Els veïns de les urbanitzacions Serradalt, Muntanyans i la Cabana han traslladat reiteradament el mal estat de la carretera TV-7421, que uneix el Pont de Goi amb l’enllaç amb la C-37. Aquesta via presenta deficiències importants, existint trams on no es compleixen les condicions mínimes per garantir una circulació segura i adequada.

D’acord amb la normativa vigent en matèria de carreteres i seguretat viària, les vies interurbanes han de disposar d’unes condicions mínimes d’amplada, senyalització i manteniment que permetin la circulació segura en ambdós sentits, així com la correcta delimitació dels carrils. En aquest sentit, diversos trams de la TV-7421 no compleixen aquests estàndards, atès que no disposen ni de l’amplada suficient ni de la senyalització horitzontal bàsica, com és la línia de separació de carrils.

En els darrers anys, aquestes urbanitzacions han experimentat un canvi significatiu en el seu ús residencial, passant de ser majoritàriament habitatges de segona residència a convertir-se en habitatges de primera residència. Aquest fet ha comportat un increment notable i constant de la mobilitat diària.
Cal destacar que molts dels residents, veïns i veïnes d’Alcover, es veuen obligats a utilitzar el transport privat per accedir als serveis bàsics, com centres educatius, sanitaris i comercials, atesa la manca d’alternatives de transport públic adequades. Aquesta situació incrementa de manera significativa el volum de trànsit diari a la via.

A més, la TV-7421 esdevé la principal via d’accés a aquestes urbanitzacions, ja que les rutes alternatives són camins rurals que no reuneixen les condicions pròpies d’una carretera. Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Cal afegir que aquesta via no només dona servei als veïns d’aquestes urbanitzacions, sinó també als pagesos de la Serra, que la utilitzen habitualment per a les seves activitats agràries, així com als veïns de Picamoixons que es desplacen en direcció a la C-37, incrementant encara més el volum i la diversitat del trànsit.
Així mateix, la carretera TV-7421 discorre en part com a límit entre els termes municipals d’Alcover i Valls, fet que reforça el seu caràcter estratègic i la necessitat d’una actuació coordinada entre administracions.

Tot plegat genera una problemàtica de seguretat viària que afecta directament la qualitat de vida dels usuaris de la via.
Ateses les reiterades queixes dels veïns i la importància d’aquesta infraestructura, es considera necessari que l’administració titular, la Diputació de Tarragona, actuï amb la màxima celeritat per garantir unes condicions adequades de seguretat i circulació.

Per a tots aquests motius, el grup municipal d’Alcoverencs pel Canvi proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Instar la Diputació de Tarragona a elaborar, amb caràcter urgent, un informe tècnic sobre l’estat de la carretera TV-7421, que identifiqui les deficiències existents i determini les actuacions necessàries per garantir unes condicions adequades de seguretat viària.

SEGON. Reclamar a la Diputació de Tarragona l’execució de les actuacions de millora que es derivin d’aquest informe, que hauran d’incloure com a mínim:
• L’ampliació de la calçada d’acord amb els estàndards mínims establerts per la normativa vigent.
• La implantació de la senyalització vertical i horitzontal necessària, incloent-hi la correcta delimitació dels carrils.
• L’adopció de mesures complementàries per garantir la seguretat de tots els usuaris de la via.

TERCER. Sol·licitar a la Diputació de Tarragona la definició d’un calendari d’execució de les actuacions previstes, amb indicació dels terminis orientatius.

QUART. Instar a la coordinació institucional entre la Diputació de Tarragona i els ajuntaments d’Alcover i Valls, atès el caràcter compartit de la via, per tal de garantir una actuació coherent i efectiva.

CINQUÈ. Traslladar aquests acords a l’Ajuntament de Valls, al Consell Comarcal de l’Alt Camp, a l’EMD de Picamoixons i a les associacions veïnals de les urbanitzacions: Serradalt, Serradalt 2, La Cabana i Muntanyans , així com a la Diputació de Tarragona.

Molts ajuntaments han posat de manifest la seva preocupació per una problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya: l’existència d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics o no recepcionades. Centenars de municipis catalans comparteixen aquesta realitat que, tot i ser estructural, ha estat insuficientment abordada. En aquest context, la vila d’Alcover no es troba al marge d’aquesta problemàtica generalitzada, sinó que també en pateix les conseqüències. Es tracta probablement d’un dels reptes urbanístics més grans del país, amb una afectació estimada d’un 10% de la població.

La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb una orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en un escenari de mancances urbanístiques greus.

Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida i la cohesió social dels nostres veïns. La manca de solar, segons la llei, obliga a suspendre o denegar gran part de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greus diferències entre ciutadans i alimenta la tensió social i el desgast institucional.

Actualment, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la Llei d’Urbanisme vigent estableix instruments de gestió per a la transformació del sòl, la liquidació de les quotes urbanístiques derivades de les obres de regularització que han d’assumir els veïns i veïnes resulta inassolible per la majoria dels residents. En nombroses urbanitzacions, aquestes quotes poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la, especialment greu en zones amb població envellida, pensionistes o famílies amb baixos ingressos. Alhora, la manca de reparcel·lació i la consegüent inscripció al Registre de la Propietat no permet sol·licitar crèdits hipotecaris a les entitats financeres.

En aquest context, si els ajuntaments decideixen executar els projectes d’urbanització i repercutir les quotes corresponents als veïns i veïnes, no només es condemna
econòmicament als residents, sinó que també es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments. Tanmateix, malgrat les modificacions recents, la regulació legal limita els ajuntaments a destinar recursos públics a urbanitzacions no rebudes, tot i que aquestes presenten dèficits evidents en serveis de competència municipal i de prestació obligatòria.

Segons l’inventari d’urbanitzacions elaborat per la Generalitat l’any 2015, a Catalunya s’han identificat 1.433 urbanitzacions. D’aquestes, prop de 730 presenten dèficits urbanístics.
En els darrers anys, aquesta problemàtica s’ha vist agreujada per diversos factors socials i econòmics. El canvi generacional, l’extensió del teletreball i, sobretot, la greu problemàtica de l’habitatge al nostre país han fet que moltes famílies optin per establir-se en urbanitzacions que inicialment havien estat concebudes com a segones residències. Aquesta realitat també es manifesta de manera clara al municipi d’Alcover. El terme municipal compta actualment amb nou urbanitzacions: Mas del Cano, El Remei, Masies Catalanes, La Cabana, Muntanyans, Serradalt, Serradalt 2, Mas Llorenç i Mas Gassol.

