Alcover pateix des de fa molts anys una situació insostenible pel que fa al subministrament elèctric. El nostre municipi es nodreix de dues línies diferents: una que prové de la subestació de Valls i una altra de la Selva del Camp. Aquesta darrera és la que abasteix tres quartes parts del municipi i, a la pràctica, és la que concentra majoritàriament totes les deficiències i incidències. El seu estat precari provoca interrupcions cada vegada més freqüents i microtalls constants que, tenen conseqüències greus tant a les llars com a les indústries i als serveis públics.
La dependència d’aquesta línia fa que cada avaria tingui un impacte immediat i generalitzat sobre la vida diària de tota la ciutadania. Quan es produeixen talls de llum, les llars en són les primeres afectades: el dia a dia de les famílies queda completament alterat, ja que avui la major part de les tasques domèstiques depenen de l’electricitat, des de l’ús dels electrodomèstics fins a qüestions tan bàsiques com poder-se dutxar o cuinar amb normalitat. A més, persones amb malalties cròniques o respiratòries que depenen d’aparells elèctrics per a la seva supervivència es veuen exposades a situacions de risc, ja que la falta de subministrament pot posar en perill la seva vida. A aquesta afectació inicial s’hi suma una conseqüència greu: el servei d’aigua del municipi queda compromès, ja que tots els pous i bombaments de la xarxa depenen d’aquesta línia elèctrica. Així, qualsevol tall es tradueix ràpidament en manca d’aigua per a tota la població, posant en risc un servei essencial i bàsic com és el subministrament d’aigua potable. Finalment, cal destacar també l’impacte directe sobre els equipaments públics del municipi, com el CAP d’Alcover, el Centre de Dia, la Llar de Jubilats, l’Escola Mare de Déu del Remei, l’Institut Fonts del Glorieta, la Llar d’Infants Xiu Xiu, l’Escola Municipal de Música, la piscina coberta i d’estiu, la Casa de la Vila, la Biblioteca, el Centre Cultural Ca Cosme, el Museu d’Alcover, les oficines de justícia i els Serveis Socials, que veuen totalment paralitzada la seva activitat cada vegada que es produeix una incidència a la línia elèctrica.
La manca d’energia també afecta de manera molt greu les comunicacions. Alcover ja pateix de per si una cobertura mòbil molt deficient i irregular, fet que obliga gran part de la població a dependre de les xarxes wifi particulars per poder trucar o enviar missatges. Quan la llum marxa, aquestes connexions desapareixen i el poble queda pràcticament incomunicat. Aquesta situació no només genera incomoditat, sinó que crea un escenari perillós davant qualsevol emergència, ja que impossibilita una comunicació àgil i segura.
Les conseqüències econòmiques d’aquesta situació són també importants. Les empreses i indústries d’Alcover, moltes d’elles altament dependents d’aquesta línia, es veuen obligades a alterar o aturar la producció cada cop que es produeixen talls. A més, han d’assumir els costos derivats de les avaries que provoquen els microtalls en maquinària i equips, la qual cosa suposa una pèrdua constant de competitivitat i una càrrega econòmica que limita el creixement i la consolidació del teixit productiu local. Però l’impacte no és només econòmic: aquestes incidències també tenen conseqüències ambientals i socials, ja que els talls obliguen sovint a activar protocols de seguretat i evacuació de productes volàtils, generant emissions innecessàries i una afectació directa sobre la salut i la tranquil·litat de la població.
En els darrers temps, la situació del subministrament elèctric a Alcover no només no ha millorat, sinó que s’ha agreujat de manera significativa. La matinada del 19 d’agost ja es va produir un tall que, tot i tenir una incidència menor en la població pel fet de produir-se de nit, va tornar a evidenciar que les avaries a la xarxa són reiterades i no puntuals. L’endemà, però, la situació es va agreujar de manera molt més notable: el dimecres 20 d’agost el subministrament es va interrompre durant gairebé quatre hores en ple dia, deixant el municipi pràcticament paralitzat
i amb una afectació directa i generalitzada sobre la vida quotidiana de la ciutadania. La informació facilitada per part de l’empresa subministradora sobre aquest segon tall es va limitar a un missatge genèric enviat una hora després de l’inici de l’avaria, sense detallar-ne ni les causes ni el temps estimat de restabliment. Posteriorment, el CECAT també va informar de l’afectació, però sense aportar cap explicació addicional.
Davant aquesta manca de claredat, va ser l’Ajuntament qui va haver de posar-se en contacte directament amb e-distribución per obtenir més informació. La resposta de l’empresa es va centrar en advertir que l’avaria duraria, com a mínim, dues hores a causa dels protocols que calia seguir abans de restablir la tensió de la línia, ja que aquesta es trobava afectada pel pla Alfa. Tot i que entenem i compartim les mesures preventives en cas de risc d’incendi, en aquell moment la situació era de nivell 2 dins l’escala del pla Alfa, i en cap cas es van donar explicacions concretes sobre el motiu de la incidència ni sobre per què calia mantenir aquell protocol de manera tan estricta. Aquesta falta de transparència i de resposta eficaç només reforça la sensació d’abandonament i de desprotecció que pateix la nostra població.
El conjunt de totes aquestes afectacions demostra que ens trobem davant d’un problema estructural. No estem parlant d’incidències puntuals, sinó d’una línia elèctrica obsoleta i mal mantinguda que fa anys que arrossega deficiències sense que s’hi hagi posat remei. Aquesta situació és del tot inacceptable per a un municipi situat a l’àrea metropolitana de Tarragona, un territori amb tots els serveis i infraestructures pròpies d’una societat desenvolupada, però que, paradoxalment, es veu obligat a conviure amb unes condicions de subministrament elèctric que podríem qualificar de tercermundistes.
Cal remarcar, a més, que aquesta problemàtica no afecta únicament Alcover. Municipis veïns com Mont-ral i el Milà pateixen les mateixes deficiències i les mateixes conseqüències derivades de l’estat de la línia. Per aquest motiu, la nostra exigència d’una solució definitiva ha de ser compartida i ferma, perquè el dret a disposar d’un servei elèctric segur i de qualitat és igual de necessari i irrenunciable per a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquests municipis.
Per això, cal una actuació immediata i decidida per part de l’empresa responsable i una exigència clara de la Generalitat de Catalunya perquè es resolgui aquesta situació d’una vegada per totes. La ciutadania d’Alcover no pot continuar patint unes mancances que afecten la seva qualitat de vida, posen en risc serveis bàsics i frenen les oportunitats de futur del municipi.

