dels compromisos adquirits per part de l’administració responsable,

S’ACORDA:
PRIMER. Manifestar el profund malestar de l’Ajuntament d’Alcover per la manca d’inici de les obres de supressió dels passos a nivell, malgrat els anys transcorreguts des de l’impuls inicial del projecte.
SEGON. Exigir a ADIF i al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible l’inici immediat de les obres corresponents al projecte de supressió dels passos a nivell al municipi d’Alcover, adoptant les mesures administratives i contractuals necessàries per garantir-ne l’execució efectiva.
TERCER. Reclamar un calendari d’execució clar, detallat i públic de totes les actuacions previstes, incloent-hi les dates d’inici i finalització de les obres.
QUART. Sol·licitar a ADIF informació clara i transparent sobre la situació contractual amb l’empresa adjudicatària Abaldo, S.A., així com sobre les mesures adoptades per garantir el compliment de les obligacions derivades del contracte.
CINQUÈ. Sol·licitar que, mentre no s’executin les obres, es revisi el règim de responsabilitats sobre el manteniment i la senyalització dels passos a nivell, atès el caràcter provisional d’aquesta situació.
SISÈ. Instar ADIF a informar periòdicament l’Ajuntament d’Alcover sobre l’estat de tramitació i execució del projecte fins a la seva finalització definitiva.
SETÈ. Traslladar aquests acords al Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a ADIF i al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.

L’empresa Valogreene Econova, S.L. ha impulsat la tramitació d’una planta de tractament de residus industrials i municipals al polígon industrial Xalamec, al terme municipal de la Selva del Camp, en uns terrenys adquirits a l’Ajuntament de la Selva del Camp amb la finalitat d’implantar-hi aquesta activitat. Tot i que els terrenys on es preveu la seva ubicació pertanyen administrativament a aquest municipi, la realitat geogràfica evidencia que la instal·lació se situarà pràcticament al límit amb el terme municipal d’Alcover, molt més a prop de la urbanització Masies Catalanes i de la població d’Alcover i de l’Albiol que no pas del nucli urbà de la Selva del Camp. Aquesta circumstància comporta que el municipi d’Alcover i l’Albiol puguin esdevenir un dels principals afectats pels impactes derivats de l’activitat, sense haver disposat de les garanties necessàries per participar plenament en el procediment administratiu i formular les observacions tècniques oportunes.

Segons la documentació aportada per la mateixa promotora en l’Estudi d’Impacte Ambiental de juny de 2023, el projecte es presenta com una planta destinada a la producció de matèries primeres circulars. Tanmateix, els balanços de masses inclosos en l’expedient indiquen que la instal·lació tractarà fins a 80.000 tones anuals de residus heterogenis, entre els quals hi ha plàstics agrícoles i municipals, pneumàtics fora d’ús, fusta i cautxú. La mateixa documentació assenyala que aproximadament un 33,5 % dels residus processats es transformaran en pirogàs i seran cremats dins de la mateixa planta per proporcionar l’energia tèrmica necessària al procés. Aquesta circumstància planteja seriosos interrogants sobre la naturalesa real de l’activitat i sobre la seva correcta qualificació administrativa.

L’estudi també preveu emissions atmosfèriques significatives. Concretament, el procés auxiliar contempla l’expulsió de gasos a través de dues xemeneies de vint metres d’alçada, a més d’una tercera xemeneia d’emergència, amb un cabal màxim de fins a 40.000 m³N per hora. Igualment, es preveuen emissions anuals de fins a 30.000 quilograms d’òxids de nitrogen, contaminants que poden afectar la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

La documentació ambiental posa de manifest la presència de substàncies potencialment perilloses derivades del procés de piròlisi, que opera entre 330 °C i 520 °C. Entre els productes obtinguts hi ha l’oli pirolític, que conté toluè, xilè i estirè, compostos associats a efectes adversos sobre la salut humana. Igualment preocupant és la composició de l’anomenat oli madurat, que conté un 17,02 % de naftalè, substància identificada per l’Agència Europea de Productes Químics com a possible carcinogen per als humans i inclosa dins la categoria de substàncies altament preocupants.
A aquests riscos cal afegir-hi els derivats de l’emmagatzematge de productes inflamables. El projecte preveu l’acumulació de fins a 2.150 m³ de gasos inflamables, 300 m³ d’oli pirolític i 35 m³ d’amoníac. Aquest risc no és merament hipotètic. Un dels socis industrials vinculats al projecte està relacionat amb una planta d’Econova a Requena, al País Valencià, on l’abril de 2024 es va produir un incendi de grans dimensions que va obligar a confinar la població afectada, va generar una important columna de fum tòxic i va requerir disset dies de treball per a la seva extinció.
A més, l’Estudi d’Impacte Ambiental presenta discrepàncies i contradiccions relatives als cabals previstos i a les unitats emprades per quantificar alguns contaminants, entre els quals el mercuri. També s’han plantejat dubtes rellevants sobre la tramitació administrativa seguida, atès que l’activitat ha estat sotmesa a un procediment de llicència ambiental davant l’Oficina Tècnica Ambiental Comarcal del Baix Camp, quan hi ha indicis que, per les seves característiques i capacitat de tractament, podria estar inclosa dins dels supòsits que requereixen una Autorització Ambiental Integrada d’acord amb l’Annex I de la Llei 20/2009 i sota la supervisió de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat de Catalunya.