D’aquest conjunt, només la urbanització de Mas Gassol es troba actualment recepcionada per l’Ajuntament. La resta d’urbanitzacions presenten dèficits urbanístics de diversa naturalesa i es troben en situacions administratives i tècniques molt diferents, fet que dificulta encara més la seva regularització i integració plena dins la trama urbana municipal. Cal posar en valor que la gran majoria d’aquestes urbanitzacions estan gestionades mitjançant juntes de compensació, integrades pels mateixos veïns i veïnes, que assumeixen directament la responsabilitat d’impulsar els processos de regularització sense disposar, en molts casos, de suport econòmic extern. Aquesta situació implica que persones sense coneixements específics en matèria urbanística hagin de fer front a obligacions legals i tècniques d’elevada complexitat. A més, en molts casos, aquests mateixos veïns es veuen obligats a afrontar problemàtiques derivades d’actuacions urbanístiques anteriors que sovint desconeixien en el moment d’adquirir les seves parcel·les, atès que no sempre van ser degudament informats pels promotors de les urbanitzacions. Aquesta manca d’informació inicial ha derivat en una càrrega sobrevinguda que recau directament sobre la ciutadania. Aquesta realitat contrasta clarament amb la del sòl urbà consolidat, on aquestes responsabilitats no recauen sobre els particulars, fet que evidencia una desigualtat estructural que cal abordar amb urgència.

En alguns casos, les urbanitzacions es troben en fases inicials de regularització o amb mancances importants en serveis bàsics; en altres, existeixen processos parcials iniciats o condicionants tècnics i jurídics que dificulten la recepció definitiva. Aquesta diversitat de situacions evidencia la complexitat del problema, ja que no existeix una solució única aplicable a tots els àmbits, sinó que calen instruments flexibles i adaptats a cada realitat. Per a un municipi de les dimensions d’Alcover, afrontar de manera individual i amb recursos propis la resolució d’aquests dèficits urbanístics resulta extraordinàriament complex des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic. Per aquest motiu, iniciatives com la present moció són especialment rellevants, ja que permeten situar aquesta problemàtica en l’agenda política i reclamar eines normatives i financeres que facin possible avançar cap a la regularització progressiva d’aquestes urbanitzacions.
Davant la gravetat i complexitat de la situació exposada, l’Ajuntament d’Alcover insta les institucions competents, especialment la Generalitat de Catalunya i el Parlament, a desplegar de manera efectiva i sense dilacions el nou marc legal anunciat pel Govern per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, així com a garantir els recursos tècnics i financers necessaris per fer-lo viable. En aquest sentit, i havent participat en la jornada informativa del passat 20 d’abril al Palau de la Generalitat, el consistori considera imprescindible que aquesta voluntat d’acompanyament als ajuntaments es concreti en mesures reals, evitant que esdevingui un plantejament merament declaratiu, i assegurant l’execució efectiva de les accions anunciades amb impacte directe sobre el territori.

Per a tots aquests motius, el Ple de l’ajuntament d’alcover proposa l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar el Parlament de Catalunya que impulsi una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que:
– Incorpori criteris de viabilitat tècnica i proporcionalitat.
– Prevegui ajustaments raonables dels estàndards tècnics en entorns consolidats.
– La possibilitat d’autoritzar recepcions parcials per serveis.

Segon. Instar la Generalitat de Catalunya a crear un Fons per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació d’altres administracions supramunicipals, destinat a:
– Finançar la redacció de projectes de reparcel·lació o urbanització.
– Donar suport a l’execució de programes d’adequació.

Tercer. Instar l’Institut Català de Finances a habilitar línies específiques de crèdit de finançament en condicions preferents per a comunitats de propietaris.

Quart. Instar els departaments competents de la Generalitat de Catalunya, especialment l’Agència Catalana de l’Aigua, a facilitar l’aplicació de solucions tècniques alternatives i sostenibles en matèria de sanejament i serveis bàsics, mitjançant la simplificació i clarificació dels procediments administratius i la garantia de la seva plena seguretat jurídica.
Així mateix, es demana que aquestes solucions tècniques puguin ser supervisades, validades i, si escau, legalitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu de donar suport als ajuntaments que no disposen dels recursos tècnics suficients per assumir aquestes funcions.

Cinquè. Impulsar la simplificació administrativa dels processos de regularització urbanística, amb:
– Terminologia i procediments unificats.
– Terminis clars.
– Suport tècnic i jurídic específic als ens locals.

Sisè. Promoure la creació d’unitats supramunicipals de suport tècnic i jurídic, mitjançant les diputacions, els consells comarcals o altres competents, per ajudar els municipis amb menys capacitat tècnica.

Setè. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la diputació de Tarragona, i al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

El març de 2015, el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a crear la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona com a resposta a les preocupacions existents sobre l’impacte de les emissions industrials en la salut de la població i el medi ambient. Aquesta iniciativa parlamentària va néixer en un context marcat per l’elevada concentració d’indústria química al Camp de Tarragona, la més important del sud d’Europa, que representa aproximadament el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de la de Catalunya, coexistint amb una àrea urbana densament poblada i amb una de les principals zones turístiques de la Mediterrània.

La Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es va concebre com un òrgan estable de coordinació, participació i assessorament tècnic, amb l’objectiu d’intercanviar informació entre administracions, ajuntaments, organismes de recerca, entitats socials, sector industrial i agents econòmics; analitzar la qualitat de l’aire i els efectes de les emissions industrials sobre la salut humana; adequar i millorar els sistemes de vigilància ambiental i epidemiològica; impulsar la recerca científica sobre els principals contaminants associats a l’activitat petroquímica, i garantir la transparència i l’accés a la informació ambiental per part de la ciutadania.

Tot i que la normativa vigent no obliga a controlar de manera específica determinats contaminants industrials, el Parlament de Catalunya va considerar necessari adoptar un enfocament preventiu i transversal, promovent un espai de governança compartida que permetés anticipar riscos, generar coneixement i formular recomanacions basades en criteris científics. En compliment d’aquest mandat parlamentari, el Govern de la Generalitat va constituir formalment la Taula de la qualitat de l’aire del Camp de Tarragona l’estiu de 2015, integrant-hi un ampli ventall d’organismes públics, institucions acadèmiques i de recerca, entitats ecologistes, organitzacions sindicals, sector empresarial i federacions veïnals.

El municipi d’Alcover forma part de l’àrea d’influència atmosfèrica del complex industrial del Camp de Tarragona, tal com indiquen els patrons de dispersió dels contaminants i la dinàmica de les masses d’aire que afecten el Tarragonès i l’Alt Camp. La proximitat del municipi als principals focus industrials, a infraestructures de transport i a instal·lacions de gestió de residus, fa necessari disposar d’una avaluació rigorosa i continuada de la qualitat de l’aire i dels seus possibles efectes sobre la salut de la població.

Alcover compta amb una població estable, centres educatius, equipaments esportius i sanitaris, així com un entorn agrícola que pot veure’s afectat per contaminants atmosfèrics com les partícules en suspensió, els òxids de nitrogen o els compostos orgànics volàtils. L’exposició crònica a aquests contaminants, fins i tot a nivells inferiors als límits legals, és reconeguda per la comunitat científica com un factor de risc per a la salut pública, especialment en infants, gent gran i persones amb patologies respiratòries o cardiovasculars.