ACORDS
Per tot l’exposat, el Ple de l’Ajuntament d’Alcover ACORDA:
1. Exigir a Red Eléctrica de España i a E-Distribución una actuació immediata i urgent per garantir la qualitat i la continuïtat del subministrament elèctric al municipi, que inclogui la renovació i modernització de la línia que connecta amb la subestació de la Selva del Camp, així com la implementació de mecanismes de redundància i seguretat que evitin tant els talls prolongats com els microtalls que actualment pateix la població.
2. Reclamar al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, com a administració competent en matèria d’energia i indústria, que intervingui de manera decidida i exigeixi a les empreses subministradores una solució definitiva, vetllant així pel dret de la ciutadania a disposar d’un servei elèctric segur, estable i de qualitat.
3. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya i les operadores de telecomunicacions a millorar la cobertura mòbil al municipi d’Alcover, atès que l’actual dependència de les xarxes wifi particulars per a les comunicacions fa que qualsevol tall en el
subministrament elèctric comporti, de facto, una situació d’incomunicació generalitzada per a la major part de la població.
4. Traslladar aquesta moció i els seus acords a Red Eléctrica de España, a E-Distribución, al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, als ajuntament de Mont-ral i el Milà i al Consell Comarcal de l’Alt Camp.

Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) són una estratègia educativa impulsada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments i el teixit social i cultural local, amb l’objectiu d’oferir respostes comunitàries i integrals a les necessitats educatives dels infants i joves, tant dins com fora de l’horari lectiu.
El nostre municipi, malgrat la seva mida, disposa d’una xarxa educativa completa (llar d’infants, escola i institut) que acull més de 800 alumnes. Aquesta realitat evidencia la necessitat de crear espais de coordinació que facilitin la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el treball conjunt entre centres educatius, famílies, entitats i administració.