També s’ha posat de manifest una possible incompatibilitat amb la normativa urbanística aplicable. L’article 16 del Pla Parcial Industrial Xalamec, publicat al DOGC de 26 de gener de 2005, prohibeix expressament les emissions de fums i gasos nocius dins l’àmbit del polígon. Les característiques del projecte i les emissions previstes en la documentació ambiental generen dubtes fonamentats sobre el compliment d’aquesta disposició. Així mateix, cal tenir present la jurisprudència recent del Tribunal Superior de Justícia que, mitjançant la Sentència 276/2025, va anul·lar un projecte promogut per la mateixa matriu empresarial a Bergara, al País Basc, per manca d’un estudi adequat d’alternatives d’emplaçament.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament d’Alcover ha desenvolupat diverses actuacions per defensar els interessos del municipi. L’11 de juliol, l’alcalde d’Alcover es va reunir amb l’alcalde de la Selva del Camp per traslladar-li formalment la preocupació existent pels efectes potencials del projecte sobre la urbanització Masies Catalanes i sobre el conjunt del municipi. Paral·lelament, l’Ajuntament ha traslladat les seves observacions i preocupacions als organismes competents en la tramitació ambiental, posant de manifest que Alcover, com a municipi veí potencialment afectat per les emissions i els riscos associats al projecte, no ha estat degudament tingut en compte durant el procediment administratiu.

Així mateix, amb la finalitat de garantir una anàlisi rigorosa i completa de la tramitació seguida, l’Ajuntament d’Alcover ha sol·licitat formalment a l’Ajuntament de la Selva del Camp la remissió íntegra de l’expedient administratiu corresponent al projecte, per tal de poder examinar detalladament tota la documentació tècnica, ambiental i administrativa que l’integra. Igualment, s’han adreçat oficis als diferents organismes i administracions amb competències concurrents en la matèria per informar-los de les circumstàncies detectades durant la tramitació i sol·licitar que, en l’exercici de les seves competències, valorin la procedència d’impulsar les actuacions de revisió, verificació o control que considerin oportunes.

També cal tenir en compte que la tramitació d’aquest projecte coincideix amb el procés de creació i desplegament del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. En aquest context, resulta necessari que la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural valori de manera expressa les possibles afectacions directes i indirectes que aquesta activitat podria generar sobre els espais naturals que seran objecte de protecció. Tot i que la instal·lació prevista se situa fora dels límits del futur parc, les emissions atmosfèriques, el risc d’accidents industrials i altres impactes derivats del seu funcionament poden tenir incidència sobre l’entorn natural proper i sobre els valors ecològics, paisatgístics i de biodiversitat que la Generalitat pretén preservar. Per aquest motiu, resulta difícilment comprensible que un projecte d’aquestes característiques pugui avançar en la seva instauració sense que s’hagi analitzat específicament la seva possible incidència sobre un àmbit territorial que la mateixa Generalitat ha considerat mereixedor d’una figura de protecció ambiental de primer nivell.

Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover adopta els següents, ACORDS:

