Catalunya afronta avui un dels reptes territorials, ambientals i de protecció civil més importants de les darreres dècades. El canvi climàtic, l’augment sostingut de les temperatures, els episodis de sequera persistent i la transformació progressiva del nostre paisatge han modificat profundament el comportament dels incendis forestals. Els grans incendis que Catalunya ha patit durant els darrers anys han posat de manifest que ens trobem davant d’una nova realitat. Incendis d’una intensitat extraordinària, amb una velocitat de propagació desconeguda fins fa pocs anys i amb una capacitat destructiva que, en determinades circumstàncies, pot arribar a superar la capacitat de resposta dels operatius d’emergència. Aquesta situació obliga a obrir una reflexió profunda sobre les polítiques públiques desenvolupades fins avui. Catalunya ha fet una aposta decidida per disposar d’uns excel·lents serveis d’extinció d’incendis, formats per professionals altament qualificats i amb una extraordinària capacitat tècnica.
Aquesta aposta s’ha de mantenir i reforçar, perquè els incendis continuaran existint i serà imprescindible disposar dels recursos humans, materials i tecnològics necessaris per protegir les persones i el territori. Tanmateix, la realitat actual ens demostra que la política forestal no pot continuar sustentant-se principalment en l’extinció. El país necessita situar la prevenció al mateix nivell d’importància que els dispositius d’emergència. La millor manera d’afrontar els grans incendis és evitar que el territori reuneixi les condicions perquè aquests puguin assolir comportaments extrems. Durant les darreres dècades Catalunya ha experimentat una transformació territorial sense precedents.
L’abandonament progressiu de les explotacions agrícoles, la disminució de la ramaderia extensiva, la pèrdua de rendibilitat del sector primari i la manca de gestió continuada dels espais forestals han provocat un increment constant de la superfície boscosa. Avui prop de dues terceres parts del territori català estan ocupades per superfície forestal. Aquest augment, que aparentment podria interpretar-se com un indicador positiu des del punt de vista ambiental, amaga una realitat molt més complexa. Gran part d’aquesta nova massa forestal és fruit de l’abandonament dels antics conreus i de la desaparició del mosaic agroforestal que històricament havia caracteritzat el nostre paisatge.
Durant segles, la convivència entre boscos, conreus, pastures i explotacions ramaderes va generar un territori molt més divers, equilibrat i resilient davant dels incendis. Els camps de conreu actuaven com a franges naturals de discontinuïtat; la ramaderia mantenia net el sotabosc; els aprofitaments forestals reduïen la càrrega de combustible i els boscos eren espais productius que rebien una gestió continuada. La desaparició progressiva d’aquest model ha donat lloc a grans extensions forestals contínues, amb una elevada acumulació de biomassa, una gran densitat d’arbres i una enorme continuïtat del combustible vegetal. Aquestes circumstàncies, combinades amb els efectes del canvi climàtic, expliquen l’aparició dels grans incendis forestals que avui preocupen tots els experts. Catalunya viu, doncs, una autèntica paradoxa: mai havia tingut tanta superfície forestal i, alhora, mai havia estat tan vulnerable davant dels grans incendis. Protegir els boscos no significa deixar-los abandonats. Al contrari. La millor manera de conservar-los és gestionar-los de forma activa, sostenible i continuada. La conservació del patrimoni natural és plenament compatible amb els aprofitaments forestals sostenibles, amb la producció de biomassa, amb la ramaderia extensiva i amb el manteniment d’una agricultura viva.
Per aquest motiu cada vegada pren més força el concepte de paisatges resilients, és a dir, territoris capaços de conviure amb el foc reduint-ne la intensitat, facilitant les tasques d’extinció i protegint tant les persones com el patrimoni natural. Aconseguir aquests paisatges només serà possible recuperant el mosaic agroforestal que durant generacions va caracteritzar Catalunya. Aquest objectiu exigeix actuar sobre tres grans pilars que són inseparables. En primer lloc, cal reforçar decididament el sector agrícola. Cada explotació agrícola que es manté activa és una superfície que contribueix a fragmentar la continuïtat forestal i a reduir el risc de propagació dels incendis.