Antecedents

• L’anterior regidora d’educació, Marta de Lucas, va iniciar els primers contactes amb els Serveis Educatius de l’Alt Camp per promoure el Pla Educatiu d’Entorn al municipi. La resposta inicial va ser favorable, tal com va quedar constatat en una primera reunió celebrada el 3 de setembre de 2022, amb la participació de l’equip directiu de l’institut, la directora LIC Núria Rofes i l’acompanyament de Joana Sabater, coordinadora ELIC de l’Alt Camp.
• Durant el curs 2022/2023, es va realitzar la fase prèvia d’anàlisi de dades d’alumnes i famílies de l’institut, tot i que no es va poder avançar amb l’escola a causa d’un canvi de direcció en el centre.
• Posteriorment, la regidora actual, Beatriz Arenas, va reprendre el procés contactant per correu electrònic el 29 de gener de 2024. La resposta rebuda per via telefònica va ser negativa, al·legant que, segons la Llei de Govern 91/2023 de 18 d’abril, el municipi no compleix els requisits (no tenir un índex de complexitat superior a 1,2 ni ser una població molt nombrosa).
• Tanmateix, el 19 de març de 2025, el Consell Escolar Territorial de Tarragona va sol·licitar informació sobre les conclusions de l’últim Consell Escolar Municipal d’Alcover, celebrat el 18 de juliol de 2024. En aquella resposta es va insistir, una vegada més, en la necessitat urgent d’impulsar un PEE al nostre municipi. Es va deixar clar que, encara que l’índex de complexitat pugui condicionar la priorització de recursos, aquest no pot continuar sent l’excusa per impedir la seva creació. El mateix Consell Escolar Municipal va posar en evidència que altres municipis amb una complexitat igual o fins i tot inferior ja disposen de plans adaptats a les seves necessitats locals. El cas més incomprensible és el del Pla de Santa Maria que, amb una població molt inferior a la d’Alcover, està duent a terme un Pla Educatiu d’Entorn amb el suport del Departament, tal com va anunciar el seu Ajuntament el 31 d’octubre de 2024. Aquest greuge comparatiu és evident donat que som poblacions de la mateixa comarca, i reforça la necessitat que Alcover compti d’una vegada amb el seu propi PEE.
• En el Consell Escolar Municipal d’Alcover celebrat el 16 de juliol de 2025, els membres van reiterar la necessitat que el municipi s’integri dins d’un PEE, destacant la gran quantitat d’activitats que ja es duen a terme de manera interrelacionada entre els centres escolars, les entitats i els serveis municipals.
• A dia d’avui, no s’ha rebut resposta del Consell Escolar Territorial en relació amb aquesta demanda.

Atenent a aquests fets, considerem imprescindible replantejar la possibilitat de comptar amb el suport del Departament d’Educació i dels Serveis Educatius per tirar endavant un PEE al municipi, aprofitant els recursos educatius existents i establint una xarxa estable que permeti treballar comunitàriament per la cohesió social i educativa dels nostres infants i joves.

Per tot això, es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
1. Manifestar la voluntat de l’Ajuntament d’Alcover de crear i impulsar un Pla Educatiu d’Entorn al municipi, en col·laboració amb el Departament d’Educació.de la Generalitat de Catalunya.
2. Instar el Departament d’Educació i els Serveis Educatius de l’Alt Camp a reconsiderar la negativa prèviament emesa i avaluar la viabilitat d’implementar el PEE a Alcover, tenint en compte la singularitat educativa i social del municipi.
3. Crear una comissió mixta local formada per representants de l’Ajuntament, dels centres educatius d’Alcover, de les AFA i de les entitats socials i culturals, amb la finalitat de treballar conjuntament en la definició del projecte.
4. Exigir al Departament d’Educació que doti dels recursos humans i tècnics necessaris per coordinar i dinamitzar el Pla Educatiu d’Entorn d’Alcover.
5. Cercar des de l’ajuntament possibles vies de finançament extern (convocatòries, subvencions, col·laboracions).
6. Traslladar aquest acord al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, als Serveis Educatius de l’Alt Camp, al Consell Escolar Territorial de Tarragona, tots els membres del Consell Escolar Municipal i a tots els centres educatius d’Alcover.

El 6 de febrer de 2024, pagesos de les quatre demarcacions de Catalunya, inclòs el poble d’Alcover, es van mobilitzar per protestar contra una situació que fa anys que afecta el sector agrícola i que amenaça la seva supervivència. Un any després, moltes dels problemes que van originar la protesta segueixen presents, i, de no prendre’s mesures urgents, la continuïtat de l’agricultura tal com la coneixem quedarà compromesa, amb greus conseqüències per al nostre territori i la nostra societat.

Contextualització de la crisi del sector agrícola.