PRIMER. Declarar l’oposició institucional i veïnal de l’Ajuntament d’Alcover a la instal·lació de la planta de Valogreene Econova, S.L. al polígon industrial Xalamec de la Selva del Camp, davant els possibles riscos ambientals, químics i de seguretat que pot comportar l’activitat.
SEGON. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la revisió d’ofici de la tramitació ambiental seguida i la verificació de l’adequació del règim d’autorització aplicat al projecte, valorant la necessitat de sotmetre’l al procediment d’Autorització Ambiental Integrada previst a la legislació vigent.
TERCER. Denunciar formalment la manca de participació efectiva del municipi d’Alcover en el procediment administratiu, malgrat la seva condició de municipi limítrof potencialment afectat, i sol·licitar la paralització cautelar del projecte
mentre no es garanteixi plenament el dret d’audiència i participació dels municipis afectats.
QUART. Instar l’Ajuntament de la Selva del Camp a revisar i, si escau, deixar sense efecte la llicència ambiental i urbanística atorgada al projecte de Valogreene Econova, S.L., per possibles incompliments ambientals i urbanístics.
CINQUÈ. Exigir el compliment estricte de les determinacions urbanístiques contingudes a l’article 16 del Pla Parcial Industrial Xalamec i verificar la compatibilitat efectiva del projecte amb la normativa urbanística vigent.
SISÈ. Instar a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural responsable del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades a emetre un informe específic sobre les possibles afectacions del projecte als valors naturals, paisatgístics i de biodiversitat de l’entorn.
SETÈ. Instar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) a revisar i reavaluar els informes emesos en relació amb el projecte de Valogreene Econova, S.L., o, si escau, a emetre nous informes sectorials, especialment en el supòsit que es determini que l’activitat ha de tramitar-se mitjançant el procediment d’Autorització Ambiental Integrada.
VUITÈ. Autoritzar l’Alcalde-President a subscriure, en representació de l’Ajuntament, els manifestos, declaracions, acords i altres iniciatives destinats a expressar el rebuig al projecte Vallogreen al polígon industrial Xalamec de la Selva del Camp i a defensar els interessos del municipi i del seu entorn.
NOVÈ. Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de la Selva del Camp, al Consell Comarcal del Baix Camp, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a l’Ajuntament de l’Albiol, Ecologistes en acció, GEPEC-EdC, a la plataforma no a Vallogren, Unió de pagesos de Catalunya i a la junta de compensació de Masies Catalanes.

L’escola pública és un servei essencial per garantir la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i l’accés universal a una educació de qualitat. Els centres educatius públics atenen una realitat cada vegada més diversa i complexa, assumint reptes educatius, socials i comunitaris que requereixen una resposta adequada en termes de recursos, planificació i suport institucional.
Des dels governs locals, per la proximitat que mantenim amb els centres educatius, les famílies i els professionals del sector, observem amb preocupació el malestar creixent que manifesta una part important de la comunitat educativa i les dificultats que afronta el sistema educatiu públic per donar resposta als nous reptes presents a les aules, i ens sentim corresponsables de traslladar aquestes inquietuds a les administracions competents.

En els darrers anys, els centres educatius del nostre territori han hagut d’afrontar una realitat cada vegada més complexa. Les aules són avui més diverses i heterogènies, fet que representa una riquesa per al sistema educatiu, però que exigeix més recursos humans, més suport especialitzat i una millor adaptació de les polítiques educatives a les necessitats reals dels centres.
La voluntat compartida de construir una escola inclusiva és un objectiu irrenunciable i àmpliament compartit per la comunitat educativa. Tanmateix, aquesta inclusió només pot ser efectiva si va acompanyada dels recursos necessaris. No és possible garantir una educació de qualitat i una atenció adequada a tot l’alumnat sense una inversió suficient, sense adequar els recursos a les necessitats dels centres i sense els professionals necessaris per donar resposta a les noves realitats educatives, socials i emocionals. En aquest sentit, preocupa especialment que el desplegament de les polítiques d’inclusió no hagi anat sempre acompanyat dels recursos humans i materials necessaris. Cal passar dels principis i les declaracions a la concreció de mesures, recursos, terminis i responsabilitats que permetin fer efectiva aquesta escola inclusiva.

L’Ajuntament vol expressar el seu reconeixement a la professionalitat, el compromís i l’esforç dels docents i de la resta de professionals dels centres educatius, que dia rere dia sostenen el sistema educatiu públic i donen resposta, sovint amb recursos insuficients, a una realitat cada vegada més complexa. La qualitat de l’educació pública és indestriable de la tasca que desenvolupen aquests professionals, i per aquest motiu és necessari escoltar les seves demandes i incorporar-les als processos de millora del sistema.
Aquesta realitat genera un malestar creixent entre els professionals de l’educació, derivat principalment de l’increment de les tasques burocràtiques i administratives, que resten temps i energia a la seva funció essencial: educar, acompanyar i atendre l’alumnat.

Alhora, observem amb preocupació com el debat públic sobre la situació educativa sovint acaba focalitzant-se principalment en les qüestions salarials, deixant en un segon terme altres reptes estructurals del sistema educatiu. Sense deixar de reconèixer la importància de les condicions laborals dels professionals, considerem que aquesta focalització desdibuixa els problemes estructurals del sistema: la manca de recursos, la insuficiència de personal de suport, la sobrecàrrega burocràtica, la dificultat de desplegar una escola realment inclusiva i la necessitat d’adaptar el model educatiu a les noves realitats socials.

Cal també reivindicar el paper fonamental de les educadores i educadors de l’etapa 0-3 anys, una etapa clau per al desenvolupament cognitiu, emocional i social dels infants. Les escoles bressol tenen un paper essencial en la detecció precoç de necessitats educatives, socials o de salut, i la seva tasca ha de ser reconeguda i integrada plenament en el sistema educatiu.
Igualment, considerem necessari avançar cap a un ampli consens educatiu que aporti estabilitat al sistema. Els canvis constants de currículums, normatives i models organitzatius dificulten la consolidació dels projectes educatius, generen incertesa entre els professionals i dificulten l’avaluació de les mesures implantades. L’educació requereix una mirada a llarg termini, basada en l’acord, la planificació i la confiança en els professionals.