En segon lloc, és imprescindible recuperar i potenciar la ramaderia extensiva. El pasturatge constitueix una de les eines més eficients i sostenibles per mantenir el sotabosc, reduir la càrrega de combustible i garantir el manteniment posterior dels treballs forestals. En tercer lloc, és necessari impulsar una política forestal molt més activa que permeti gestionar els boscos abans que aquests es converteixin en un problema. Les aclarides selectives, els aprofitaments forestals sostenibles, la producció de biomassa, la creació de franges estratègiques i la gestió continuada dels terrenys forestals han de deixar de ser actuacions excepcionals per convertir-se en una política pública estructural. Aquest repte es veu agreujat per una realitat sovint oblidada: la immensa majoria dels boscos catalans són de titularitat privada. Aquesta circumstància fa que la prevenció dels grans incendis no pugui recaure exclusivament sobre la responsabilitat dels propietaris forestals. La rendibilitat econòmica de moltes explotacions forestals és insuficient per assumir els elevats costos de gestió. En conseqüència, les actuacions acostumen a concentrar-se en aquells boscos més accessibles i rendibles, mentre que les zones amb més pendent, més dificultat d’accés i major acumulació de combustible romanen dècades sense cap tipus d’intervenció, convertint-se en els espais amb un risc potencial més elevat. A aquesta realitat s’afegeix una complexitat administrativa creixent. L’execució d’aprofitaments forestals, especialment quan afecten finques públiques o impliquen recursos públics, es troba condicionada per una gran quantitat de procediments administratius, autoritzacions sectorials, informes ambientals, normativa de contractació pública i altres requisits que sovint allarguen excessivament els terminis d’execució.
Sense renunciar en cap cas a les garanties ambientals ni als principis de transparència en la contractació pública, és imprescindible avançar cap a una simplificació administrativa que permeti actuar amb més agilitat davant d’una realitat que no espera. Aquest debat adquireix una especial transcendència en municipis com Alcover. Situat als peus de les Muntanyes de Prades, amb una extensa superfície forestal i amb un patrimoni natural extraordinari, el nostre municipi conviu cada estiu amb un risc molt elevat d’incendi forestal. Un risc que encara adquireix una major rellevància davant la futura declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. La creació del parc natural ha de representar una oportunitat extraordinària per impulsar una gestió forestal exemplar. La protecció dels espais naturals no es pot limitar a establir figures de conservació; ha d’anar acompanyada d’una política activa de gestió del territori que garanteixi la preservació dels seus valors naturals i la seguretat de les persones. Conscient d’aquesta realitat, l’Ajuntament d’Alcover fa anys que desenvolupa una política decidida de prevenció dels incendis forestals. Aquest compromís també s’ha traduït en l’àmbit de la formació. Des de fa anys, l’Ajuntament d’Alcover està homologat com a centre formador del certificat de professionalitat d’activitats auxiliars en conservació i millora de forests, contribuint a la formació de persones qualificades per desenvolupar tasques vinculades a la gestió forestal i la conservació del medi natural.
Tanmateix, aquesta aposta només podrà desplegar tot el seu potencial si va acompanyada d’una política de país que generi més oportunitats laborals en el sector forestal, evitant que el talent i la capacitació adquirits acabin sense sortides professionals suficients. Alcover no reclama allò que no practica. L’Ajuntament forma part de l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona, des d’on s’ha impulsat el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal Conjunt, que ofereix als propietaris forestals una eina imprescindible per planificar i coordinar la gestió dels seus boscos. Paral·lelament, el municipi disposa del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de Mas de Forès, que ordena la gestió de la principal finca forestal pública municipal, amb més de vuitanta hectàrees de superfície. Gràcies a aquesta planificació, la Fundació Privada Ginac que custodia la finca de Mas de Fores, pot adherir-se anualment a diferents convocatòries d’ajuts que permeten executar treballs de millora forestal. Tot i així, quan les actuacions requereixen aprofitaments forestals més intensius o l’extracció de biomassa, la complexitat administrativa incrementa notablement la dificultat per executar els treballs amb l’agilitat que exigeix la prevenció. L’Ajuntament també va apostar fa anys per la construcció d’una caldera municipal de biomassa amb l’objectiu de consumir estella procedent dels boscos del municipi i generar un cercle virtuós entre la gestió forestal i la producció d’energia renovable.