La inactivitat de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona des del 22 de juliol de 2022, acumulant més de mil dies sense reunions, ha suposat una interrupció greu dels mecanismes de coordinació institucional, intercanvi d’informació i participació dels municipis i dels diferents agents implicats. Aquesta situació ha impedit la generació d’informes actualitzats, la formulació de recomanacions tècniques i la garantia de transparència informativa cap a la ciutadania.

En aquest context, i d’acord amb les competències municipals en matèria de salut pública, informació ambiental i defensa dels interessos col·lectius, l’ajuntament d’Alcover considera imprescindible contribuir a la reactivació institucional de la Taula de Qualitat de l’Aire, i proposa l’adopció dels següents

Acords:

PRIMER. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a reactivar de manera immediata la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, en compliment del mandat parlamentari que en va motivar la creació.

SEGON. Sol·licitar que la reactivació de la Taula es dugui a terme amb la convocatòria formal de tots els organismes i entitats que en formen part, garantint una participació efectiva de les administracions, els ajuntaments, els organismes de salut i recerca, el sector industrial, les entitats ecologistes, les organitzacions sindicals i les federacions veïnals.

TERCER. Instar el Govern de la Generalitat a establir un calendari de treball estable i una periodicitat regular de reunions, que permeti reprendre el seguiment de la qualitat de l’aire, l’avaluació dels impactes sobre la salut i la formulació de recomanacions tècniques basades en criteris científics.

QUART. Reclamar que la Taula reprengui l’elaboració i publicació d’informes tècnics periòdics i accessibles sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, incloent-hi dades ambientals i de salut pública.

CINQUÈ. Proposar que les sessions de la Taula de Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona es puguin desenvolupar de manera itinerant entre els municipis afectats, amb la voluntat d’apropar la seva activitat al territori i conèixer de primera mà les diferents realitats. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Alcover s’ofereix per acollir una propera sessió, posant a disposició el Convent de les Arts.

SISÈ. Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, departament de Territori i Sostenibilitat i direcció de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.

En les darreres dècades, l’evolució tecnològica de les telecomunicacions ha comportat la substitució progressiva de les xarxes de coure i d’altres infraestructures antigues per xarxes de nova generació, principalment de fibra òptica. Aquesta transició, però, no ha anat acompanyada d’una retirada ordenada i sistemàtica del cablejat que ha quedat en desús, el qual continua present de manera visible a façanes, carrers i espais públics del municipi d’Alcover.

Cal tenir en compte que una part molt significativa del cablejat de coure existent al municipi correspon a l’operador històric de telecomunicacions, que durant dècades va ser pràcticament l’únic prestador del servei de telefonia fixa a Alcover. Amb el pas del temps i el desplegament de xarxes de fibra òptica —tant per part d’aquest operador com per part de nous operadors entrants—, una part important d’aquest cablejat ha quedat obsoleta i fora de servei, sense que se n’hagi produït la retirada. Aquesta situació és especialment visible i problemàtica al nucli urbà i, de manera molt destacada, al nucli antic d’Alcover. El municipi compta amb un patrimoni arquitectònic de gran valor, amb un nombre molt rellevant de façanes catalogades i edificis protegits, fruit d’un treball continuat de preservació i catalogació en el qual el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha tingut un paper determinant. La presència massiva i desordenada de cablejat en desús a les façanes desvirtua aquest patrimoni, en degrada la imatge i en redueix el valor paisatgístic, cultural i turístic.

La retirada d’aquest cablejat no respon únicament a criteris estètics. En molts casos, el deteriorament de les fixacions, l’envelliment dels materials i els episodis de meteorologia adversa comporten riscos reals per a la seguretat de la ciutadania, amb possibles despreniments que poden afectar tant les façanes dels edificis com la via pública. Tot i que la normativa vigent en matèria de telecomunicacions no estableix actualment una obligació general i automàtica de retirada de totes les infraestructures en desús per part de les operadores, el problema ha estat reconegut a nivell institucional. El Congrés dels Diputats ha posat de manifest l’existència d’un buit normatiu en aquesta matèria i ha instat el Govern de l’Estat a modificar la legislació per establir una obligació clara de retirada del cablejat obsolet i per reforçar les competències municipals en aquest àmbit.

Davant d’aquest context, es considera imprescindible que l’Ajuntament d’Alcover adopti una posició clara i activa, tant per defensar la seguretat i la qualitat de l’espai públic  comper preservar i posar en valor el patrimoni arquitectònic del municipi. En aquest sentit, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha d’esdevenir un aliat clau, aportant suport tècnic i criteris que permetin exigir la retirada o la correcta integració del cablejat de telecomunicacions en desús en entorns patrimonials protegits. La retirada del cablejat de coure i d’altres infraestructures obsoletes suposaria una millora substancial del paisatge urbà, reforçaria la protecció del patrimoni arquitectònic i contribuiria decisivament a dignificar el nucli antic d’Alcover, incrementant-ne el valor cultural i la qualitat de vida dels alcoverencs i alcoverenques.

ACORDS
Primer. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover amb la protecció del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic, especialment al nucli antic i a les façanes catalogades, i amb la millora de la seguretat i la qualitat de l’espai públic.
Segon. Instar les empreses operadores de telecomunicacions a identificar i retirar, de manera progressiva, ordenada i coordinada amb l’Ajuntament, el cablejat de coure i altres infraestructures que ja no prestin servei al municipi d’Alcover, amb especial atenció a les façanes del nucli històric.
Tercer. Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència (Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital) i el Departame ntde Cultura, suport tècnic i criteris específics que permetin als ajuntaments exigir la retirada o integració adequada del cablejat en desús en entorns patrimonials protegits.
Quart. Instar el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a impulsar les modificacions normatives necessàries per establir una obligació clara de retirada  deles infraestructures de telecomunicacions obsoletes i per reforçar les competènci esmunicipals en aquesta matèria.
Cinquè. Traslladar aquest acord, de manera expressa i formal, a les següents administracions i empreses operadores de telecomunicacions: Telefónica de España, S.A.U. (Movistar), Orange Espagne, S.A.U., Vodafone España, S.A.U., MasOrange, S.L., Digi Spain Telecom, S.L., així com a la Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència – Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital, i Departament de Cultura) i al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.

L’educació en la primera etapa de la vida, especialment entre els 0 i els 3 anys, és clau per al desenvolupament dels infants i per garantir la igualtat d’oportunitats des de l’inici. Aquesta etapa té un impacte directe en el desenvolupament cognitiu, emocional i social, i alhora és un element fonamental per a la conciliació familiar i laboral.