La complexitat creixent de les necessitats educatives fa imprescindible una concepció més àmplia de la comunitat educativa. L’atenció integral de l’alumnat requereix la incorporació progressiva i estable de professionals especialitzats, com psicòlegs, treballadors socials, infermeria escolar, logopedes i altres perfils que actualment intervenen de manera puntual o externa. Només des d’una acció coordinada i multidisciplinària es podrà garantir una resposta adequada als reptes educatius, socials i emocionals dels centres.
També ens preocupa profundament que les tensions existents puguin acabar afectant activitats educatives de gran valor pedagògic, com les sortides, les colònies i altres activitats complementàries. Aquestes ex

periències formen part del procés educatiu i afavoreixen la convivència, el desenvolupament personal, les habilitats socials i emocionals i el coneixement del patrimoni cultural i natural de l’entorn.
Tanmateix, aquestes activitats impliquen una dedicació extraordinària per part dels docents, que no pot continuar descansant exclusivament en la seva vocació o disponibilitat personal. Si la societat considera aquestes activitats imprescindibles, cal establir els mecanismes, el reconeixement i els recursos necessaris perquè es puguin desenvolupar en condicions adequades.
Davant aquesta situació, considerem imprescindible que el Departament d’Educació i Formació Professional recuperi espais estables de diàleg i negociació amb els representants de la comunitat educativa i amb les organitzacions sindicals del sector. Els reptes que afronta el sistema educatiu requereixen consensos amplis, escolta activa i la definició d’un full de ruta compartit que permeti donar resposta efectiva a les necessitats detectades.

Finalment, recordem la necessitat que les administracions compleixin els compromisos adquirits en matèria de finançament educatiu i reforcin de manera decidida la inversió en educació, d’acord amb les necessitats del sistema i les demandes reiterades de la comunitat educativa.
Per tot això, el Ple de l’Ajuntament acorda:

Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament amb la defensa d’una educació pública, inclusiva, equitativa i de qualitat, i expressar el reconeixement a la tasca que desenvolupen els docents i la resta de professionals de la comunitat educativa.
Segon. Instar el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya a reforçar els recursos humans, materials i econòmics necessaris per donar resposta a la creixent complexitat de les necessitats educatives dels centres i garantir una atenció adequada a tot l’alumnat.
Tercer. Instar el Departament d’Educació i Formació Professional i la consellera competent a establir un espai estable de diàleg amb els representants de la comunitat educativa i les organitzacions sindicals del sector, amb l’objectiu d’acordar mesures concretes, viables i calendaritzades que donin resposta als principals reptes del sistema educatiu.
Quart. Demanar al Departament d’Educació i Formació Professional que presenti un full de ruta amb objectius, terminis i mecanismes de seguiment per avançar en el desplegament efectiu de l’escola inclusiva, la simplificació de les càrregues burocràtiques dels centres i el reforç dels recursos de suport educatiu.
Cinquè. Reivindicar el valor educatiu de l’etapa 0-3 anys i la necessitat que disposi del reconeixement, els recursos i el finançament adequats per desenvolupar plenament la seva funció educativa, preventiva i social.
Sisè. Reclamar que el reforç dels recursos educatius inclogui una presència suficient i estable de professionals especialitzats en l’atenció educativa, social i emocional de l’alumnat, d’acord amb les necessitats dels centres i del territori.
Setè. Defensar el valor pedagògic de les sortides, colònies i activitats complementàries, i instar les administracions competents a adoptar les mesures necessàries per garantir-ne la continuïtat i el desenvolupament en condicions adequades.
Vuitè. Reafirmar el paper del Consell Escolar Municipal com a espai de participació, escolta i seguiment de la realitat educativa del municipi, i traslladar-hi el contingut d’aquesta moció per tal de compartir les inquietuds i necessitats expressades per la comunitat educativa.
Novè. Traslladar aquests acords al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als sindicats representatius del sector educatiu, als centres educatius del municipi i als organismes de participació educativa corresponents.

Els veïns de les urbanitzacions Serradalt, Muntanyans i la Cabana han traslladat reiteradament el mal estat de la carretera TV-7421, que uneix el Pont de Goi amb l’enllaç amb la C-37. Aquesta via presenta deficiències importants, existint trams on no es compleixen les condicions mínimes per garantir una circulació segura i adequada.

D’acord amb la normativa vigent en matèria de carreteres i seguretat viària, les vies interurbanes han de disposar d’unes condicions mínimes d’amplada, senyalització i manteniment que permetin la circulació segura en ambdós sentits, així com la correcta delimitació dels carrils. En aquest sentit, diversos trams de la TV-7421 no compleixen aquests estàndards, atès que no disposen ni de l’amplada suficient ni de la senyalització horitzontal bàsica, com és la línia de separació de carrils.