La situació actual de la pagesia es ve arrossegant des de fa dècades, amb diverses causes que han anat agreujant-se de forma progressiva. Un dels factors principals és la manca de rendibilitat econòmica. Els preus dels productes agrícoles sovint es troben per sota del cost de producció. Això, sumat a la falta de control en els preus dels mitjans de producció (fertilitzants, mà d’obra, energia, etc.), fa que molts pagesos no puguin cobrir ni els costos bàsics de la seva activitat, insostenible a llarg termini.

Al mateix temps, les exigències administratives no han fet més que augmentar, amb una burocràcia excessiva que fa que els agricultors hagin d’invertir més temps gestionant tràmits que no pas treballant al camp. Els continus canvis normatius, en molts casos contradictoris entre sí, suposen un greu entrebanc per a l’activitat diària dels pagesos. Aquesta situació genera una bretxa digital entre els que tenen accés a les eines informàtiques i la formació per fer-hi front i els que no poden ni accedir-hi, ni formar-se per complir amb les normatives.

Tot plegat s’ha vist agreujat en els darrers anys per l’impacte de la crisi climàtica i els seus efectes devastadors, com ara la sequera extrema i la irregularitat climàtica, que han arruïnat les collites de molts productes agrícoles, essencials per al territori. Els agricultors han vist com els seus camps han patit pèrdues de collites històriques en un període de temps molt curt. Per exemple, el 2022 es va perdre el 50% de la collita de cereals i el 2023 el 70%. A Alcover també s’han vist afectats els dos conreus més importants: l’oliva, el 2023 va perdre entre el 60% i el 90% de la producció i l’avellana, la collita de 2024 ha arribat a nivells històrics, amb una producció inferior al 20% habitual.

La crisi de la pagesia també posa en perill el territori

La pèrdua de pagesos, un 20% menys en els últims 10 anys, no només suposa un drama personal per a aquells que viuen de la terra, sinó que té greus implicacions per al conjunt de la societat. L’envelliment de la població agrícola és un dels indicadors més preocupants. La mitjana d’edat dels agricultors és molt alta, amb gairebé la meitat superant els 65 anys. Aquesta falta de relleu generacional és un perill per a la seguretat alimentària del país i per a la gestió dels nostres recursos naturals, com són els boscos i el paisatge agrícola.

Si no s’impulsa un relleu generacional efectiu, en dues generacions no quedarà pràcticament ningú al capdavant de les nostres terres. Això augmentarà la massa forestal al nostre territori, dificultant- ne la gestió i augmentant el perill d’incendis forestals de gran magnitud, com els de cinquena generació, que tenen una gran capacitat destructiva, arrasant fins a 30.000 hectàrees de boscos i camps.

La manca de pagesos també pot incrementar la vulnerabilitat del nostre territori davant de les plagues i malalties que afecten els conreus. A més, l’augment de la fauna cinegètica, com els conills i senglars, és una altra de les causes que empitjora la situació dels nostres agricultors. Aquesta fauna és responsable de danys importants a les collites i és una de les principals amenaces als conreus de moltes de les nostres comarques.

Considerant tot l’exposat anteriorment, es proposa l’adopció dels següents acords al Ple de la Corporació Municipal d’Alcover.

Primer.- Donar suport a les mobilitzacions que realitzi el sector agrícola i treballar perquè les seves demandes siguin escoltades i ateses de manera efectiva.

Segon.- Instar la Generalitat de Catalunya a complir els acords signats amb el Gremi de la Pagesia Catalana, especialment els compromisos adquirits el 9 de febrer de 2025, que aborden qüestions clau per a la supervivència del sector.

Tercer.- Instar a la Generalitat que permeti als agricultors continuar cremant restes vegetals, de manera regulada, per evitar els alts costos derivats de la seva gestió i facilitar l’optimització dels recursos agrícoles.

Quart.- Demanar al govern de la Generalitat de Catalunya l’adopció de mesures urgents per controlar les plagues de conills i senglars, que són responsables dels danys als conreus i de la propagació de malalties que transmeten les paparres (Hyalomma lusitanicum).

Cinquè.- Reclamar a la Generalitat de Catalunya, a l’Estat i a la Unió Europea reduir la burocràcia administrativa que afecta els pagesos, simplificant els tràmits i establint mecanismes més àgils com les declaracions responsables, per tal de permetre als agricultors dedicar més temps a la terra i menys a la paperassa.