En els darrers anys, la gratuïtat de l’I2 ha suposat un avanç rellevant en la construcció d’un sistema educatiu més equitatiu. Aquesta mesura ha evidenciat que la universalització de l’educació infantil és possible quan hi ha voluntat política i compromís institucional. Tanmateix, considerem que aquest pas és insuficient si no s’estén també als cursos d’I0 i I1, de manera que l’accés a l’educació infantil no depengui de la capacitat econòmica de les famílies.

Al municipi d’Alcover disposem d’una única llar d’infants pública, la Llar d’Infants Xiu-Xiu, que presta un servei essencial. La gratuïtat de l’educació de 0 a 2 anys és una eina efectiva per donar suport a les famílies, afavorir la natalitat i garantir que tots els infants puguin accedir a un entorn educatiu des dels primers mesos de vida. Ara bé, aquesta gratuïtat només és viable si va acompanyada d’un increment real i sostingut del finançament per part de la Generalitat de Catalunya. Sense aquest reforç econòmic, els ajuntaments han d’assumir uns costos creixents que comprometen la qualitat del servei i la sostenibilitat del model. Entre aquests costos destaquen l’augment salarial del personal educatiu, les despeses de manteniment i funcionament dels edificis, l’increment de l’alumnat derivat de la gratuïtat i la necessitat d’ampliar
recursos humans i materials.

A més, cal tenir en compte que les llars d’infants atenen infants amb necessitats educatives especials que requereixen més suport, recursos específics i pers onalqualificat. Sense un finançament adequat, és impossible garantir una atenció inclusiv a iajustada a les necessitats de tots els infants, fet que va en contra dels principis d’equitat que han de regir el sistema educatiu. En aquesta mateixa línia, la reducció de les ràtios a les aules és una demanda àmpliament compartida pels professionals de l’educació infantil, ja que permet una atenció més individualitzada i millora les condicions educatives. Tanmateix, aquesta mesura és inviable si no s’incrementen les aportacions econòmiques, ja que reduir ràtios implica contractar més personal i disposar de més espais adequats.

La millora del finançament també ha d’anar lligada a la millora de les instal·lacions. Les llars d’infants han de poder adaptar els seus equipaments als efectes del canvi climàtic, garantint espais segurs i adequats davant episodis de calor o altres situacions ambientals adverses. Aquesta adaptació no pot limitar-se únicament a l’ampliació de places per assumir més alumnat, sinó que ha de contemplar actuacions de millora i adequació dels edificis existents. Finalment, l’avenç cap a la gratuïtat total de l’etapa d’I0 a I2 ha d’anar acompanyat d’una aposta clara per la formació contínua dels professionals de l’educació infantil. La qualitat educativa depèn en gran mesura de la qualificació i l’actualització constant dels coneixements dels equips educatius. Garantir recursos per a la formació contínua  ésimprescindible perquè els infants rebin una educació estimuladora i adequada a cada etapa del seu desenvolupament.

En aquest context, l’Ajuntament d’Alcover manifesta també el seu suport a la iniciativa impulsada per diverses llars d’infants d’arreu del país per promoure una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu de dignificar l’educació de 0 a 3 anys i assegurar-ne un finançament just.

Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover acorda:
1- Instar la Generalitat de Catalunya a establir la gratuïtat de l’educació infantil de 0 a 2 anys (I0 i I1) a totes les llars d’infants públiques.
2- Exigir que aquesta gratuïtat vagi acompanyada d’un increment real i suficient del finançament als ajuntaments, que permeti cobrir:
– Les despeses de personal, incloent-hi els recursos necessaris per atendre infants amb necessitats educatives especials.
– Les despeses de manteniment i funcionament de les llars d’infants.
– Les inversions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions, inclosa l’adaptació als efectes del canvi climàtic.
– Les inversions requerides per reduir les ràtios a les aules.
3- Reclamar que el finançament inclogui recursos específics per a la formació contínua dels professionals de les llars d’infants, com a garantia d’una educació de qualitat en l’etapa de 0 a 3 anys.
4- Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per dignificar l’educació de 0 a 3 anys que impulsen diverses llars d’infants, i fer arribar aquest suport al Parlament de Catalunya.
5- Traslladar aquests acords al Departament d’Educació de la Generalitat  deCatalunya, al Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes corresponents.

El sector agrari és un pilar fonamental de l’economia, del paisatge i de la identitat del nostre municipi, així com del conjunt del país. La pagesia no només garanteix la producció d’aliments de qualitat i proximitat, sinó que també exerceix una funció clau en la preservació del territori, la lluita contra el despoblament rural i el manteniment de l’activitat econòmica en zones agrícoles.
En aquest context, els darrers dies s’han produït nombroses mobilitzacions i protestes del sector agrari arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa, com a resposta a l’acord comercial signat entre la Unió Europea i el bloc del Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai). Aquest acord, que preveu una reducció significativa dels aranzels i una liberalització del comerç de diversos productes agrícoles i ramaders, ha generat una forta preocupació entre agricultors i ramaders.

La pagesia alerta que l’acord UE-Mercosur pot comportar una competència deslleial per als productes agraris europeus, ja que molts dels productes importats no estan sotmesos als mateixos estàndards sanitaris, ambientals, laborals i de benestar animal que sí s’exigeixen als productors locals. Aquesta preocupació és especialment rellevant en el cas del sector porcí i de l’aviram, així com en cultius com l’avellana, que podrien veure’s greument afectats per l’entrada de productes a baix cost. Aquesta situació pot provocar una davallada dels preus en origen, una pèrdua de rendibilitat de les explotacions agràries i, en conseqüència, l’abandonament de terres i explotacions familiars.

A més, el sector agrari ja fa anys que pateix un augment sostingut dels costos de producció (energia, combustibles, fertilitzants i fitosanitaris), una pressió burocràtica creixent i uns preus de venda que sovint no cobreixen els costos reals. Aquesta situació afecta de manera especialment greu sectors com el de l’avellana, un cultiu emblemàtic del Camp de Tarragona i de la DOP Avellana de Reus que arrossega una llarga crisi de rendibilitat, així com el porcí i l’aviram, sotmesos a una forta pressió normativa, sanitària i de mercat. (energia, combustibles, fertilitzants i fitosanitaris). En aquest escenari, l’entrada massiva de productes importats a baix cost pot agreujar encara més la situació i posar en risc la viabilitat de la pagesia local.

Cal recordar que molts dels productes que es conreen i es produeixen al terme municipal d’Alcover i a la nostra comarca formen part del teixit econòmic local i contribueixen directament a l’ocupació, al comerç de proximitat i a la cohesió social. Per aquest motiu, qualsevol acord comercial internacional que pugui afectar negativament aquests sectors ha de ser analitzat amb rigor, transparència i amb la participació activa del sector afectat. Les mobilitzacions dels darrers dies són una expressió legítima del malestar del món rural i posen de manifest la necessitat urgent de polítiques valentes que protegeixin la producció agrària local, garanteixin uns preus justos i assegurin que els acords comercials internacionals no es facin a costa del futur de la pagesia.

Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, no podem restar al marge d’aquesta problemàtica i hem d’alçar la veu en defensa dels interessos del territori i del sector primari.
Per tot això, el ple de l’ajuntament d’Alcover acorda:

1. Mostrar el suport i la solidaritat del municipi d’Alcover a la pagesia, tant local com del conjunt del país, així com a les mobilitzacions i protestes realitzades els darrers dies com a expressió legítima de la defensa del sector agrari.
2. Manifestar la preocupació de l’Ajuntament d’Alcover pels possibles efectes negatius de l’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur sobre la pagesia, especialment sobre sectors com l’avellana, el porcí i l’aviram. I aquí volem posar especial èmfasi en la competència deslleial, la pressió sobre els preus en origen i la viabilitat de les explotacions agràries sobre la pagesia.
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a defensar activament els interessos del sector agrari català davant l’Estat i les institucions europees, i a exigir mecanismes de protecció efectius per a la producció local.
4. Instar el Govern de l’Estat espanyol, en col·laboració amb les comunitats autònomes i els representants del sector agrari, a:
   – Vetllar perquè cap producte importat en el marc de l’acord UE-Mercosur entri al mercat europeu sense complir exactament els mateixos estàndards sanitaris, ambientals, laborals i de benestar animal exigits als productors europeus.
   – Impulsar mecanismes de salvaguarda i compensació econòmica per als sectors agraris que puguin resultar afectats negativament per aquest acord.
5. Instar les institucions de la Unió Europea, en un marc de diàleg amb els estats membres, les regions i les organitzacions professionals agràries, a:
   – Revisar i avaluar de manera rigorosa l’impacte real de l’acord UE-Mercosur sobre el sector agrari, amb especial atenció a les petites i mitjanes explotacions.
   – Garantir que els acords comercials internacionals siguin compatibles amb la sobirania alimentària, la sostenibilitat ambiental i la protecció del món rural europeu.
6. Defensar la producció agrària local i de proximitat, reconeixent la diversitat del sector agrari del municipi. En aquest sentit, es valora que determinats conreus, com l’oli d’oliva, puguin tenir un impacte més favorable en el marc de l’acord UE-Mercosur segons s’ha recollit en diversos mitjans de comunicació, però es reclama que aquest mateix reconeixement, protecció i suport institucional s’estengui també a altres sectors clau com l’avellana, el porcí i l’aviram, que són igualment essencials per a l’economia i el territori. Es tracta de promoure polítiques que afavoreixin el consum de productes del territori i donin suport a la pagesia com a element clau del desenvolupament econòmic i social del municipi.
7. Manifestar el compromís de l’Ajuntament d’Alcover de continuar promovent el consum de productes de proximitat en tots els actes, activitats i esdeveniments organitzats pel municipi en què es distribueixin aliments, prioritzant els productes de quilòmetre zero i del territori, i afavorint aquells elaborats per la pagesia i el teixit productiu local, tot evitant, sempre que sigui possible, l’ús de productes procedents de mercats que puguin perjudicar la producció agrària pròpia.
8. Traslladar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Govern de l’Estat espanyol, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats i del Parlament Europeu, així com a les organitzacions agràries representatives.

Aconseguir que Alcover disposés d’un institut propi va ser una fita molt important per al nostre municipi. Després d’un llarg procés de reivindicació, l’any 1999 es va posar en funcionament l’Institut Fonts del Glorieta que l’any passat va celebrar 25 anys al servei de l’educació dels joves d’Alcover i de les poblacions veïnes com La Riba, Mont-ral i El Milà, que tenen en aquest centre el seu punt de referència. Des de la seva creació, l’Institut Fonts del Glorieta ha ofert ensenyaments obligatoris d’ESO i, posteriorment, Batxillerat, consolidant-se com un espai de formació i creixement personal per a moltes generacions d’estudiants alcoverencs i alcoverenques. Tanmateix, encara no ha estat possible incorporar-hi cicles formatius, tot i l’interès i la demanda existent. Des del Departament d’Educació s’ha expressat tradicionalment que aquests estudis s’han d’impartir en centres específicament destinats a la formació professional, però des d’Alcover creiem que aquesta visió ja no respon a la realitat actual.

Els temps han canviat, i la formació professional és avui una via d’èxit amb una elevada inserció laboral i una forta connexió amb el teixit econòmic local. Els cicles formatius donen noves oportunitats als joves que, sense necessitat de marxar del municipi, podrien formar-se en àmbits amb projecció de futur i contribuir al desenvolupament econòmic d’Alcover i de la seva àrea d’influència. Cal recordar que dins la mateixa comarca de l’Alt Camp hi ha dos instituts públics —el Jaume Huguet i el Narcís Oller— que imparteixen ESO, Batxillerat i Cicles Formatius, emostrant que és perfectament compatible oferir aquestes tres línies educatives en un mateix centre. Per tant, no hi ha motiu perquè Alcover no pugui fer el mateix, especialment tenint en compte la seva dimensió, el seu paper com a nucli de serveis i la seva població estudiantil.

A més, Alcover disposa d’un servei municipal de referència, Funciona Alcover, que des de fa anys organitza amb èxit programes de formació ocupacional del SOC. Aquests cursos, que cada any registren una gran demanda, han permès formar molts joves i adults del municipi —molts d’ells sense estudis post-obligatoris— i han posat de manifest l’interès i la necessitat real de formació professional al municipi. Aquest èxit de Funciona Alcover és una mostra clara que al nostre poble hi ha vocació i potencial per a la formació pràctica, i que la implantació de cicles formatius reglats seria una continuïtat natural i coherent d’aquest treball.

En aquest sentit, resulta especialment significatiu i difícil d’entendre que actualment a Alcover ja s’imparteixi un Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Excavacions i Sondatges a les instal·lacions de l’empresa Canteres la Ponderosa, situades al nostre municipi, i que la seva adscripció sigui a l’Institut Jaume Huguet de Valls. Aquesta situació és clarament incoherent: es fan classes a Alcover, però el títol i la gestió depenen d’un centre de fora.

A més, la implantació de cicles formatius al nostre institut podria tenir un impacte molt positiu en la reducció del fracàs escolar. Sovint, molts joves no troben motivació en l’ensenyament tradicional i abandonen els estudis abans d’acabar-los. Disposar d’una oferta de formació professional al municipi els permetria descobrir un camí més pràctic i vinculat a les seves habilitats, evitant períodes de desconnexió amb l’educació i oferint-los una alternativa real i digna per construir el seu futur sense haver de marxar del poble. Aquesta nova etapa també seria una oportunitat per explorar cicles formatius vinculats no només a les necessitats industrials i productives actuals d’Alcover, sinó també als reptes i oportunitats del nostre entorn natural.