En els darrers anys, aquestes urbanitzacions han experimentat un canvi significatiu en el seu ús residencial, passant de ser majoritàriament habitatges de segona residència a convertir-se en habitatges de primera residència. Aquest fet ha comportat un increment notable i constant de la mobilitat diària.
Cal destacar que molts dels residents, veïns i veïnes d’Alcover, es veuen obligats a utilitzar el transport privat per accedir als serveis bàsics, com centres educatius, sanitaris i comercials, atesa la manca d’alternatives de transport públic adequades. Aquesta situació incrementa de manera significativa el volum de trànsit diari a la via.

A més, la TV-7421 esdevé la principal via d’accés a aquestes urbanitzacions, ja que les rutes alternatives són camins rurals que no reuneixen les condicions pròpies d’una carretera. Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Cal afegir que aquesta via no només dona servei als veïns d’aquestes urbanitzacions, sinó també als pagesos de la Serra, que la utilitzen habitualment per a les seves activitats agràries, així com als veïns de Picamoixons que es desplacen en direcció a la C-37, incrementant encara més el volum i la diversitat del trànsit.
Així mateix, la carretera TV-7421 discorre en part com a límit entre els termes municipals d’Alcover i Valls, fet que reforça el seu caràcter estratègic i la necessitat d’una actuació coordinada entre administracions.

Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels usuaris de la via.
Ateses les reiterades queixes dels veïns i la importància d’aquesta infraestructura, es considera necessari que l’administració titular, la Diputació de Tarragona, actuï amb la màxima celeritat per garantir unes condicions adequades de seguretat i circulació.

Per a tots aquests motius, el grup municipal d’Alcoverencs pel Canvi proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Instar la Diputació de Tarragona a elaborar, amb caràcter urgent, un informe tècnic sobre l’estat de la carretera TV-7421, que identifiqui les deficiències existents i determini les actuacions necessàries per garantir unes condicions adequades de seguretat viària.

SEGON. Reclamar a la Diputació de Tarragona l’execució de les actuacions de millora que es derivin d’aquest informe, que hauran d’incloure com a mínim:
• L’ampliació de la calçada d’acord amb els estàndards mínims establerts per la normativa vigent.
• La implantació de la senyalització vertical i horitzontal necessària, incloent-hi la correcta delimitació dels carrils.
• L’adopció de mesures complementàries per garantir la seguretat de tots els usuaris de la via.

TERCER. Sol·licitar a la Diputació de Tarragona la definició d’un calendari d’execució de les actuacions previstes, amb indicació dels terminis orientatius.

QUART. Instar a la coordinació institucional entre la Diputació de Tarragona i els ajuntaments d’Alcover i Valls, atès el caràcter compartit de la via, per tal de garantir una actuació coherent i efectiva.

CINQUÈ. Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de Valls, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, a l’EMD de Picamoixons i a les associacions veïnals de les urbanitzacions: Serradalt, Serradalt 2, La Cabana i Muntanyans , així com a la Diputació de Tarragona.

Molts ajuntaments han posat de manifest la seva preocupació per una problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya: l’existència d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics o no recepcionades. Centenars de municipis catalans comparteixen aquesta realitat que, tot i ser estructural, ha estat insuficientment abordada. En aquest context, la vila d’Alcover no es troba al marge d’aquesta problemàtica generalitzada, sinó que també en pateix les conseqüències. Es tracta probablement d’un dels reptes urbanístics més grans del país, amb una afectació estimada d’un 10% de la població.

La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb una orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en un escenari de mancances urbanístiques greus.

Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida i la cohesió social dels nostres veïns. La manca de solar, segons la llei, obliga a suspendre o denegar gran part de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greus diferències entre ciutadans i alimenta la tensió social i el desgast institucional.

Actualment, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la Llei d’Urbanisme vigent estableix instruments de gestió per a la transformació del sòl, la liquidació de les quotes urbanístiques derivades de les obres de regularització que han d’assumir els veïns i veïnes resulta inassolible per la majoria dels residents. En nombroses urbanitzacions, aquestes quotes poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la, especialment greu en zones amb població envellida, pensionistes o famílies amb baixos ingressos. Alhora, la manca de reparcel·lació i la consegüent inscripció al Registre de la Propietat no permet sol·licitar crèdits hipotecaris a les entitats financeres.

En aquest context, si els ajuntaments decideixen executar els projectes d’urbanització i repercutir les quotes corresponents als veïns i veïnes, no només es condemna
econòmicament als residents, sinó que també es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments. Tanmateix, malgrat les modificacions recents, la regulació legal limita els ajuntaments a destinar recursos públics a urbanitzacions no rebudes, tot i que aquestes presenten dèficits evidents en serveis de competència municipal i de prestació obligatòria.