Sisè.- Demanar al departament d’interior de la Generalitat de Catalunya que implementi mesures més eficaces per prevenir els robatoris a les zones agrícoles i ramaderes, especialment als conreus i masos del terme d’Alcover, amb l’objectiu de garantir la seguretat dels productors locals i la protecció dels seus mitjans de producció. Així mateix, sol·licitar la creació d’un pla de control i vigilància específic per a les zones rurals que inclogui la col·laboració amb les forces de seguretat i l’ús de tecnologies de vigilància per protegir els recursos agrícoles i ramaders.

Setè.- Instar a la Generalitat, al Ministeri i a la Unió Europea a dur a terme una campanya institucional per reconèixer la importància de la pagesia com a pilar fonamental de la seguretat alimentària, fomentant el consum de productes locals i de proximitat.

Vuitè.- Mantenir els cartells d’Alcover girats fins que no s’implementin els acords adoptats entre el gremi de la Pagesia Catalana i la Generalitat, com a símbol de la solidaritat del municipi amb les reivindicacions de la pagesia.

Novè.- Traslladar aquests acords als organismes competents, com el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, així com les organitzacions Unió de Pagesos, Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Asociación Agraria Jóvenes Agricultores; al Gremi de la Pagesia Catalana i a la Cooperativa Agrícola d’Alcover.

Els canvis derivats de l´aplicació i interpretació de la modificació de la Llei de Registre Civil han provocaran que els infants recent nascuts a Alcover quedin inscrits a les poblacions on s´ubica l´hospital on neixen i no a Alcover que es el municipi on estan empadronats els seus progenitors i on han de residir.

Aquesta dada, la del lloc d´inscripció, consta per sempre més com a lloc de naixement en tota la documentació personal del recent nascut, DNI o passaport per exemple, i té efectes legals. Fins ara, la llei permetia inscriure els nadons a una població diferent de la de naixement si era el lloc de residència dels progenitors en cas de no haver-hi hospital. Només calia que després del part, l´hospital, un cop introduït al programa informàtic el lloc d´empadronament dels pares, marqués aquest municipi per enviar al seu registre civil la petició d´inscripció del nadó. I així quedava el seu fill o filla inscrit al registre del seu poble, un cop aquest tramitava el certificat.

Una altra via per fer la inscripció era que els progenitors si així ho demanaven, fessin personalment el tràmit al registre civil dels seus pobles enlloc de fer-ho el centre hospitalari. D´aquesta manera, els registres civils dels diferents municipis, al fer la inscripció al sistema informàtic, clicaven en una fitxa un indicador complementari segons el qual, a efectes legals, constava com a lloc de naixement el municipi on eren empadronats els pares, i així per tant a la documentació personal de cada nadó posava el seu poble.

El proper any a l’Alt Camp, l´única opció que tenen els centres mèdics és enviar la petició al Registre Civil de les ciutats on estan ubicats els hospitals de referència propers al poble d’Alcover.

Tampoc en cas que els progenitors facin la inscripció directament al Registre Civil del seu municipi, es permet clicar la fitxa amb l´indicador complementari, que ja no apareix a l´aplicatiu informàtic del nou programa que ha desplegat el Ministeri de Justícia.

D´aquesta manera, no hi ha opció que figuri el poble d’Alcover com a lloc de naixement.

Aquest és un fet totalment inacceptable que vulnera els drets dels nounats a constar inscrits com a nascuts al seu municipi de residència i té efectes legals i conseqüències de per vida. A més, distorsiona la realitat història dels municipis al falsejar les estadístiques històriques de
naixements entre altres.

Per tot això, el grup d’alcoverencs pel canvi proposa al ple de l´Ajuntament d´Alcover, l´adopció dels següents acords:

– PRIMER: Demanar al Ministeri de Justícia que suspengui l´aplicació dels articles i disposicions transitòries de la llei 20/2011 de 21 de juliol, del Registre Civil, on s´indica que ha de constar com a lloc de naixement el lloc real on s´esdevé el fet i recuperi la idea de proximitat de la inscripció de naixement amb la del domicili familiar del propi nascut, permetent així indicar com a lloc de naixement el lloc d´empadronament dels progenitors malgrat haver-se produït en un altre municipi on se situa l´hospital.

– SEGON: Demanar al Ministeri de Justícia que permeti immediatament la inscripció dels nounats al municipi on consten empadronats els seus progenitors independentment de l´hospital on s´hagi produït el part.