Malgrat això, la complexitat administrativa i les dificultats dels aprofitaments forestals fan que aquest potencial estigui encara molt lluny de ser una realitat consolidada. Durant aquest any es preveu actuar sobre aproximadament vint-i-quatre hectàrees forestals mitjançant treballs d’aprofitament forestal, garantint posteriorment el manteniment d’aquests espais amb ramaderia extensiva a través del pastor d’Alcover, demostrant que la prevenció només és efectiva quan existeix una gestió continuada en el temps. Aquest compromís també es manifesta en les mesures preventives adoptades durant els episodis de màxim risc. L’Ajuntament d’Alcover aplica el principi de màxima prudència i, des de l’activació del Pla Alfa nivell 2, procedeix al tancament de l’accés amb vehicles a la vall del riu Glorieta i a l’aparcament del Mas de Forès, assumint fins i tot les conseqüències econòmiques que aquesta decisió comporta per al municipi. No obstant això, quan el Pla Alfa arriba als seus nivells màxims, resulta imprescindible que aquestes restriccions vagin acompanyades d’una major presència dels Agents Rurals per garantir-ne el compliment efectiu. Els ajuntaments no poden assumir sols aquesta responsabilitat. L’experiència d’Alcover demostra que els municipis estan disposats a actuar, invertir i innovar en prevenció. Però també evidencia que l’esforç municipal, per si sol, no serà suficient si no va acompanyat d’una autèntica política de país. La prevenció dels grans incendis forestals exigeix una aposta decidida pel sector agrícola, la ramaderia extensiva, la gestió forestal sostenible, la simplificació administrativa, la bioeconomia forestal, el suport als propietaris forestals i el reforç dels serveis públics responsables de la vigilància i de l’extinció. El futur dels nostres boscos no dependrà exclusivament de la capacitat d’apagar els incendis, sinó de la capacitat que tinguem, com a país, de gestionar el territori abans que aquests es produeixin.
ACORDS
Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover adopta els següents:
Primer. Reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya un canvi de paradigma en les polítiques de prevenció dels incendis forestals, situant la gestió activa del territori al mateix nivell estratègic que les polítiques d’extinció.
Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a impulsar un Pla de Xoc de Gestió Forestal Preventiva, amb finançament estable, que reforci els ajuts als propietaris forestals, simplifiqui els procediments administratius i elimini les traves burocràtiques que dificulten les actuacions de gestió agrícola i forestal, prioritzant les intervencions en les zones d’alt risc d’incendi.
Tercer. Reivindicar el paper estratègic de l’agricultura, la ramaderia extensiva i la gestió forestal sostenible com els tres grans pilars per recuperar el mosaic agroforestal i reduir el risc dels grans incendis.
Quart. Demanar a la Generalitat que impulsi la bioeconomia forestal, afavorint l’aprofitament de la biomassa de proximitat, la valorització dels productes forestals i nous instruments que contribueixin a finançar la gestió activa dels boscos.
Cinquè. Sol·licitar que el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades incorpori la gestió forestal activa, la prevenció dels incendis i el suport al sector primari com a eixos fonamentals del seu model de gestió.
Sisè. Reforçar els efectius dels serveis públics responsables de la vigilància i l’extinció d’incendis, especialment dels Agents Rurals durant els episodis de màxim risc, garantint una resposta adequada als municipis que adopten mesures preventives.
Setè. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover de continuar impulsant polítiques de prevenció, de gestió forestal sostenible i de col·laboració amb els propietaris forestals, les entitats del territori i el sector primari per reduir el risc d’incendis al municipi.
Vuitè. Trametre aquesta moció al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Tarragona, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació de Propietaris Forestals del Camp de Tarragona i a les organitzacions representatives del sector agrari i forestal.