Segons l’inventari d’urbanitzacions elaborat per la Generalitat l’any 2015, a Catalunya s’han identificat 1.433 urbanitzacions. D’aquestes, prop de 730 presenten dèficits urbanístics.
En els darrers anys, aquesta problemàtica s’ha vist agreujada per diversos factors socials i econòmics. El canvi generacional, l’extensió del teletreball i, sobretot, la greu problemàtica de l’habitatge al nostre país han fet que moltes famílies optin per establir-se en urbanitzacions que inicialment havien estat concebudes com a segones residències. Aquesta realitat també es manifesta de manera clara al municipi d’Alcover. El terme municipal compta actualment amb nou urbanitzacions: Mas del Cano, El Remei, Masies Catalanes, La Cabana, Muntanyans, Serradalt, Serradalt 2, Mas Llorenç i Mas Gassol.

D’aquest conjunt, només la urbanització de Mas Gassol es troba actualment recepcionada per l’Ajuntament. La resta d’urbanitzacions presenten dèficits urbanístics de diversa naturalesa i es troben en situacions administratives i tècniques molt diferents, fet que dificulta encara més la seva regularització i integració plena dins la trama urbana municipal. Cal posar en valor que la gran majoria d’aquestes urbanitzacions estan gestionades mitjançant juntes de compensació, integrades pels mateixos veïns i veïnes, que assumeixen directament la responsabilitat d’impulsar els processos de regularització sense disposar, en molts casos, de suport econòmic extern. Aquesta situació implica que persones sense coneixements específics en matèria urbanística hagin de fer front a obligacions legals i tècniques d’elevada complexitat. A més, en molts casos, aquests mateixos veïns es veuen obligats a afrontar problemàtiques derivades d’actuacions urbanístiques anteriors que sovint desconeixien en el moment d’adquirir les seves parcel·les, atès que no sempre van ser degudament informats pels promotors de les urbanitzacions. Aquesta manca d’informació inicial ha derivat en una càrrega sobrevinguda que recau directament sobre la ciutadania. Aquesta realitat contrasta clarament amb la del sòl urbà consolidat, on aquestes responsabilitats no recauen sobre els particulars, fet que evidencia una desigualtat estructural que cal abordar amb urgència.

En alguns casos, les urbanitzacions es troben en fases inicials de regularització o amb mancances importants en serveis bàsics; en altres, existeixen processos parcials iniciats o condicionants tècnics i jurídics que dificulten la recepció definitiva. Aquesta diversitat de situacions evidencia la complexitat del problema, ja que no existeix una solució única aplicable a tots els àmbits, sinó que calen instruments flexibles i adaptats a cada realitat. Per a un municipi de les dimensions d’Alcover, afrontar de manera individual i amb recursos propis la resolució d’aquests dèficits urbanístics resulta extraordinàriament complex des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic. Per aquest motiu, iniciatives com la present moció són especialment rellevants, ja que permeten situar aquesta problemàtica en l’agenda política i reclamar eines normatives i financeres que facin possible avançar cap a la regularització progressiva d’aquestes urbanitzacions.
Davant la gravetat i complexitat de la situació exposada, l’Ajuntament d’Alcover insta les institucions competents, especialment la Generalitat de Catalunya i el Parlament, a desplegar de manera efectiva i sense dilacions el nou marc legal anunciat pel Govern per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, així com a garantir els recursos tècnics i financers necessaris per fer-lo viable. En aquest sentit, i havent participat en la jornada informativa del passat 20 d’abril al Palau de la Generalitat, el consistori considera imprescindible que aquesta voluntat d’acompanyament als ajuntaments es concreti en mesures reals, evitant que esdevingui un plantejament merament declaratiu, i assegurant l’execució efectiva de les accions anunciades amb impacte directe sobre el territori.

Per a tots aquests motius, el Ple de l’ajuntament d’alcover proposa l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar el Parlament de Catalunya que impulsi una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que:
– Incorpori criteris de viabilitat tècnica i proporcionalitat.
– Prevegui ajustaments raonables dels estàndards tècnics en entorns consolidats.
– La possibilitat d’autoritzar recepcions parcials per serveis.

Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a crear un Fons per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació d’altres administracions supramunicipals, destinat a:
– Finançar la redacció de projectes de reparcel·lació o urbanització.
– Donar suport a l’execució de programes d’adequació.

Tercer. Instar l’Institut Català de Finances a habilitar línies específiques de crèdit de finançament en condicions preferents per a comunitats de propietaris.