La creació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades obre la porta a noves vies de formació i ocupació relacionades amb la gestió del territori, la sostenibilitat i la conservació del medi. En aquest sentit, cicles com el de Grau Mitjà d’Aprofitament i Conservació del Medi Natural o el Grau Superior de Gestió Forestal i del Medi Natural encaixen perfectament amb l’esperit del territori i les necessitats futures de la comarca. Així, la incorporació de cicles formatius a l’Institut Fonts del Glorieta no només respondria a una demanda educativa i laboral immediata, sinó que projectaria Alcover cap a un model de formació integral, arrelat al territori, sostenible i amb mirada de futur. Per tot això, considerem que és del tot lògic i coherent demanar al Departament d’Educació que estudiï la viabilitat d’incorporar cicles formatius a l’Institut Fonts del Glorieta.

Per tot l’exposat, es proposa al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

Primer. Sol·licitar formalment a Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que estudiï la possibilitat d’incorporar cicles formatius de grau mitjà i/o superior a l’Institut Fonts del Glorieta d’Alcover, en funció de les necessitats formatives i productives del municipi i del seu entorn.

Segon. Instar el Departament d’Educació a avaluar fórmules organitzatives o de col·laboració que permetin compatibilitzar aquesta nova oferta amb les línies actuals d’ESO i Batxillerat, tal com ja es fa a altres centres de la comarca.

Tercer. Sol·licitar la convocatòria d’una reunió conjunta entre el Departament d’Educació, la Direcció de l’Institut Fonts del Glorieta i l’Ajuntament d’Alcover, amb l’objectiu d’avaluar conjuntament la proposta i estudiar possibles vies de col·laboració per fer realitat aquesta demanda del municipi.

Quart. Posar a disposició del Departament els espais i recursos municipals que puguin facilitar la implantació d’aquests cicles, aprofitant equipaments existents com La Casa de cultura “Ca Cosme”, l’edifici que actualment acull Funciona Alcover, en coordinació amb la direcció de l’Institut Fonts del Glorieta en el cas que es requerissin més espais lectius.

Cinquè. Traslladar aquest acord a la Conselleria d’Educació, a la Direcció dels Serveis Territorials d’Educació al Camp de Tarragona, a la Direcció de l’Institut Fonts del Glorieta i a l’AFA de l’Institut Fonts del Glorieta.

Alcover pateix des de fa molts anys una situació insostenible pel que fa al subministrament elèctric. El nostre municipi es nodreix de dues línies diferents: una que prové de la subestació de Valls i una altra de la Selva del Camp. Aquesta darrera és la que abasteix tres quartes parts del municipi i, a la pràctica, és la que concentra majoritàriament totes les deficiències i incidències. El seu estat precari provoca interrupcions cada vegada més freqüents i microtalls constants que, tenen conseqüències greus tant a les llars com a les indústries i als serveis públics.
La dependència d’aquesta línia fa que cada avaria tingui un impacte immediat i generalitzat sobre la vida diària de tota la ciutadania. Quan es produeixen talls de llum, les llars en són les primeres afectades: el dia a dia de les famílies queda completament alterat, ja que avui la major part de les tasques domèstiques depenen de l’electricitat, des de l’ús dels electrodomèstics fins a qüestions tan bàsiques com poder-se dutxar o cuinar amb normalitat. A més, persones amb malalties cròniques o respiratòries que depenen d’aparells elèctrics per a la seva supervivència es veuen exposades a situacions de risc, ja que la falta de subministrament pot posar en perill la seva vida. A aquesta afectació inicial s’hi suma una conseqüència greu: el servei d’aigua del municipi queda compromès, ja que tots els pous i bombaments de la xarxa depenen d’aquesta línia elèctrica. Així, qualsevol tall es tradueix ràpidament en manca d’aigua per a tota la població, posant en risc un servei essencial i bàsic com és el subministrament d’aigua potable. Finalment, cal destacar també l’impacte directe sobre els equipaments públics del municipi, com el CAP d’Alcover, el Centre de Dia, la Llar de Jubilats, l’Escola Mare de Déu del Remei, l’Institut Fonts del Glorieta, la Llar d’Infants Xiu Xiu, l’Escola Municipal de Música, la piscina coberta i d’estiu, la Casa de la Vila, la Biblioteca, el Centre Cultural Ca Cosme, el Museu d’Alcover, les oficines de justícia i els Serveis Socials, que veuen totalment paralitzada la seva activitat cada vegada que es produeix una incidència a la línia elèctrica.
La manca d’energia també afecta de manera molt greu les comunicacions. Alcover ja pateix de per si una cobertura mòbil molt deficient i irregular, fet que obliga gran part de la població a dependre de les xarxes wifi particulars per poder trucar o enviar missatges. Quan la llum marxa, aquestes connexions desapareixen i el poble queda pràcticament incomunicat. Aquesta situació no només genera incomoditat, sinó que crea un escenari perillós davant qualsevol emergència, ja que impossibilita una comunicació àgil i segura.
Les conseqüències econòmiques d’aquesta situació són també importants. Les empreses i indústries d’Alcover, moltes d’elles altament dependents d’aquesta línia, es veuen obligades a alterar o aturar la producció cada cop que es produeixen talls. A més, han d’assumir els costos derivats de les avaries que provoquen els microtalls en maquinària i equips, la qual cosa suposa una pèrdua constant de competitivitat i una càrrega econòmica que limita el creixement i la consolidació del teixit productiu local. Però l’impacte no és només econòmic: aquestes incidències també tenen conseqüències ambientals i socials, ja que els talls obliguen sovint a activar protocols de seguretat i evacuació de productes volàtils, generant emissions innecessàries i una afectació directa sobre la salut i la tranquil·litat de la població.
En els darrers temps, la situació del subministrament elèctric a Alcover no només no ha millorat, sinó que s’ha agreujat de manera significativa. La matinada del 19 d’agost ja es va produir un tall que, tot i tenir una incidència menor en la població pel fet de produir-se de nit, va tornar a evidenciar que les avaries a la xarxa són reiterades i no puntuals. L’endemà, però, la situació es va agreujar de manera molt més notable: el dimecres 20 d’agost el subministrament es va interrompre durant gairebé quatre hores en ple dia, deixant el municipi pràcticament paralitzat
i amb una afectació directa i generalitzada sobre la vida quotidiana de la ciutadania. La informació facilitada per part de l’empresa subministradora sobre aquest segon tall es va limitar a un missatge genèric enviat una hora després de l’inici de l’avaria, sense detallar-ne ni les causes ni el temps estimat de restabliment. Posteriorment, el CECAT també va informar de l’afectació, però sense aportar cap explicació addicional.
Davant aquesta manca de claredat, va ser l’Ajuntament qui va haver de posar-se en contacte directament amb e-distribución per obtenir més informació. La resposta de l’empresa es va centrar en advertir que l’avaria duraria, com a mínim, dues hores a causa dels protocols que calia seguir abans de restablir la tensió de la línia, ja que aquesta es trobava afectada pel pla Alfa. Tot i que entenem i compartim les mesures preventives en cas de risc d’incendi, en aquell moment la situació era de nivell 2 dins l’escala del pla Alfa, i en cap cas es van donar explicacions concretes sobre el motiu de la incidència ni sobre per què calia mantenir aquell protocol de manera tan estricta. Aquesta falta de transparència i de resposta eficaç només reforça la sensació d’abandonament i de desprotecció que pateix la nostra població.
El conjunt de totes aquestes afectacions demostra que ens trobem davant d’un problema estructural. No estem parlant d’incidències puntuals, sinó d’una línia elèctrica obsoleta i mal mantinguda que fa anys que arrossega deficiències sense que s’hi hagi posat remei. Aquesta situació és del tot inacceptable per a un municipi situat a l’àrea metropolitana de Tarragona, un territori amb tots els serveis i infraestructures pròpies d’una societat desenvolupada, però que, paradoxalment, es veu obligat a conviure amb unes condicions de subministrament elèctric que podríem qualificar de tercermundistes.
Cal remarcar, a més, que aquesta problemàtica no afecta únicament Alcover. Municipis veïns com Mont-ral i el Milà pateixen les mateixes deficiències i les mateixes conseqüències derivades de l’estat de la línia. Per aquest motiu, la nostra exigència d’una solució definitiva ha de ser compartida i ferma, perquè el dret a disposar d’un servei elèctric segur i de qualitat és igual de necessari i irrenunciable per a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquests municipis.
Per això, cal una actuació immediata i decidida per part de l’empresa responsable i una exigència clara de la Generalitat de Catalunya perquè es resolgui aquesta situació d’una vegada per totes. La ciutadania d’Alcover no pot continuar patint unes mancances que afecten la seva qualitat de vida, posen en risc serveis bàsics i frenen les oportunitats de futur del municipi.