– TERCER: Demanar al Ministeri de Justícia que permeti als nounats registrats des del gener fins avui, modificar les dades de la inscripció i fer-los constar com a nascuts o nascudes a Alcover o altres municipis en cas que els seus progenitors hi estiguin empadronats i ho sol·licitin.

– QUART: Enviar còpia d´aquest acord al Ministeri de Justícia, a la Subdelegació del Govern a Tarragona, a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i als serveis territorials de Justícia a Tarragona.

Són moltes les notícies que hem estat escoltant i llegint, en els últims mesos, relacionades amb el transport ferroviari del Camp de Tarragona. I en moltes d’aquestes publicacions, apareixen solucions a la problemàtica del transport de mercaderies i de passatgers que, de manera temporal o definitiva, afecten al terme municipal d’Alcover. Tot plegat succeeix sense que l’Ajuntament d’Alcover hagi estat convocat a cap a taula de treball per poder opinar sobre les decisions que s’estan valorant. D’altra banda, aquest Ajuntament tampoc ha estat informat de manera oficial de cap resultat dels estudis que s’han realitzat, ni per part del Ministeri, ni d’ADIF ni de la subdelegació del Govern a Tarragona.

El passat 5 de juliol, el Diari de Tarragona publicava una notícia en què indicava que, el mateix divendres 5 de juliol, el director general del Sector Ferroviari, Carlos Juárez, va mantenir una reunió a la subdelegació del Govern amb agents del territori (la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, alcaldes de les principals ciutats del Camp de Tarragona, representants de les cambres de comerç de Tarragona i Reus, la AEQT, el Port de Tarragona i una plataforma ciutadana), per presentar les alternatives al transport de mercaderies per la costa.

Un estudi que, segons indicava, havia tingut en compte tot l’àmbit ferroviari del Camp de Tarragona. D’aquest estudi se’n desprenia que existien tres alternatives per donar solució al transport de mercaderies. D’aquestes, dues passen íntegrament pel terme municipal d’Alcover.

Il·lustració del diari de Tarragona

En aquesta mateixa notícia s’indicava que el Ministeri buscaria un consens del territori i, per això, va realitzar aquestes reunions amb els diferents agents implicats.

Aquest Ajuntament no ha estat informat de cap estudi oficial, ni per part del Ministeri, ni d’ADIF ni de la subdelegació del Govern a Tarragona. D’altre banda tampoc se’ns ha convocat, fins ara, a cap reunió, ni a cap a taula de treball per poder opinar sobre les decisions que s’estan valorant.

Considerem aquest fet una falta de respecte cap al nostre municipi, ja que si som un dels pobles afectats, si més no, havíem d’haver format part de les reunions de treball. I en el cas que no ho haguessin trobat oportú, almenys ens havien d’haver fet arribar les propostes de manera oficial. Considerem aquest un acte de desconsideració envers la nostra vila i els nostres veïns.

I diem fins ara, perquè el cert és que el dia 16 d’agost l’alcalde d’Alcover juntament amb altres interlocutors del territori va rebre una notificació del director de Rodalies de Catalunya el senyor Antonio Carmona en el que el convocava a una reunió amb l’objectiu d’informar sobre el Pla Alternatiu de Transport mentre es desenvolupin les obres d’adaptació a l’ample internacional que ADIF executarà al túnel de Roda de Berà entre el 30 de setembre de2024 i el 2 de març de 2025.

Una obra que l’ajuntament d’Alcover s’ha assabentat abans per part dels mitjans de comunicació que per les institucions competents. I on hem pogut llegir que aquestes obres comportaran interrompre la circulació de la totalitat de trens de passatgers i mercaderies entre les estacions de Tarragona i Sant Vicenç de Calders. Aquestes obres tindran, doncs, un gran impacte, ja que afectaran els trens de passatgers de les línies R13, R14, R15, R16, R17 i RT2, així com la circulació dels trens de mercaderies a tot el Camp de Tarragona.

Tal com diuen els mitjans de comunicació, durant aquestes obres es reordenaran els serveis prestats per l’R13 i l’R14 i es posarà en funcionament un tren llançadora, des de l’estació de Tarragona fins a arribar a la Plana Picamoixons, per poder connectar les dues línies anteriorment citades, augmentant considerablement el transport de trens en el seu pas per la zona urbana d’Alcover.