Quart. Instar els departaments competents de la Generalitat de Catalunya, especialment l’Agència Catalana de l’Aigua, a facilitar l’aplicació de solucions tècniques alternatives i sostenibles en matèria de sanejament i serveis bàsics, mitjançant la simplificació i clarificació dels procediments administratius i la garantia de la seva plena seguretat jurídica.
Així mateix, es demana que aquestes solucions tècniques puguin ser supervisades, validades i, si escau, legalitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments que no disposen dels recursos tècnics suficients per assumir aquestes funcions.

Cinquè. Impulsar la simplificació administrativa dels processos de regularització urbanística, amb:
– Terminologia i procediments unificats.
– Terminis clars.
– Suport tècnic i jurídic específic als ens locals.

Sisè. Promoure la creació d’unitats supramunicipals de suport tècnic i jurídic, mitjançant les diputacions, els consells comarcals o altres competents, per ajudar els municipis amb menys capacitat tècnica.

Setè. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la diputació de Tarragona, i al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

El març de 2015, el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a crear la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona com a resposta a les preocupacions existents sobre l’impacte de les emissions industrials en la salut de la població i el medi ambient. Aquesta iniciativa parlamentària va néixer en un context marcat per l’elevada concentració d’indústria química al Camp de Tarragona, la més important del sud d’Europa, que representa aproximadament el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de Catalunya, coexistint amb una àrea urbana densament poblada i amb una de les principals zones turístiques de la Mediterrània.

La Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es va concebre com un òrgan estable de coordinació, participació i assessorament tècnic, amb l’objectiu d’intercanviar informació entre administracions, ajuntaments, organismes de recerca, entitats socials, sector industrial i agents econòmics; analitzar la qualitat de l’aire i els efectes de les emissions industrials sobre la salut humana; adequar i millorar els sistemes de vigilància ambiental i epidemiològica; impulsar la recerca científica sobre els principals contaminants associats a l’activitat petroquímica, i garantir la transparència i l’accés a la informació ambiental per part de la ciutadania.

Tot i que la normativa vigent no obliga a controlar de manera específica determinats contaminants industrials, el Parlament de Catalunya va considerar necessari adoptar un enfocament preventiu i transversal, promovent un espai de governança compartida que permetés anticipar riscos, generar coneixement i formular recomanacions basades en criteris científics. En compliment d’aquest mandat parlamentari, el Govern de la Generalitat va constituir formalment la Taula de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona l’estiu de 2015, integrant-hi un ampli ventall d’organismes públics, institucions acadèmiques i de recerca, entitats ecologistes, organitzacions sindicals, sector empresarial i federacions veïnals.

El municipi d’Alcover forma part de l’àrea d’influència atmosfèrica del complex industrial del Camp de Tarragona, tal com indiquen els patrons de dispersió dels contaminants i la dinàmica de les masses d’aire que afecten el Tarragonès i l’Alt Camp. La proximitat del municipi als principals focus industrials, a infraestructures de transport i a instal·lacions de gestió de residus, fa necessari disposar d’una avaluació rigorosa i continuada de la qualitat de l’aire i dels seus possibles efectes sobre la salut de la població.

Alcover compta amb una població estable, centres educatius, equipaments esportius i sanitaris, així com un entorn agrícola que pot veure’s afectat per contaminants atmosfèrics com les partícules en suspensió, els òxids de nitrogen o els compostos orgànics volàtils. L’exposició crònica a aquests contaminants, fins i tot a nivells inferiors als límits legals, és reconeguda per la comunitat científica com un factor de risc per a la salut pública, especialment en infants, gent gran i persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars.

La inactivitat de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona des del 22 de juliol de 2022, acumulant més de mil dies sense reunions, ha suposat una interrupció greu dels mecanismes de coordinació institucional, intercanvi d’informació i participació dels municipis i dels diferents agents implicats. Aquesta situació ha impedit la generació d’informes actualitzats, la formulació de recomanacions tècniques i la garantia de transparència informativa cap a la ciutadania.

En aquest context, i d’acord amb les competències municipals en matèria de salut pública, informació ambiental i defensa dels interessos col·lectius, l’ajuntament d’Alcover considera imprescindible contribuir a la reactivació institucional de la Taula de Qualitat de l’Aire, i proposa l’adopció dels següents

Acords:

PRIMER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a reactivar de manera immediata la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, en compliment del mandat parlamentari que en va motivar la creació.

SEGON. Sol·licitar que la reactivació de la Taula es dugui a terme amb la convocatòria formal de tots els organismes i entitats que en formen part, garantint una participació efectiva de les administracions, els ajuntaments, els organismes de salut i recerca, el sector industrial, les entitats ecologistes, les organitzacions sindicals i les federacions veïnals.

TERCER. Instar el Govern de la Generalitat a establir un calendari de treball estable i una periodicitat regular de reunions, que permeti reprendre el seguiment de la qualitat de l’aire, l’avaluació dels impactes sobre la salut i la formulació de recomanacions tècniques basades en criteris científics.