ACORDS
Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover ACORDA:
1. Exigir a Red Eléctrica de España i a E-Distribución una actuació immediata i urgent per garantir la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric al municipi, que inclogui la renovació i modernització de la línia que connecta amb la subestació de la Selva del Camp, així com la implementació de mecanismes de redundància i seguretat que evitin tant els talls prolongats com els microtalls que actualment pateix la població.
2. Reclamar al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, com a administració competent en matèria d’energia i indústria, que intervingui de manera decidida i exigeixi a les empreses subministradores una solució definitiva, vetllant així pel dret de la ciutadania a disposar d’un servei elèctric segur, estable i de qualitat.
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i les operadores de telecomunicacions a millorar la cobertura mòbil al municipi d’Alcover, atès que l’actual dependència de les xarxes wifi particulars per a les comunicacions fa que qualsevol tall en el
subministrament elèctric comporti, de facto, una situació d’incomunicació generalitzada per a la major part de la població.
4. Traslladar aquesta moció i els seus acords a Red Eléctrica de España, a E-Distribución, al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, als ajuntament de Mont-ral i el Milà i al Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) són una estratègia educativa impulsada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments i el teixit social i cultural local, amb l’objectiu d’oferir respostes comunitàries i integrals a les necessitats educatives dels infants i joves, tant dins com fora de l’horari lectiu.
El nostre municipi, malgrat la seva mida, disposa d’una xarxa educativa completa (llar d’infants, escola i institut) que acull més de 800 alumnes. Aquesta realitat evidencia la necessitat de crear espais de coordinació que facilitin la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el treball conjunt entre centres educatius, famílies, entitats i administració.

Antecedents

• L’anterior regidora d’educació, Marta de Lucas, va iniciar els primers contactes amb els Serveis Educatius de l’Alt Camp per promoure el Pla Educatiu d’Entorn al municipi. La resposta inicial va ser favorable, tal com va quedar constatat en una primera reunió celebrada el 3 de setembre de 2022, amb la participació de l’equip directiu de l’institut, la directora LIC Núria Rofes i l’acompanyament de Joana Sabater, coordinadora ELIC de l’Alt Camp.
• Durant el curs 2022/2023, es va realitzar la fase prèvia d’anàlisi de dades d’alumnes i famílies de l’institut, tot i que no es va poder avançar amb l’escola a causa d’un canvi de direcció en el centre.
• Posteriorment, la regidora actual, Beatriz Arenas, va reprendre el procés contactant per correu electrònic el 29 de gener de 2024. La resposta rebuda per via telefònica va ser negativa, al·legant que, segons la Llei de Govern 91/2023 de 18 d’abril, el municipi no compleix els requisits (no tenir un índex de complexitat superior a 1,2 ni ser una població molt nombrosa).
• Tanmateix, el 19 de març de 2025, el Consell Escolar Territorial de Tarragona va sol·licitar informació sobre les conclusions de l’últim Consell Escolar Municipal d’Alcover, celebrat el 18 de juliol de 2024. En aquella resposta es va insistir, una vegada més, en la necessitat urgent d’impulsar un PEE al nostre municipi. Es va deixar clar que, encara que l’índex de complexitat pugui condicionar la priorització de recursos, aquest no pot continuar sent l’excusa per impedir la seva creació. El mateix Consell Escolar Municipal va posar en evidència que altres municipis amb una complexitat igual o fins i tot inferior ja disposen de plans adaptats a les seves necessitats locals. El cas més incomprensible és el del Pla de Santa Maria que, amb una població molt inferior a la d’Alcover, està duent a terme un Pla Educatiu d’Entorn amb el suport del Departament, tal com va anunciar el seu Ajuntament el 31 d’octubre de 2024. Aquest greuge comparatiu és evident donat que som poblacions de la mateixa comarca, i reforça la necessitat que Alcover compti d’una vegada amb el seu propi PEE.
• En el Consell Escolar Municipal d’Alcover celebrat el 16 de juliol de 2025, els membres van reiterar la necessitat que el municipi s’integri dins d’un PEE, destacant la gran quantitat d’activitats que ja es duen a terme de manera interrelacionada entre els centres escolars, les entitats i els serveis municipals.
• A dia d’avui, no s’ha rebut resposta del Consell Escolar Territorial en relació amb aquesta demanda.

Atenent a aquests fets, considerem imprescindible replantejar la possibilitat de comptar amb el suport del Departament d’Educació i dels Serveis Educatius per tirar endavant un PEE al municipi, aprofitant els recursos educatius existents i establint una xarxa estable que permeti treballar comunitàriament per la cohesió social i educativa dels nostres infants i joves.