Amb independència de lo parlat, el primer que vol manifestar aquest Ajuntament és que la reunió es produeix tard, a menys d’un mes que ADIF inicií les obres d’adaptació del túnel de Roda de Berà, i malament, ja que totes les decisions ja estan consensuades i preses. Per tant aquesta reunió que s’ha celebrat al matí del dia d’avui ha estat un simple formalisme després de l’allau de critiques de tots els alcaldes i ajuntaments del territori que hem alçat la veu perquè no se’ns ha tingut en conte en el llarg del procés de planificació.

Aquest Ajuntament vol manifestar doncs la preocupació i el malestar davant la manca d’informacions oficials. I més tenint en compte que en els darrers mesos s’han produït un seguit d’episodis sense que ningú hagi explicat el perquè. Hi ha hagut i hi ha un increment exponencial del tràfic ferroviari, sobretot a les nits, en les vies que travessen el nucli urbà d’Alcover, i durant el passat mes de juny es van executar unes obres de manteniment i millora de les vies ferroviàries, en el tram urbà d’Alcover. L’Ajuntament no va ser coneixedor dels fets fins que els veïns van informar que no podien descansar a causa del fort soroll que hi havia a les nits. Aquest fet, que podria semblar aïllat i que no hauria de tenir més transcendència, quan el relaciones amb totes les informacions que han sortit als mitjans de comunicació, ens desconcerta i ens fa plantejar-nos una sèrie de preguntes que, a dia d’avui, no tenen resposta.

Augmentarà encara més, a partir de finals de setembre, la circulació de transport de mercaderies pel nostre poble? Aquest augment perjudicarà el descans dels nostres veïns? S’ha estudiat alguna acció per reduir el soroll i facilitar el descans veïnal? Aquest augment de transport serà temporal o serà permanent? Aquesta via està dins les alternatives al corredor del Mediterrani? Els veïns del poble podran utilitzar els trens llançadora que passaran, amb més freqüència, pel nostre terme? I la pregunta més important: Que transporten els trens que passen per Alcover? Són moltes les preguntes que des de l’Ajuntament d’Alcover ens fem, i no tenim cap resposta oficial.

Per tot el que s’ha exposat, el grup d’Alcoverencs pel Canvi proposa al ple de l’Ajuntament d’Alcover, l’adopció dels següents ACORDS:

1r. Reclamar al Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i al govern de la Generalitat que s’inclogui l’Ajuntament d’Alcover en tots els fòrums de debat i informatius vinculats al present i futur de les infraestructures ferroviàries, tant de mercaderies com de passatgers, al seu pas pel Camp de Tarragona i especialment al terme municipal d’Alcover.

2n. Instar al Ministeri de Transports a informar de manera oficial de l’estudi d’alternatives dels traçats del futur corredor del Mediterrani, per tal que aquest Ajuntament els pugui avaluar i estudiar completament.

3r. Reclamar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i al govern de la Generalitat que, en tot el procés de construcció del corredor del Mediterrani, s’actuï amb total transparència, informant en tot moment del calendari, afectacions i mesures que s’aplicaran per minimitzar l’impacte de les obres de construcció de la futura infraestructura.

4t. Que no es realitzin reunions per la pressió del territori, sinó que aquestes siguin de forma natural dins el procés de consens necessari per la implementació de noves infraestructures ferroviàries.

5è. Saber que transporten els trens que passen pel terme municipal d’Alcover.

6è. Expressar el posicionament contrari de l’Ajuntament d’Alcover al pas massiu de trens de mercaderies pel terme municipal durant les obres d’adaptació del túnel de Roda, com durant qualsevol altra afectació que estigui vinculada en els pròxims anys a la construcció del corredor del Mediterrani o d’altres actuacions en matèria ferroviària sempre que no es realitzin prèviament millores que ajudin a reduir l’impacte sonor als veïns d’Alcover.

7è. Traslladar aquests acords al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, al departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, a l’ajuntament de la Selva del Camp i a l’ajuntament de Valls.

En la carretera c-14z en el seu pas per la urbanització Masies Catalanes i Mas del Cano del terme municipal d’Alcover hi ha senyalitzada una parada d’autobús de Transports públics de la Generalitat de Catalunya, que dona servei a tots els veïns d’aquestes dues urbanitzacions i també als veïns de la urbanització Masies Catalanes del terme municipal de l’Albiol.