QUART. Reclamar que la Taula reprengui l’elaboració i publicació d’informes tècnics periòdics i accessibles sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, incloent-hi dades ambientals i de salut pública.

CINQUÈ. Proposar que les sessions de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es puguin desenvolupar de manera itinerant entre els municipis afectats, amb la voluntat d’apropar la seva activitat al territori i conèixer de primera mà les diferents realitats. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Alcover s’ofereix per acollir una propera sessió, posant a disposició el Convent de les Arts.

SISÈ. Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, departament de Territori i Sostenibilitat i direcció de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

En les darreres dècades, l’evolució tecnològica de les telecomunicacions ha comportat la substitució progressiva de les xarxes de coure i d’altres infraestructures antigues per xarxes de nova generació, principalment de fibra òptica. Aquesta transició, però, no ha anat acompanyada d’una retirada ordenada i sistemàtica del cablejat que ha quedat en desús, el qual continua present de manera visible a façanes, carrers i espais públics del municipi d’Alcover.

Cal tenir en compte que una part molt significativa del cablejat de coure existent al municipi correspon a l’operador històric de telecomunicacions, que durant dècades va ser pràcticament l’únic prestador del servei de telefonia fixa a Alcover. Amb el pas del temps i el desplegament de xarxes de fibra òptica —tant per part d’aquest operador com per part de nous operadors entrants—, una part important d’aquest cablejat ha quedat obsoleta i fora de servei, sense que se n’hagi produït la retirada. Aquesta situació és especialment visible i problemàtica al nucli urbà i, de manera molt destacada, al nucli antic d’Alcover. El municipi compta amb un patrimoni arquitectònic de gran valor, amb un nombre molt rellevant de façanes catalogades i edificis protegits, fruit d’un treball continuat de preservació i catalogació en el qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper determinant. La presència massiva i desordenada de cablejat en desús a les façanes desvirtua aquest patrimoni, en degrada la imatge i en redueix el valor paisatgístic, cultural i turístic.

La retirada d’aquest cablejat no respon únicament a criteris estètics. En molts casos, el deteriorament de les fixacions, l’envelliment dels materials i els episodis de meteorologia adversa comporten riscos reals per a la seguretat de la ciutadania, amb possibles despreniments que poden afectar tant les façanes dels edificis com la via pública. Tot i que la normativa vigent en matèria de telecomunicacions no estableix actualment una obligació general i automàtica de retirada de totes les infraestructures en desús per part de les operadores, el problema ha estat reconegut a nivell institucional. El Congrés dels Diputats ha posat de manifest l’existència d’un buit normatiu en aquesta matèria i ha instat el Govern de l’Estat a modificar la legislació per establir una obligació clara de retirada del cablejat obsolet i per reforçar les competències municipals en aquest àmbit.

Davant d’aquest context, es considera imprescindible que l’Ajuntament d’Alcover adopti una posició clara i activa, tant per defensar la seguretat i la qualitat de l’espai públic  comper preservar i posar en valor el patrimoni arquitectònic del municipi. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha d’esdevenir un aliat clau, aportant suport tècnic i criteris que permetin exigir la retirada o la correcta integració del cablejat de telecomunicacions en desús en entorns patrimonials protegits. La retirada del cablejat de coure i d’altres infraestructures obsoletes suposaria una millora substancial del paisatge urbà, reforçaria la protecció del patrimoni arquitectònic i contribuiria decisivament a dignificar el nucli antic d’Alcover, incrementant-ne el valor cultural i la qualitat de vida dels alcoverencs i alcoverenques.

ACORDS
Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover amb la protecció del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic, especialment al nucli antic i a les façanes catalogades, i amb la millora de la seguretat i la qualitat de l’espai públic.
Segon. Instar les empreses operadores de telecomunicacions a identificar i retirar, de manera progressiva, ordenada i coordinada amb l’Ajuntament, el cablejat de coure i altres infraestructures que ja no prestin servei al municipi d’Alcover, amb especial atenció a les façanes del nucli històric.
Tercer. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència (Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital) i el Departame ntde Cultura, suport tècnic i criteris específics que permetin als ajuntaments exigir la retirada o integració adequada del cablejat en desús en entorns patrimonials protegits.
Quart. Instar el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a impulsar les modificacions normatives necessàries per establir una obligació clara de retirada  deles infraestructures de telecomunicacions obsoletes i per reforçar les competènci esmunicipals en aquesta matèria.
Cinquè. Traslladar aquest acord, de manera expressa i formal, a les següents administracions i empreses operadores de telecomunicacions: Telefónica de España, S.A.U. (Movistar), Orange Espagne, S.A.U., Vodafone España, S.A.U., MasOrange, S.L., Digi Spain Telecom, S.L., així com a la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència – Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, i Departament de Cultura) i al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.