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
1. Manifestar la voluntat de l’Ajuntament d’Alcover de crear i impulsar un Pla Educatiu d’Entorn al municipi, en col·laboració amb el Departament d’Educació.de la Generalitat de Catalunya.
2. Instar el Departament d’Educació i els Serveis Educatius de l’Alt Camp a reconsiderar la negativa prèviament emesa i avaluar la viabilitat d’implementar el PEE a Alcover, tenint en compte la singularitat educativa i social del municipi.
3. Crear una comissió mixta local formada per representants de l’Ajuntament, dels centres educatius d’Alcover, de les AFA i de les entitats socials i culturals, amb la finalitat de treballar conjuntament en la definició del projecte.
4. Exigir al Departament d’Educació que doti dels recursos humans i tècnics necessaris per coordinar i dinamitzar el Pla Educatiu d’Entorn d’Alcover.
5. Cercar des de l’ajuntament possibles vies de finançament extern (convocatòries, subvencions, col·laboracions).
6. Traslladar aquest acord al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, als Serveis Educatius de l’Alt Camp, al Consell Escolar Territorial de Tarragona, tots els membres del Consell Escolar Municipal i a tots els centres educatius d’Alcover.

El 6 de febrer de 2024, pagesos de les quatre demarcacions de Catalunya, inclòs el poble d’Alcover, es van mobilitzar per protestar contra una situació que fa anys que afecta el sector agrícola i que amenaça la seva supervivència. Un any després, moltes dels problemes que van originar la protesta segueixen presents, i, de no prendre’s mesures urgents, la continuïtat de l’agricultura tal com la coneixem quedarà compromesa, amb greus conseqüències per al nostre territori i la nostra societat.

Contextualització de la crisi del sector agrícola.

La situació actual de la pagesia es ve arrossegant des de fa dècades, amb diverses causes que han anat agreujant-se de forma progressiva. Un dels factors principals és la manca de rendibilitat econòmica. Els preus dels productes agrícoles sovint es troben per sota del cost de producció. Això, sumat a la falta de control en els preus dels mitjans de producció (fertilitzants, mà d’obra, energia, etc.), fa que molts pagesos no puguin cobrir ni els costos bàsics de la seva activitat, insostenible a llarg termini.

Al mateix temps, les exigències administratives no han fet més que augmentar, amb una burocràcia excessiva que fa que els agricultors hagin d’invertir més temps gestionant tràmits que no pas treballant al camp. Els continus canvis normatius, en molts casos contradictoris entre sí, suposen un greu entrebanc per a l’activitat diària dels pagesos. Aquesta situació genera una bretxa digital entre els que tenen accés a les eines informàtiques i la formació per fer-hi front i els que no poden ni accedir-hi, ni formar-se per complir amb les normatives.

Tot plegat s’ha vist agreujat en els darrers anys per l’impacte de la crisi climàtica i els seus efectes devastadors, com ara la sequera extrema i la irregularitat climàtica, que han arruïnat les collites de molts productes agrícoles, essencials per al territori. Els agricultors han vist com els seus camps han patit pèrdues de collites històriques en un període de temps molt curt. Per exemple, el 2022 es va perdre el 50% de la collita de cereals i el 2023 el 70%. A Alcover també s’han vist afectats els dos conreus més importants: l’oliva, el 2023 va perdre entre el 60% i el 90% de la producció i l’avellana, la collita de 2024 ha arribat a nivells històrics, amb una producció inferior al 20% habitual.

La crisi de la pagesia també posa en perill el territori

La pèrdua de pagesos, un 20% menys en els últims 10 anys, no només suposa un drama personal per a aquells que viuen de la terra, sinó que té greus implicacions per al conjunt de la societat. L’envelliment de la població agrícola és un dels indicadors més preocupants. La mitjana d’edat dels agricultors és molt alta, amb gairebé la meitat superant els 65 anys. Aquesta falta de relleu generacional és un perill per a la seguretat alimentària del país i per a la gestió dels nostres recursos naturals, com són els boscos i el paisatge agrícola.

Si no s’impulsa un relleu generacional efectiu, en dues generacions no quedarà pràcticament ningú al capdavant de les nostres terres. Això augmentarà la massa forestal al nostre territori, dificultant- ne la gestió i augmentant el perill d’incendis forestals de gran magnitud, com els de cinquena generació, que tenen una gran capacitat destructiva, arrasant fins a 30.000 hectàrees de boscos i camps.

La manca de pagesos també pot incrementar la vulnerabilitat del nostre territori davant de les plagues i malalties que afecten els conreus. A més, l’augment de la fauna cinegètica, com els conills i senglars, és una altra de les causes que empitjora la situació dels nostres agricultors. Aquesta fauna és responsable de danys importants a les collites i és una de les principals amenaces als conreus de moltes de les nostres comarques.

Considerant tot l’exposat anteriorment, es proposa l’adopció dels següents acords al Ple de la Corporació Municipal d’Alcover.

Primer.- Donar suport a les mobilitzacions que realitzi el sector agrícola i treballar perquè les seves demandes siguin escoltades i ateses de manera efectiva.

Segon.- Instar la Generalitat de Catalunya a complir els acords signats amb el Gremi de la Pagesia Catalana, especialment els compromisos adquirits el 9 de febrer de 2025, que aborden qüestions clau per a la supervivència del sector.

Tercer.- Instar a la Generalitat que permeti als agricultors continuar cremant restes vegetals, de manera regulada, per evitar els alts costos derivats de la seva gestió i facilitar l’optimització dels recursos agrícoles.

Quart.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya l’adopció de mesures urgents per controlar les plagues de conills i senglars, que són responsables dels danys als conreus i de la propagació de malalties que transmeten les paparres (Hyalomma lusitanicum).

Cinquè.- Reclamar a la Generalitat de Catalunya, a l’Estat i a la Unió Europea reduir la burocràcia administrativa que afecta els pagesos, simplificant els tràmits i establint mecanismes més àgils com les declaracions responsables, per tal de permetre als agricultors dedicar més temps a la terra i menys a la paperassa.

Sisè.- Demanar al departament d’interior de la Generalitat de Catalunya que implementi mesures més eficaces per prevenir els robatoris a les zones agrícoles i ramaderes, especialment als conreus i masos del terme d’Alcover, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels productors locals i la protecció dels seus mitjans de producció. Així mateix, sol·licitar la creació d’un pla de control i vigilància específic per a les zones rurals que inclogui la col·laboració amb les forces de seguretat i l’ús de tecnologies de vigilància per protegir els recursos agrícoles i ramaders.

Setè.- Instar a la Generalitat, al Ministeri i a la Unió Europea a dur a terme una campanya institucional per reconèixer la importància de la pagesia com a pilar fonamental de la seguretat alimentària, fomentant el consum de productes locals i de proximitat.

Vuitè.- Mantenir els cartells d’Alcover girats fins que no s’implementin els acords adoptats entre el gremi de la Pagesia Catalana i la Generalitat, com a símbol de la solidaritat del municipi amb les reivindicacions de la pagesia.

Novè.- Traslladar aquests acords als organismes competents, com el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, així com les organitzacions Unió de Pagesos, Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Asociación Agraria Jóvenes Agricultores; al Gremi de la Pagesia Catalana i a la Cooperativa Agrícola d’Alcover.