Aquesta parada de transport públic dona servei a la línia d’autobús que uneix les poblacions de Reus amb Valls, passant per la Selva del Camp, Alcover i el Milà.

Aquesta línia està considerada per tots els veïns de les dues urbanitzacions, l’únic punt proper per fer ús del transport públic, que poden utilitzar de manera regular i accessible.

És per aquest motiu que és incomprensible que aquesta parada sigui l’única del terme municipal d’Alcover que no disposa de cap marquesina, que doni la possibilitat de poder seure mentrestant els usuaris esperen l’arribada de l’autobús i a la vegada també permeti evitar les molèsties derivades de les inclemències del temps.

Al mateix temps tampoc s’entén que els usuaris que volen fer ús d’aquesta parada, quan el transport va en direcció a Valls no poden travessar la via de manera segura, ja que no disposen de cap element de seguretat viària que els permeti creuar la C-14z amb total seguretat i tranquil·litat.

Considerant tot l’exposat anteriorment, es proposa al Ple de la Corporació Municipal d’Alcover l’adopció dels següents acords:

PRIMER – Demanar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya la instal·lació d’una marquesina que eviti els efectes de les inclemències del temps i permeti habilitar una zona de descans a tots els usuaris que fan ús de la parada de transport públic de la C-14z al seu pas per la urbanització Masies Catalanes i Mas del Cano d’Alcover.

SEGON – Demanar al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya que estudiï i executi una proposta que permeti als usuaris de la parada de transport públic travessar la carretera c-14z de manera segura per tal de poder fer ús del transport públic sense patir per la seva integritat física.

TERCER – Informar d’aquesta petició al departament de Transport públic de la Generalitat de Catalunya i a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat al Camp de Tarragona ATM.

QUART – Comunicar aquest acord a la junta de compensació de Masies Catalanes d’Alcover i a la junta de compensació de Mas del Cano.

El passat 1 de març de 2024 ApC, vam presentar una moció per exigir a la Generalitat de Catalunya que permeti a l’Ajuntament d’Alcover regular les instal·lacions de plantes d’energia renovable en sòl rústic al nostre terme municipal.

Per tal de prevenir la destrucció del territori i dels sòls de més valor, l’Ajuntament d’Alcover va impulsar una modificació puntual del POUM per tal de regular la situació, l’extensió, la potència, la separació entre plantes, les línies d’evacuació i l’afectació paisatgística, i així donar una eina legal a l’ajuntament per poder paralitzar tots aquells projectes de grans extensions que poguessin generar un gran impacte al territori, ja que la Generalitat avui dia encara no ha realitzat el PLATER, que seria l’eina que permetria regular totes aquestes plantes en tot el territori català de manera homogènia.

Però aquesta modificació no va prosperar perquè el Departament d’Energia va emetre dos informes desfavorables a la regulació, amb l’excusa que Catalunya havia d’arribar a complir els objectius de generació d’energia renovable abans de l’any 2030 i si això no es complia, s’hauria de demanar a l’estat espanyol allargar la vida útil de les centrals nuclears. És evident que des del departament d’Energia de la Generalitat de Catalunya no es van estudiar la modificació puntual de l’ajuntament i directament van optar per informar desfavorablement.

I vist aquest fet el nostre grup ha optat per presentar la moció que podreu llegir a continuació per tal de demanar a la Generalitat que reconsideri la seva postura i permeti que l’Ajuntament d’Alcover exerceixi la seva sobirania energètica, ja que la mateixa Generalitat no ha legislat quan realment li tocava fer-ho.

DESCARREGA LA MOCIÓ 

El proper divendres 3 de novembre el grup d’Alcoverencs pel Canvi presentarà al ple la moció per tal de demanar les obres de millora i ampliació de la carretera entre Alcover i Vilallonga del Camp TV-7222.

La posada en funcionament de la totalitat de l’A-27 fins a Montblanc, ha suposat un augment dels vehicles que hi circulen (turismes, vehicles agrícoles i camions d’alt tonatge). Per tal d’escurçar el seu recorregut utilitzen la carretera entre Vilallonga del Camp i Alcover, suposant un perill per tots ells, ja que en alguns punts crítics, sobretot en els ponts i canvis de rasant.

De la mateixa manera que la Diputació de Tarragona està executant la millora a la carretera entre el Milà i Alcover, encara no ha incorporat la millora de la carretera entre Alcover i Vilallonga del Camp.